Blogbuster

El Blog de l'estiu, de la tardor, de l'hivern i de la primavera.

Per pixar-s'hi

Marcus | 09 Febrer, 2010 19:00 | latafanera.cat

L'altre dia vaig veure un anunci en una parada d'autobús que em va cridar l'atenció. Era un anunci sobre el nou Nissan Pixo.
Doncs sí, cada vegada que veig el nom del model del cotxe jo també m'hi pixo. Em pixo amb el munt de gent que hi ha darrera d'aquest nom. Això és el que passa quan un fabricant japonès de cotxes els produeix a l'Índia i després els ven a al mercat europeu i possiblement mundial. Busquen un nom que no signifiqui res concret però és difícil que això no passi. I el resultat final és per pixar-s'hi.

Per cert, Nissan no és l'única marca que fa servir el concepte pixar. Fa temps van aparèixer uns mòbils de Samsung anomenats Pixon. Ja ho sabeu quan us preguntin quin mòbil voleu digueu ben alt: un pixon!

Però els millors són els de la factoria d'animació Pixar. Ells no se n'amaguen. Ells pixen.


entreacte

Marcus | 27 Desembre, 2009 14:20 | latafanera.cat

L'any passat l'Eva i jo vam anar a veure Els nois d'història al remodelat teatre Goya de Barcelona. Personalment, l'obra no em va acabar de satisfer massa. No va ser per l'actuació dels actors, que van fer correctament la seva feina, sinó per l'argument de l'obra. L'argument de l'obra gira a l'entorn d'uns alumnes d'una escola anglesa que han de fer les proves d'accés a la universitat. I durant l'obra es contraposen dos models d'ensenyament. Un més orientat a l'èxit i a la persecució d'uns objectius acadèmics i un altre més orientat a una educació més universal de la persona, al plaer de conèixer.
 
Cal destacar que l'obra de teatre és una mica llarga: 2 hores i 30 minuts. Però per sort hi ha entreacte inclòs. Quan va ser el moment de l'entreacte la majoria de la gent va sortir de la sala. Nosaltres ens vam voler quedar perque ja estavem bé. La parella que teniem al costat va voler sortir i ens va preguntar: que no sortiu? Els hi vam dir que no. I tot seguit els vam deixar passar però van fer una cara estranya. L'entreacte es va acabar i l'obra va continuar però la parella no va tornar. Suposo que es van imaginar que l'obra s'havia acabat.  El fet és que sempre que vaig al teatre i hi ha entreacte em recordo d'aquesta parella.

Galets gegants per nadal a Barcelona

Marcus | 20 Desembre, 2009 20:34 | latafanera.cat

Aquest any la decoració nadalenca de Barcelona s'ha modernitzat i ens ha regalat uns sorprenents galets d'escudella de mida gegant. Segons diuen d'uns dos metres d'alçada, il·luminats per una llum interior i fets de materials reciclats. Estan patrocinats per una multinacional catalana Gallina Blanca (és a dir Agrolimen). Qui sinó?
 
L'altre dia l'Eva i jo estavem passejant pel portal de l'angel fent les compres nadalenques quan de sobte vam sentir com una mare cridava: Paula!! sal del galet!
 
Aquestes estampes nadalenques només es poden trobar a Barcelona.

Benefici dels bancs espanyols i catalans 1er semestre de 2009

Marcus | 17 Octubre, 2009 21:47 | latafanera.cat

Una vegada més aprofitem aquest bloc per explicar l'evolució del sistema financer català i espanyol. En aquesta edició ens centrem en els beneficis dels bancs catalans i espanyols del primer semestre de 2009. Com ja hem comentat laltres vegades les dades les hem obtingut dels informes que publica la patronal de la banca: la Asociación Española de la Banca (AEB).
 
Com podeu comprovar en el gràfic següent la banca catalana ha aconseguit un benefici de 381,6 milions d'euros. És important comentar que dels 7 bancs amb seu social a Catalunya només 4 han obtingut beneficis. El Banc Sabadell (387, 8 milions), Deutsche Bank (38,5 milions d'euros), Microbank de la Caixa (3,3milions) i Privat Bank (0,2 milió d'euros). Les entitats amb pèrdues van ser General Electric Capital Bank (-44,2 milions) , Fibanc (-2,9 milions) i Bankpime (-1,2 milions).
 

Pel que fa a la resta de l'estat espanyol destaquen els beneficis dels dos grans bancs, Santander (2.300,1 milions d'euros) i BBVA (1838,2 milions d'euros), amb la seu social a Cantabria i Pais Basc respectivament però amb les grans seus operatives a Madrid. És en aquesta comunitat on  es tem que amb els temps acabi la seu  social del BBVA. Això faria que els impostos que ara es paguen al Pais Basc acabin a Madrid. Cosa que no agrada gens a la hisenda basca ja que perdria una font molt important d'ingressos. Recordem que l'impost de societat de les empreses basques es queda al Pais Basc i no va a Madrid com la resta d'empreses espanyoles que acaben pagant els impostos a Madrid.
 
Com ja vam fer en el cas de les caixes també comentarem dos gràfics més: les variacions interanuals en valor absolut i percentual del benefici obtingut segons territori. En primer lloc ens centrarem en la variació interanual en valor absolut. Com podeu veure els bancs del Pais Basc (-919,17 milions) i Madrid (-318,98 milions) són els que han deixat de guanyar més diners respecte el semestre anterior. Catalunya n'ha deixat de guanyar uns 80 milions però cal dir que ha sigut per la mala evolució d'alguns bancs.
 

 
En segon lloc comentem les variacions interanuals en percentatge. Amb aquest gràfic les coses canvien i bancs que perden més diners són els d'Asturies, Andalusia, i Palma de Mallorca que deixen de guanyar més de la meitat que el semestre anterior. Cal destacra que el benefici d'aquest bancs representa molt poc sobre el total d'Espanya. Catalunya  per la seva banda se situa amb un nivell de molt similar al de Madrid.
 

 
Finalment destacar que el benefici de la banca catalana sobre el total espanyol només pesa un 6 % sobre total .

Benefici de les caixes d'estalvi catalanes 1er semestre de 2009

Marcus | 05 Octubre, 2009 19:30 | latafanera.cat

Aquesta és la segona part sobre la situació del sistema financer català i espanyol. En concret avui ens centrarem en els beneficis de les caixes d'estalvi catalanes i de la resta de l'estat espanyol del primer semestre de 2009. Les dades les hem obtingut dels informes que publica la patronal de les caixes d'estalvi.
 
Com en l'anterior entrada en primer lloc comentarem els resultats de les caixes d'estalvi per territoris.
 
 
 
Catalunya destaca per ser la regió on les caixes d'estalvi obtenen més beneficis. Concretament  1.164,5 milions d'euros. Dels quals novament la Caixa és qui n'aporta més (uns 975 milions d'euros). La resta d'Espanya va obtenir un benefici de 2.255,5 milions d'euros. Per tant això representa que Catalunya s'emporta el 65,9% dels beneficis de les caixes mentre que les caixes d'estalvi espanyoles s'emporten el 34,1% restant. Un percentatge molt semblant al del primer trimestre de 2009.
 
Com a novetat a l'anterior entrada sobre les caixes d'estalvi us presentem dos gràfics més. En primer lloc la variació interanual en valor absolut del benefici de les caixes d'estalvi segons el territori.
 
 
Com podeu observar Catalunya i Madrid són les regions que més diners han deixat de guanyar respecte el semestre anterior. En altres paraules aquest primer semestre de 2009 Catalunya ha guanyat 471,3 milions d'euros menys que el primer semestre de 2008. És curiòs com les dues úniques regions que encara han guanyat més diners que el semestre anterior són el Asturies i el Pais Basc tot i que són xifres poc significatives.
 
En segon lloc un gràfic de les variacions interanuals entre el primer semestre de 2008 i 2009 en percentatge que mostren un resultats diferents als de la taula anterior.
 
 
Aquest cop la situació de Catalunya, tot i ser dolenta, no és la pitjor del sector. Galicia, Extremadura i Madrid són les que passen pitjor ja que aquest 2009 han guanyat pràcticament la meitat que en semestre anterior.  L'únic que no canvia és el Pais Basc i Asturies que guanyen més diners que el semestre anterior.

Anàlisi resultats de la primera consulta per la independència de Catalunya a Arenys de Munt

Marcus | 04 Octubre, 2009 15:29 | latafanera.cat

En l'anterior entrada vam comentar quins podrien ser els resultats de la consulta d'Arenys de Munt. Vam pronosticar que un 75% dels votants es decantaria per sí. Doncs ens vam equivocar. Al final el sí va obtenir el 96% dels vots (2.569 vots) amb una participació del 41% del cens.

Aquest sóns uns resultats força similars als dels últims dos referèdums realitzats: els del nou estatut d'autonomia,

 

 i el de la fallida constitució europea.

És interessant observar com la consulta sobre la indepèndencia ha obtingut una participació dels electors molt semblant a la de la referèndum sobre la constitució europea. És una llàstima que no hagi arribat a una participació a la del estatut d'autonomia però no està malament per ser una consulta sense un verdader suport institucional.

Finalment m'agradaria ensenyar-vos un últim gràfic. Les votacions als diferents partits politics segons les eleccions. Com es por observar dels 6.000 votans potencials que té Arenys de Munt uns 2.500 acaben votant partits nacionalistes/independentistes com CIU i ERC. Ha succeit el mateix en aquesta consulta sobre la independencia. Però crec que si haguessin votat els votants de PSC i PP que voten als Congrés de Diputats el resultat hauria estat un altre.

Possibles resultats de la consulta a Arenys de Munt sobre la independència de Catalunya

Marcus | 12 Setembre, 2009 21:23 | latafanera.cat

Diumenge 13 de setembre es celebrarà a Arenys de Munt la primera consulta per a la independència de Catalunya. A partir de les dades d'Arenys de Munt publicades a l'Idescat sobre les tres últimes eleccions (Parlament de Catalunya 2006, Municipals 2007 i Congrés de Diputats 2008) intentarem endevinar quin serà el resultat del referèndum.

Però per endevinar-ho hem de fer un supòsit: tots els votants de ERC i CIU i ICV votaran que sí. Els votants de PSC, PP i C's, votaran que no. Les altres candidatures seran No sap/No contesta. Aquesta és una hipòtesi molt aventurada perquè ser votant de ERC, CIU i IC no significa que després es voti sí a la independencia de Catalunya. Com tampoc exclou que votants del PSC o PP també votin sí a la independència. Per tant recomano llegir aquest resultats amb molta prudència.

A la primera taula es mostren els resultats de les eleccions al Parlament de Catalunya de 2006. Com es pot observar els partits nacionalistes/independentistes guanyen per majoria aclaparadora. Amb el nostre suposit el 73% dels votants d'Arenys de Munt estarien a favor de la independència (CIU, ERC i IC en vermell voten sí i PSC, PP i C's en blau voten no).

A la segona taula es poden veure els resultats de les eleccions municipals de 2007. En aquest cas els partits nacionalistes/independentistes també guanyen per majoria. Aquest cop és el 75% dels votants els que estan d'acord amb el sí.

Finalment a la tercera taula es poden observar els resultats de les eleccions al Congrés de Diputats 2008. Aquest cop la situació canvia sensiblement.

L'opció nacionalista/independentista (CIU, ERC i IC) representen el 51% dels vots i l'opció espanyolista (PSC i PP) representa el 46%. El 3% restant no podem assignar-lo a cap banda i per tant restarà com a No sap/No contesta.

Ara l'únic dubte que ens queda és saber si l'electorat d'Arenys de Munt es comporarà com si fos una elecció al Parlament de Catalunya i a l'alcaldia o bé al Congrés de Diputats. La resposta d'aquí uns dies en funció dels resultats que es publiquin.

Benefici dels bancs espanyols i catalans 1er trimestre de 2009

Marcus | 11 Setembre, 2009 20:35 | latafanera.cat

A l'entrada anterior vam parlar sobre els beneficis de les caixes d'estalvis de Catalunya i de la resta d'Espanya. Avui, en canvi, ens centrarem en els beneficis dels bancs catalans i espanyols. Segons les dades de perdues i guanys que he baixat i analitzat de la Asociacion Española de la Banca (AEB) el primer trimestre de 2009 la banca catalana va obtenir uns guanys de 130,2 milions d'euros. Cal tenir en compte que dels 7 bancs amb seu social a Catalunya el Banc Sabadell és el que va obtenir els majors resultats (118,7 milions d'euros) fet que el converteix en el primer banc de Catalunya.

Dels 6 bancs restants amb seu social a Catlunya els que van obtenir beneficis van ser: Deutsche Bank (14,8 milions d'euros), Microbank de la Caixa (1,6 milions) Bankpime i Privat Bank (menys d'un milió d'euros). Les entitats amb pèrdues van ser General Electric Capital Bank (-3,8 milions) i Fibanc (-1,2 milions).

 

 

Pel que fa a la resta de l'estat espanyol destaquen els beneficis dels dos grans bancs, Santander (1.636,2 milions d'euros) i BBVA (528,54 milions d'euros), amb la seu social a Cantabria i Pais Basc respectivament però amb les grans seus operatives a Madrid. És en aquesta comunitat on s'ubiquen els altres bancs importants (Banesto, Banco Popular, Bankinter, Barclays Bank) i la major part de la banca estrangera fent de Madrid el gran centre financer de l'estat.

Les altres comunitats autonomes com Galicia (a través del Banco Pastor) o el Pais Valencià (Banco de Valencia) o les Illes Balears (Banca March) queden lluny dels enormes beneficis de la gran banca espanyola.

Per acabar tan sols voldria destacar dos punts. En primer lloc el pes dels beneficis dels bancs catalans tan sols representa un 4% respecte el 96% de la banca espanyola. Una situació molt diferent a la de les caixes d'estalvi on Catalunya representava el 34% dels beneficis.

En segon lloc remarcar que la banca espanyola (3.016,3 milions d'euros) aconsegueix uns 1.000 milions d'euros més de beneficis que les caixes d'estalvi (1.964,3 milions d'euros) tot i que la banca actua mundialment mentre que les caixes operen a nivell bàsicament estatal.

Benefici de les caixes d'estalvi catalanes 1er trimestre de 2009

Marcus | 06 Agost, 2009 23:55 | latafanera.cat

Ara que els diaris apareixen noticies sobre fusions entre les diferents caixes d'estalvi catalanes és interessant conèixer la situació d'aquestes entitats. A partir de les dades d'una noticia publicada al diari Expansión he fet aquest senzill gràfic.

 

 

 Com es pot comprovar les 10 caixes d'estalvi catalanes van guanyar 675,3 milons d'euros el primer trimestre del 2009. De les quals la Caixa va obtenir un benefici de 566,7 milions d'euros. Això situa Catalunya com el territori on les caixes d'estalvi han obtingut un major benefici. Per fer-se una idea de la situació només cal mirar aquest altre gràfic. 

 

 

Les caixes d'estalvi espanyoles van obtenir un benefici de 1964,3 milions el primer trimestre de 2009. De tota aquesta enorme quantitat de diners les caixes catalanes van guanyar 675,3 milions d'euros. Mentre que la resta de caixes de l'estat espanyol  van guanyar 1289 milions d'euros. Això vol dir que, en termes percentuals, les caixes catalanes s'emporten el 34% del benefici obtingut i la resta de l'estat el 66% restant.

Al PSC no saben fer els gràfics amb excel

Marcus | 15 Juliol, 2009 00:32 | latafanera.cat

A la pàgina web del PSC expliquen amb un gràfic el nou finançament de Catalunya i el que representarà en termes de recursos per càpita. Diuen que els recursos se situaran cinc punts per sobre de la mitjana de comunitats autònomes (l'any 2012).

 

 

M'he mirat el gràfic i hi ha una cosa que m'ha cridat l'atenció. I és l'escala que han fet servir. Per l'any 2007 s'espera que els recursos per càpita siguin de 94 sobre 100. Per tant hi ha 6 punts de diferència entre l'eix i l'extrem de la barra. Si mirem l'últim any (2012) se li assigna el valor 105. És a dir 5 punts per sobre el valor 100. Per tant aquestes dues barres haurien de tenir una mida semblant. I què passa en realitat? Doncs que la barra del 2007 és més petita que la del 2012. Amb quin objectiu? Donar la sensació que s'ha millorat molt o que no s'estava tant malament. Jo d'això en dic manipulació. No se què en penseu vosaltres.

1 2 3 ... 18 19 20  Següent»
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb