Blogbuster

El Blog de l'estiu, de la tardor, de l'hivern i de la primavera.

Carnet jove

Marcus | 31 Gener, 2006 11:41 | latafanera.cat

Pot sonar estrany però només m’he fet el carnet jove dos cops a la meva vida. El primer cop va ser l’any 1995 a l’edat de 15 anys. Per la mòdica quantitat de 500 pessetes. Llàstima que no el vaig saber aprofitar gaire. El segon ha sigut el 2006 a l’edat de 25 anys. Me l’he fet per una senzilla raó: és l’últim any que el puc tenir. A partir de l’any que ve necessitaré el carnet +25. Esperem que aquest cop sigui més profitós. Per cert m’han cobrat 6 euros. En una dècada ha doblat el preu.

De l’anunci del carnet jove hi ha una cosa que quan el vaig veure per la televisió em va sorprendre i no és saber que ha pres la noia que està al·lucinant amb Lisboa. Tots els joves que apareixen a l’anunci quan esquien, van al cine, als museus, viatgen  o compren estan sols, ningú els acompanya. L’excepció és la del concert. Però tots els altres fan tot tipus d’activitats sols. És una cosa que em va cridar l’atenció perquè sovint és més important amb qui passes el temps que amb què.

Origen de Blogbuster

Marcus | 27 Gener, 2006 00:31 | latafanera.cat

Finalment avui escric el post número 50 i per celebrar-ho (és una manera de parlar) us explicaré l’origen d’aquest bloc i del seu nom.

Quan comences un bloc no saps mai ben bé com serà, quins temes tractaràs, quan de tu mostraràs. Però el que si has de tenir ben clar és el títol del bloc, doncs et definirà. Després de fer una petita pluja d’idees i de parlar-ne amb un amic el nom escollit va ser com tots sabeu: blogbuster I perquè? Perquè complia un petit requisit personal: un nom amb un doble significat. Una doble lectura. En definitiva un joc de paraules.

En primer lloc blogbuster em recordava a ghost buster, és a dir, la mítica pel·lícula: els caçafantasmes. En el meu cas la idea inicial del bloc era seleccionar (caçar) els blocs que més m’agradaven i fer-ne una petita ressenya i/o comentari personal. Els que em llegiu haureu comprovat que només ho he fet un cop. Tan sols per parlar del bloc de la noia que vaig conèixer durant el viatge de París i que em va mostrar el camí a aquesta esfera.

En segon lloc blogbuster recorda el terme blockbuster, és a dir, aquelles superproduccions americanes que recapten una enorme quantitat de diners, ideals per gaudir a l’estiu menjant crispetes i amb l’aire condicionat posat.

No és que aquest bloc fos un equivalent a aquestes pelicules però si que tenia l’intenció que passéssiu una bona estona mentre el llegieu.

I arribats a aquest punt nomes em queda dir-vos gràcies als que em llegiu (i als que comenteu encara que poques vegades us contesti) aquest bloc.

Fins al proper post!

Tria i Remena

Marcus | 25 Gener, 2006 18:37 | latafanera.cat

A la biblioteca del meu barri tenen una secció anomenada Tria i Remena formada per llibres descatalogats, vells o que la gent ha cedit amablement. Si n’hi ha algun que t’agrada l’agafes i te l’emportes tranquil·lament. És la gràcia del tria i remena.

Sempre que passo per allà me’ls miro per si hi ha alguna cosa interessant. Normalment són llibres d’autors desconeguts o de temàtiques poc interessants. Però un dia de sobte en va aparèixer un: Los mitos de Cthulhu de HP Lovecraft y otros d’Alianza Editorial en una edició de butxaca de 1980. Curiosament ja l’havia llegit. Es una selecció de relats curts de terror i misteri de diferents autors pre-Lovecraft post Lovecraft i de Lovecraft mateix. Immediatament el vaig agafar. En obrir-lo em vaig trobar una sorpresa. Hi havia una dedicatòria. Va ser impossible evitar llegir-la. Us la transcric aquí perquè la pugueu compartir: 

Para Dolores, Niña de la Luna 

Para que te acuerdes un poquito de mí,

en esas horas en que los gatos negros

se cruzan en tu camino, en esas horas

en las que las calles devuelven burlonas

el eco de tus pisadas y extraños revo-

loteos se oyen por los tejados; cuando

te encuentres con una gàrgola escon-

dida en alguna chimenea y las es-

trellas brillan muy, muy lejos. Piensa

que los duendes existen y siente este

beso que le he dicho a un duende

que te dé, de mi parte.

Antonio        (Pierrot)

5/4/81

Després de llegir-la no puc evitar preguntar-me: qui era la Dolores? I l’Antonio? Quina tipus de relació tenien? Li va agradar el llibre? I la dedicatòria? I una pregunta molt important. Com ha arribat aquest llibre a la secció de Tria i Remena de la biblioteca? Si algú regala un llibre amb una dedicatòria significa que d’alguna manera t’importa. I més tractant-se d’una dedicatòria d’aquest tipus. És trist que la Dolores no se l’hagi guardat. No puc evitar donar voltes a l’assumpte.A dintre del llibre hi havia més sorpreses: un bitllet de tren dels FGC. Però dels antics. De cartró marró, rectangular i amb dos forats de quan els revisors els marcaven amb la seva perforadora manual. De Sant Cugat a Barcelona. Tercera classe. Amb un curiós missatge: doneu-lo a l’arribada. Llàstima que no posi el preu. Tan sols diu preu segons tarifes vigents.

Es de suposar que aquest bitllet el feia servir de punt de llibre. Potser la Dolores portava aquest llibre per llegir al tren durant el trajecte. Segueixo donant voltes a l’assumpte. M’intento imaginar com eren ells dos. Però no puc estar segur de res. Senzillament m’agradaria saber com va anar tot. Qui sap si encara estan vius i llegeixen això. Seria prodigiós. 

Tot està il·luminat

Marcus | 19 Gener, 2006 11:07 | latafanera.cat

No em puc queixar, la setmana passada vaig tenir cinema per partida doble. Dimarts va ser Crimen organizado com ja sabeu i la preestrena de dijous va ser: Todo está iluminado (Every thing is illuminated) als cinemes Icaria (el meu temple particular de les pel·lícules en VOSE) a la sala 15 a les 20:00, una hora poc usual en aquest tipus d’actes ja normalment son a les 22:00. La pel·lícula Todo está iluminado narra el viatge d’un jove jueu dels EUA, Jonathan Safer (interpretat per Elijah Wood) per la Ucraïna actual en busca de la dona que va salvar el seu avi de morir en un camp de concentració nazi. L’expedició del viatge estarà formada per un avi cec, el seu net rapero i un gos boig.

I ara com és habitual comentaris sense sentit sobre la pel·lícula:

-Una molt  original banda sonora. Des del començament t’introdueix en l’ambientació de la pel·lícula.

-Aposto amb mi mateix (i guanyo) que la pel·lícula consta de 5 capítols al veure a la pantalla un pla d’una mà escrivint: chapter 1.

-Em fascina el passat arquitectònic de la Ucraïna soviètica: estacions de trens, les seves places, els cotxes, les antigues indústries...

- Frase de la pel·lícula: Porque haces una muy rígida busqueda?

-Sense voler ser racista em sorprèn sentir com un dels personatges diu la paraula “negro” en referència als afroamericans. Si tal com sentiu: “negro” en castellà.

-Aquesta també es una pel·lícula amb flashbacks, molt reveladors per cert. I la noia que hi surt es d’un bellesa angelical sorprenent.

-Divertidíssim diàleg sobre els vegetarians

-Els paisatges de la Ucraïna rural son increïblement bells. Semblen un idíl·lic fons de pantalla del windows.

-Soberbi pla d’un camp de gira-sols rodejant una típica casa de fusta.

-Em sorpren agradablement l’escena final de l’aeroport

-I finalment, el millor de tot és (l’intencionat?) guinyo pels fans del Senyor del anells: l’actor protagonista (Elijah Wood) acaba amb un anell a les mans i el gos que l’acompanya es diu Sammy o Sam, com el company de viatge del Frodo, si preferiu.

En definitiva una pel·lícula independent, intimista i interessant de veure per aquelles persones que gaudeixen de la bellesa de viatjar.

Discriminació salarial

Marcus | 14 Gener, 2006 22:47 | latafanera.cat

L’altre dia mentre fèiem un exercici d’econometria el meu professor de l’acadèmia va fer un comentari sarcàstic (ell és així, fa bromes de tot i tothom) sobre les dones i els homes. El resultat de l’exercici evidenciava que estadísticament els homes cobren més que les dones per anys d’estudi realitzat. És a dir, un home amb 4 anys de carrera universitària cobra més que  una dona amb els mateixos anys de carrera universitària. Segons el professor, ja està bé que això sigui així, doncs, els homes sempre hem d’anar convidant a les dones a sopar o prendre una copa. En conseqüència els homes han de cobrar més.

Em va fer gràcia perquè aquest raonament mai surt als manuals ni en les conclusions dels estudis que es fan sobre la discriminació salarial de les dones.

Crim Organitzat

Marcus | 11 Gener, 2006 23:55 | latafanera.cat

El dimarts vaig tenir l’oportunitat d’anar a la preestrena de la pel·lícula Crimen Organizado (Layer Cake) als cinemes AMC Diagonal Mar. Aquesta ha sigut la meva primera pel·lícula de l’any i de ben segur en vindran més que espero poder anar comentant. Com molt bé diu el títol aquesta és una pel·lícula del crim organitzat en la que el protagonista, un traficant de drogues, vol deixar el negoci. Però abans ha de fer un últim encàrrec pel seu cap. No us penso explicar de què va el film sinó que prefereixo relatar-vos tot un seguit de reflexions que vaig memoritzar mentre anava veient la pel·lícula. Aquí van:

-L’actor que fa de protagonista, Daniel Craig; serà el pròxim James Bond però per mi no es prou guapo per fer aquest personatge. Encara que a les escenes d’acció resulta força creïble.

- M’agraden les pel·lícules que comencen amb una veu en off que presenta els personatges i ens introdueix en la història del film.

-A Londres tenen una altre torre Agbar. Encara que allà no li diuen així.

-Les noies que surten en aquestes pel·lícules tenen un paper simbòlic. Son senzillament un florero. Bonic no obstant.

- S’ha d’estar atent en aquest tipus de pel·lícula per recordar tots els noms del personatges. N’hi ha molts i és important recordar-los sobretot per entendre qui traeix a qui.

-Frase de la pel·lícula: “márcate un objetivo y no te desvies de él”.

-No entenc quina satisfacció tenen els mafiosos en veure pel·lícules pornogràfiques en comunitat.

-La policia no s’adona de res del que passa.

-Hi ha flasbacks que expliquen coses transcendentals dels personatges. És la moda Lost, potser?

-Reconec la veu de l’actor/doblador Eduard Farelo. M’encanta la seva veu.

-La pel·lícula te estil videoclip i certs aspectes argumentals recorden a una peli del Brian De Palma.

-En general quedo satisfet amb la pel·lícula encara que no és d’aquelles que pagaria per veure.

Com anècdota final: a la sala hi havia una dona que s’espantava i cridava per sobre de la mitjana de la sala. M’agrada que la gent visqui amb intensitat les pel·lícules que va a veure.

Vicis i virtuts

Marcus | 09 Gener, 2006 16:38 | latafanera.cat

Quan vaig estar de becari a un ajuntament del Maresme l'interventor del consitori (un home amb la mirada de l'actor Robert Forster però més baixet i gras) em va dir en una de les nostres converses: Ante el vicio de pedir hay la virtud de no dar.

Botiguers

Marcus | 08 Gener, 2006 22:48 | latafanera.cat

La propietaria de la botiga on treballo mentre mirava com començava a ploure ha sentenciat amb tristesa als ulls: carrers mullats, calaixos eixuts.

Les tres germanes ( i la mare, i l’àvia…)

Marcus | 07 Gener, 2006 22:51 | latafanera.cat

Un dels records més curiosos que tinc de la meva relació amb Ella te a veure amb la pel·licula: La meva noia. Va succeir més o menys el següent: jo estava amb ella a la cuina menjant alguna cosa, aleshores va aparèixer la resta de la família. És a dir, la seva germana petita, el pare, la mare, la mare d’aquesta (la seva àvia per entendren’s) i la seva germana mitjana acompanyada del seu nòvio. Per la tele feien, com ja he dit, La meva noia concretament l’escena més trista de la pel·licula. Aquella en què li diuen la mala noticia a la noia. En aquell moment el nòvio de la germana mitjana es gira cap a mi per dir-me: mira el sector femení. Observa que passarà. I així ho vaig fer. I què va passar? Totes les dones de la família van començar a plorar d’emoció. Ara una, ara l’altra. Des de la més gran a la més petita vessaven llàgrimes sense poder-se contenir. I totes juntes feien una escena magnífica. No m’hauria fet res vessar alguna llàgrima davant d'aquell panorama tan emotiu.

Tens una mica de sal?

Marcus | 06 Gener, 2006 22:46 | latafanera.cat

De nou estic aquí per comentar un anunci de Bosch. En aquest cas es tracta de la batidora sense fils Mixxo. A l’anunci es veu una noia jove que va a casa de la veina del costat per demanar-li sal. Mentre la veina li va a buscar la sal ella es queda a la cuina, continua batent i aprofita per provar el menjar que s’esta cuinant. I ara ve la meva pregunta: es pot saber on va a buscar la sal la veina? No tenen la sal a l’abast a l’enorme cuina?  Ja se que és un petit detall insignificant però no puc evitar fixar-me en aquest coses. Hi ha un altre detall que també m’ha cridat l’atenció. I és que la veïna te una retirada a la Linda Fiorentino. No trobeu?

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb