Marcus | 09 Febrer, 2010 19:00 | 
L'altre dia vaig veure un anunci en una parada d'autobús que em va cridar l'atenció. Era un anunci sobre el nou Nissan Pixo.
Doncs sí, cada vegada que veig el nom del model del cotxe jo també m'hi pixo. Em pixo amb el munt de gent que hi ha darrera d'aquest nom. Això és el que passa quan un fabricant japonès de cotxes els produeix a l'Índia i després els ven a al mercat europeu i possiblement mundial. Busquen un nom que no signifiqui res concret però és difícil que això no passi. I el resultat final és per pixar-s'hi.
Per cert, Nissan no és l'única marca que fa servir el concepte pixar. Fa temps van aparèixer uns mòbils de Samsung anomenats Pixon. Ja ho sabeu quan us preguntin quin mòbil voleu digueu ben alt: un pixon!
Però els millors són els de la factoria d'animació Pixar. Ells no se n'amaguen. Ells pixen.
Marcus | 27 Desembre, 2009 14:20 | 
Marcus | 20 Desembre, 2009 20:34 | 
Marcus | 17 Octubre, 2009 21:47 | 
Marcus | 05 Octubre, 2009 19:30 | 
Marcus | 04 Octubre, 2009 15:29 | 
En l'anterior entrada vam comentar quins podrien ser els resultats de la consulta d'Arenys de Munt. Vam pronosticar que un 75% dels votants es decantaria per sí. Doncs ens vam equivocar. Al final el sí va obtenir el 96% dels vots (2.569 vots) amb una participació del 41% del cens.
Aquest sóns uns resultats força similars als dels últims dos referèdums realitzats: els del nou estatut d'autonomia,
i el de la fallida constitució europea.
És interessant observar com la consulta sobre la indepèndencia ha obtingut una participació dels electors molt semblant a la de la referèndum sobre la constitució europea. És una llàstima que no hagi arribat a una participació a la del estatut d'autonomia però no està malament per ser una consulta sense un verdader suport institucional.
Finalment m'agradaria ensenyar-vos un últim gràfic. Les votacions als diferents partits politics segons les eleccions. Com es por observar dels 6.000 votans potencials que té Arenys de Munt uns 2.500 acaben votant partits nacionalistes/independentistes com CIU i ERC. Ha succeit el mateix en aquesta consulta sobre la independencia. Però crec que si haguessin votat els votants de PSC i PP que voten als Congrés de Diputats el resultat hauria estat un altre.
Marcus | 12 Setembre, 2009 21:23 | 
Diumenge 13 de setembre es celebrarà a Arenys de Munt la primera consulta per a la independència de Catalunya. A partir de les dades d'Arenys de Munt publicades a l'Idescat sobre les tres últimes eleccions (Parlament de Catalunya 2006, Municipals 2007 i Congrés de Diputats 2008) intentarem endevinar quin serà el resultat del referèndum.
Però per endevinar-ho hem de fer un supòsit: tots els votants de ERC i CIU i ICV votaran que sí. Els votants de PSC, PP i C's, votaran que no. Les altres candidatures seran No sap/No contesta. Aquesta és una hipòtesi molt aventurada perquè ser votant de ERC, CIU i IC no significa que després es voti sí a la independencia de Catalunya. Com tampoc exclou que votants del PSC o PP també votin sí a la independència. Per tant recomano llegir aquest resultats amb molta prudència.
A la primera taula es mostren els resultats de les eleccions al Parlament de Catalunya de 2006. Com es pot observar els partits nacionalistes/independentistes guanyen per majoria aclaparadora. Amb el nostre suposit el 73% dels votants d'Arenys de Munt estarien a favor de la independència (CIU, ERC i IC en vermell voten sí i PSC, PP i C's en blau voten no).
A la segona taula es poden veure els resultats de les eleccions municipals de 2007. En aquest cas els partits nacionalistes/independentistes també guanyen per majoria. Aquest cop és el 75% dels votants els que estan d'acord amb el sí.
Finalment a la tercera taula es poden observar els resultats de les eleccions al Congrés de Diputats 2008. Aquest cop la situació canvia sensiblement.
L'opció nacionalista/independentista (CIU, ERC i IC) representen el 51% dels vots i l'opció espanyolista (PSC i PP) representa el 46%. El 3% restant no podem assignar-lo a cap banda i per tant restarà com a No sap/No contesta.
Ara l'únic dubte que ens queda és saber si l'electorat d'Arenys de Munt es comporarà com si fos una elecció al Parlament de Catalunya i a l'alcaldia o bé al Congrés de Diputats. La resposta d'aquí uns dies en funció dels resultats que es publiquin.
Marcus | 11 Setembre, 2009 20:35 | 
A l'entrada anterior vam parlar sobre els beneficis de les caixes d'estalvis de Catalunya i de la resta d'Espanya. Avui, en canvi, ens centrarem en els beneficis dels bancs catalans i espanyols. Segons les dades de perdues i guanys que he baixat i analitzat de la Asociacion Española de la Banca (AEB) el primer trimestre de 2009 la banca catalana va obtenir uns guanys de 130,2 milions d'euros. Cal tenir en compte que dels 7 bancs amb seu social a Catalunya el Banc Sabadell és el que va obtenir els majors resultats (118,7 milions d'euros) fet que el converteix en el primer banc de Catalunya.
Dels 6 bancs restants amb seu social a Catlunya els que van obtenir beneficis van ser: Deutsche Bank (14,8 milions d'euros), Microbank de la Caixa (1,6 milions) Bankpime i Privat Bank (menys d'un milió d'euros). Les entitats amb pèrdues van ser General Electric Capital Bank (-3,8 milions) i Fibanc (-1,2 milions).
Pel que fa a la resta de l'estat espanyol destaquen els beneficis dels dos grans bancs, Santander (1.636,2 milions d'euros) i BBVA (528,54 milions d'euros), amb la seu social a Cantabria i Pais Basc respectivament però amb les grans seus operatives a Madrid. És en aquesta comunitat on s'ubiquen els altres bancs importants (Banesto, Banco Popular, Bankinter, Barclays Bank) i la major part de la banca estrangera fent de Madrid el gran centre financer de l'estat.
Les altres comunitats autonomes com Galicia (a través del Banco Pastor) o el Pais Valencià (Banco de Valencia) o les Illes Balears (Banca March) queden lluny dels enormes beneficis de la gran banca espanyola.
Per acabar tan sols voldria destacar dos punts. En primer lloc el pes dels beneficis dels bancs catalans tan sols representa un 4% respecte el 96% de la banca espanyola. Una situació molt diferent a la de les caixes d'estalvi on Catalunya representava el 34% dels beneficis.
En segon lloc remarcar que la banca espanyola (3.016,3 milions d'euros) aconsegueix uns 1.000 milions d'euros més de beneficis que les caixes d'estalvi (1.964,3 milions d'euros) tot i que la banca actua mundialment mentre que les caixes operen a nivell bàsicament estatal.
Marcus | 06 Agost, 2009 23:55 | 
Ara que els diaris apareixen noticies sobre fusions entre les diferents caixes d'estalvi catalanes és interessant conèixer la situació d'aquestes entitats. A partir de les dades d'una noticia publicada al diari Expansión he fet aquest senzill gràfic.

Com es pot comprovar les 10 caixes d'estalvi catalanes van guanyar 675,3 milons d'euros el primer trimestre del 2009. De les quals la Caixa va obtenir un benefici de 566,7 milions d'euros. Això situa Catalunya com el territori on les caixes d'estalvi han obtingut un major benefici. Per fer-se una idea de la situació només cal mirar aquest altre gràfic.
Les caixes d'estalvi espanyoles van obtenir un benefici de 1964,3 milions el primer trimestre de 2009. De tota aquesta enorme quantitat de diners les caixes catalanes van guanyar 675,3 milions d'euros. Mentre que la resta de caixes de l'estat espanyol van guanyar 1289 milions d'euros. Això vol dir que, en termes percentuals, les caixes catalanes s'emporten el 34% del benefici obtingut i la resta de l'estat el 66% restant.
Marcus | 15 Juliol, 2009 00:32 | 
A la pàgina web del PSC expliquen amb un gràfic el nou finançament de Catalunya i el que representarà en termes de recursos per càpita. Diuen que els recursos se situaran cinc punts per sobre de la mitjana de comunitats autònomes (l'any 2012).

M'he mirat el gràfic i hi ha una cosa que m'ha cridat l'atenció. I és l'escala que han fet servir. Per l'any 2007 s'espera que els recursos per càpita siguin de 94 sobre 100. Per tant hi ha 6 punts de diferència entre l'eix i l'extrem de la barra. Si mirem l'últim any (2012) se li assigna el valor 105. És a dir 5 punts per sobre el valor 100. Per tant aquestes dues barres haurien de tenir una mida semblant. I què passa en realitat? Doncs que la barra del 2007 és més petita que la del 2012. Amb quin objectiu? Donar la sensació que s'ha millorat molt o que no s'estava tant malament. Jo d'això en dic manipulació. No se què en penseu vosaltres.
| « | Febrer 2010 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 |
| 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 |
| 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 |
| 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 |