Marcus | 28 Octubre, 2005 00:23 |
Reproducció aproximada de dues converses malinterpretades:
La primera d’elles va ser amb una noia del país basc que viu a Catalunya (que ha après el català de forma pràcticament autodidacte), un amic meu i un servidor. El diàleg va tenir lloc al sortir d’una projecció de curtmetratges del festival de cinema de Sitges.
-Ei, hola!
-Hola, com ha anat? Que heu vist?- va dir ella.
-Buf, moltes coses. Entre elles un documental basc.
-De que anava?
-Sobre rem.
-Ah,... sobre el son.
-Eh?
-Rapid Eye Movement: REM.
-No, no. Sobre rem (amb el braços imito el moviment d’un remer). Remo.
-Ah...
Riures.
La segona va tenir lloc fa bastant temps entre el mateix amic i un servidor. Feia referència a la recent caiguda de l’escenari del dirigent cubà Castro.
-Ei, ja has vist la caiguda de Castro?
-Que fort, l’han enderrocat?
-Eh...? No, em refereixo a l’aparatosa caiguda de l’escenari de Castro. Ho han ensenyat per les noticies. A l’acabar un discurs.
-Ah, encara no les he vist.
Riures.
Marcus | 11 Octubre, 2005 00:21 |
Acabo de veure un reportatge d’Entre línies sobre la conflictivitat que ha generat la instal·lació d’una narcosala a Barcelona. En sentir el Ramon Pellicer presentant el reportatge m’ha vingut al cap la següent idea:
Dels creadors de: “una amoto” arriba: “l’anarcosala”. El paradís dels anarquistes. Si en una narcosala els drogaaddictes poden administrar-se les dosis de droga en condicions higièniques, els anarquistes a la "anarcosala" tenen un lloc on el govern i qualsevol altre forma d’autoritat han sigut abolits. Un espai per posar en pràctica les seves idees amb la seguretat que ningú els mirarà malament.
| « | Octubre 2005 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | 2 | |||||
| 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 |
| 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 |
| 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 |
| 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 |
| 31 | ||||||