Blogbuster

El Blog de l'estiu, de la tardor, de l'hivern i de la primavera.

Projecte Mònica

Marcus | 13 Juliol, 2005 09:59 | latafanera.cat

Dedicat a l'Oscar.

-Hola, Laia! Ja soc a casa.

-Ui, Ricard, que aviat tornes. Que t’ha passat alguna cosa?

- No t’ho creuràs. Aquesta tarda passejant per la fira del llibre antic m’he trobat una parada molt curiosa. Estava regentada per una senyora molt gran, d’uns 90 anys, però increïblement lúcida. M’estava mirant els llibres que tenia exposats i de sobte m’ha començat a parlar:

-Sap, jove, vostè em recorda al meu difunt marit. Quan era jove, es clar. Passejant de parada en parada i remenant  tots els llibres. Li agraden els llibres antics o de segona mà, oi?

-Doncs, la veritat és que sí. Tenen alguna cosa que els fa especial. Saber que algú els ha llegit, ha anat amunt i avall amb ells, que potser estan dedicats o amb notes al marges. M’entusiasma.

-Al meu marit també li agradaven molt. Tots els llibres que veu aquí son seus. Els comprava a les botigues i fires de llibres antics d’arreu del país. La casa n’estava plena. Jo m’he fet gran i ara ja no hi veig prou per llegir. L’edat no perdona. Es per això que me’ls venc. Que n’he de fer de tants llibres a casa? Si hi ha algun llibre que li agradi no ho dubti, agafi’l que li faré un bon preu.

-Moltes gràcies.

-Sap que penso? Em sembla que tinc una cosa perfecte per vostè. Al meu marit li encantava. És una edició única. És un dels últims llibres que va adquirir abans de morir.

L’anciana va remenar una caixa que tenia al seu costat per acabar traient un llibre embolicat amb un paper marronòs i lligat amb un cordill.

-Quedi-se’l. Li regalo. De debò. És per vostè.

-Gràcies però no ho puc acceptar.

-Si us plau. Agafi’l.

-D’acord. Moltes gràcies.

-És un llibre molt delicat. Obri’l quan arribi a casa.

Com si aquella dona fos la seva avia en Ricard li va fer cas. Tot seguit es va dirigir a casa seva per obrir el llibre.

-Es aquest? Va desembolica’l!!

-De seguida.

Amb molta cura, primer va desfer el nus. Només els ancians embolicaven els paquets d’aquesta manera. Són gent que van tenir una infància sense celo. Després va treure el paper marronos i finalment va posar el llibre artesanal sobre la taula. Van llegir el títol.

-“Projecte Mònica”.

-Et sona aquest llibre?

-La veritat és que no. Va, obre’l.

En Ricard va girar la tapa. A la primera plana hi havia el següent text:

Estimat lector: Aquest llibre que teniu a les vostres mans és un regal. Un present per la Mònica. I qui és ella? És la més dolça de totes les noies conegudes. Ella ho és tot per mi. Però el meu amor no és correspost. És una dona compromesa amb un altre home.

Sé que mai compartirem una vida junts i per això m’he embarcat en aquest projecte. I per portar-lo a bon port necessitaré la vostra ajuda. Us preguntareu en què consisteix. Ara us ho explico. El Projecte Mònica és una llista de petits grans plaers personals que cada lector d’aquest llibre podrà afegir successivament. Un cop hagi fet la seva contribució podrà entregar el llibre a qualsevol altre persona per que continuï la cadena. Però que s’entén per petit gran plaer? Doncs tot allò que valgui la pena sentir pel simple fet d’estar vius. Aquest és el meu present per la Mònica. Ja que no gaudirem conjuntament de la vida li ofereixo tots els plaers terrenals del món que l’envolta.

Missatge per l’última persona que afegeixi el seu petit gran plaer. Se li prega que faci entrega d’aquest llibre al seu propietari o en cas que ja no hi sigui en aquest mon a la Mònica a l’adreça que figura a l’ultima pàgina del llibre.

 

-No ho trobes preciós? És molt romàntic.

-Doncs, sí.

-A veure que ha posat la gent.

  • Estimar i ser estimat

-Aquest deu ser el plaer de l’autor del llibre.

-Per cert, com es diu?

-Està, al final del llibre. Després ho mirem. Ara vull continuar mirant el que ha posat la gent:

 

  • Fer petons
  • Abraçar amb totes les forces
  • El sexe
  • Dormir fins que el cos digui prou
  • Veure un got d’aigua quan estàs assedegat
  • Anar amb bicicleta
  • Llegir el diari
  • Parlar per telèfon
  • Seduir
  • Plorar d’emoció
  • Riure amb llàgrimes incloses
  • Menjar el teu plat preferit
  • Resoldre un problema matemàtic
  • Cridar
  • Cuinar pels altres
  • Treballar en allò que t’agrada
  • Veure com plou aixoplugat des de la finestra de casa
  • Posar-se guapo
  • Fer riure a la gent
  • Escoltar la radio
  • Descobrir un escriptor
  • Participar en una obra de teatre
  • Seure al costat de la llar de foc
  • Dutxar-se
  • Criticar algú a la seva esquena
  • Pintar un quadre
  • Acariciar un gat  i sentir com ronroneja
  • Elaborar un pla
  • Descobrir una conspiració
  • Conspirar
  • Esternudar
  • Comprar al supermercat
  • Anar de rebaixes
  • Cantar
  • Tenir fe
  • Viatjar
  • Fer un massatge
  • Salvar vides
  • Disparar
  • Jugar amb un nen petit
  • Fotografiar amb una polaroid
  • Tenir una conversa sobre el sentit de la vida una calorosa nit d’estiu
  • Fer un programa de radio
  • Fer un programa de televisió
  • Anar a una estrena cinematogràfica
  • Veure una escena d’acció a càmera lenta
  • Parir un fill
  • Ajudar a algú necessitat
  • Escriure un llibre
  • Tenir un amant
  • Barallar-se
  • Nedar
  • Escalar una muntanya
  • Fer un foc
  • Jugar a golf
  • Conduir un cotxe
  • Caure en paracaigudes
  • Anar a un museu

-Escolta, Laia quantes pagines deu haver

-Ben bé, unes 200.

-Vaig a fer cafè

-Mira aquesta també hi és

  • Fer un cafè
  • Ballar
  • Saltar a la corda
  • Caminar descalç sobre moqueta
  • Estirar-se sobre la gespa
  • Anar a un concert
  • Escombrar
  • Rascar-se
  • Plantar un arbre
  • Fer un puzzle
  • Cosir
  • Jugar a cartes
  • Passejar el gos
  • Esquiar
  • Prendre una copa en un bar del passeig marítim una nit d’estiu
  • Fumar
  • Collir flors
  • Fer regals
  • Olorar un perfum
  • Passejar per la platja
  • Prendre el sol
  • Viatjar en tren
  • Xatejar i/o parlar pel messenger
  • Seguir un teleserie
  • Despullar
  • Afaitar-se
  • Beure alcohol
  • Tocar el piano
  • Regalar roba interior
  • Llegir una carta
  • Xupar-se els dits després de menjar un bombó
  • Acabar una col·lecció
  • Observar la gent sense que aquesta ho sàpiga
  • El silenci
  • Contemplar com es pon el sol
  • Xiular
  • Xiuxejar a la orella
  • Escriure un mail
  • Curar-se
  • Una mirada

 

La Laia i en Ricard van estar tota la nit llegint aquell llibre. Somrient cada vegada que llegien alguna cosa sorprenent, o fent cara de desacord quan veien alguna cosa fora del normal. Finalment van arribar al final.

-Has vist el mateix que jo, no?

-Em sembla que sí

-És l’ultima pàgina. Saps que significa això? Tenim el privilegi d’acabar el llibre i entregar-lo a la Mònica.

-Que posem? Ens hem d’assegurar que no estigui repetit

-Tranquil. Se el que hem de posar:

  • Entregar el “Projecte Mònica” a la Mònica i conèixer-la.

Relats | Enllaç permanent | Comentaris (4) | Retroenllaços (0)

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb