Blogbuster

El Blog de l'estiu, de la tardor, de l'hivern i de la primavera.

Correspondència

Marcus | 21 Juliol, 2005 19:18 | latafanera.cat

Ni l’amor a primera vista, ni el primer amor, ni un amor d’estiu, ni fins i tot, un rotllet de primavera. El millor amor de tots és l’amor correspost. Quan saps que ella t’estima i tu l’estimes a ella. Quan tot encaixa al seu costat i la unió dels vostres cossos és una obra digne del més gran de tots els mestres.

Quan estic amb ella, amb la Carme, la felicitat que m’omple és tan gran. I és que després de tant buscar em vaig deixar trobar.

Aquesta setmana, la Carme, ha marxat de viatge. Estarà una setmana fora. I sincerament he intentat prendre-m’ho amb calma i serenitat però no he pogut. La trobo tant a faltar. Estic molt sensible. Diria que d’una forma exagerada. Tot ha començat aquest matí mentre em dutxava. No he pogut acabar perquè l’aigua estava congelada. I el més estrany és que l’habitació estava plena de vapor i el calefactor funcionava perfectament. Més tard, mentre esmorzava el meu got de llet fresca, ha tornat a passar. Aquest cop he hagut de escopir la llet de calenta que estava. M’he escaldat la llengua durant el procés. M’he deixat caure sobre el sofà per intentar digerir el que m’estava passant. Però m’he fet un mal al cul increïble. El coixí era tan dur com una pedra. Cada vegada era més estrany el que m’estava passant. M’he mirat al mirall del lavabo. Quina cara que feia. Tenia un aspecte deplorable, no era jo mateix, i tan sols feia un parell d’hores que la Carme era fora. Sense voler he tirat el seu perfum preferit al terra. L’ampolla de cristall s’ha trencat en mil bocins. La fragància, lliure, ha ascendit fins al meu nas.  Inicialment m’ha agradat sentir aquella olor. Semblava que ella tornava estar a casa. Però la intensitat del perfum s’ha anat fent més gran cada cop. Més i més. Ha arribat un punt que ja no respirava aire sinó perfum. Amb grans esforços he arribat fins al menjador. He obert la finestra. Però en fer-ho, per poder respirar aire fresc, el soroll del trànsit del carrer s’ha fet aclaparador. Insuportable. Les orelles m’han començat a xiular desesperades. Tan intens ha sigut el soroll que no he sentit arribar la Carme.

-Hola!

-Què fas aquí? –li he dit mentre tancava la finestra.

-M’han cancel·lat el vol. Et trobes bé?

De sobte tot ha tornat a la normalitat. L’aparent desordre sensitiu s’havia acabat. Els meus sentits tornaven a tenir una correspondència amb la realitat.

-Ara que estàs aquí ja estic bé. Carme, no m’abandonis mai.

-I es clar que no.

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb