Blogbuster

El Blog de l'estiu, de la tardor, de l'hivern i de la primavera.

Malsons

Marcus | 29 Març, 2006 11:09 | latafanera.cat

Arrel de la pel·lícula Destí final 3 la nit següent vaig tenir un vívid malson. De fet tan sols en recordo l’escena final. Més o menys és així: sobtadament caic a una espècie de cabina de raig UVA totalment blanca (i dic espècie perquè a la cabina no hi ha els típics florescents blaus per posar-se moreno sinó uns florescents blancs). De sobte em sento atrapat. Tinc la imperiosa necessitat de sortir d’allà però no puc. I ara és quan el somni es confon amb la realitat. O dit d’una altre manera perquè m’entengueu: la sensació d’estar atrapat a la cabina es confon amb els llençols del llit. El que en el somni són les parets de la cabina en la realitat són els llençols del llit que no em deixen sortir. Finalment aconsegueixo sortir de la cabina però en realitat salto del llit i quan en soc totalment conscient em trobo que he sortit del llit i estic fora de l’habitació. Divertit per la situació decideixo tornar a l’habitació on veig el llit amb els llençols desmuntats. Ho arreglo una xic i de seguida torno a dormir com si no hagués passat res. Espero no tornar a somiar d’aquesta manera, més que res, per la feina que porta després arreglar els llençols a mitjanit;)

Destí final 3

Marcus | 24 Març, 2006 12:46 | latafanera.cat

La pel·lícula de preestrena de la setmana passada va ser Destino final 3 al cinemes Heron City a les 22:30. Quan arribo allà em pregunto per la rendibilitat d’aquest centre comercial doncs com les altres vegades que he anat allà només hi ha quatre gats la majoria dels quals han anat a veure la mateixa pel·lícula que jo.

Em disposo a veure Destino final 3 sense haver vist la segona part però si la primera part. M’acompanya l’Óscar, un amic de tota la vida, que no ha vist cap de les altres pel·lícules però això no ens impedeix gaudir del film.

En aquesta edició un grup d’estudiants a punt de graduar-se decideixen celebrar-ho anant a un parc d’atraccions i pujar a la muntanya russa. La protagonista del film Wendy Christensen salva la seva vida gràcies a una visió de la seva pròpia mort a bord de l’atracció. A partir de l’aleshores i amb a la companyia del seu amic Kevin Fischer intentaran evitar que la “mort” acabi amb ells i els seus companys de classe.

I com sempre els comentaris: 

-El grup d’estudiants protagonistes són tan tòpics i típics que fan riure. La protagonista és una aspirant a periodista que te una germana rebel, el novio de la seva millor amiga es el típic jugador de futbol sense personalitat. Els acompanyen unes pijes tontes de noms molt similars (Ashley i Ashlyn), un capità de futbol sense cervell, uns gòtics amb una intel·ligència superior a la mitjana del grup i un “xulin” sortit.

- Les morts d’aquesta seqüela són sorprenentment elaborades i morboses. Un petit fet en desencadena un altre i així successivament fins arribar al seu objectiu final.

-Les pijes suposadament guapes no ho son tant. Per mi tenen una atractiu més interessant la protagonista i la seva germana.

-No acabo d’entendre que hi fa una foto de l’11-S quan expliquen perquè la mort els persegueix.

- Quan les pijes es despullen a la sala de raig UVA el sector de la primera fila ho celebra de forma entusiasta.

- Durant la pel·lícula se sent una cançó del grup Red hot chili peppers el nom del qual o aconsegueixo recordar. El més graciós de tot és que el videoclip d’aquesta cançó està fet amb dibuixos animats i l’acció succeeix a una muntanya russa. No és irònic tot plegat?

- Cap a la meitat de la pel·lícula l’argument es torna previsible. Es van intercalant les morts dels protagonistes amb escenes d’investigació d’aquestes morts.

-Trobo incoherent el final de la pel·lícula. No només tenen un accident de metro els protagonistes sinó un altre munt de gent que no tenia res a veure amb ells. Si tenim en compte les altres morts que eren molt més precises i selectives.

En definitiva una pel·lícula de terror que compleix perfectament les expectatives de la saga.

Syriana

Marcus | 24 Març, 2006 10:35 | latafanera.cat

Una setmana més aconsegueixo entrades per anar al cinema, concretament per la preestrena de Syriana. Aquest cop al cinema Urgell. Un dels pocs cinemes d’enorme capacitat que encara queden a Barcelona.

Tractar de resumir el film és llarg i complicat per tant només us diré que versa sobre la situació econòmica i política del mon del petroli desde diferents punts de vista (polítics, espies de la CIA, intermediaris financers, etc..) i llocs del mon (des dels EUA fins a l’Aràbia Saudi).

I ara els comentaris del film:

- Si es vol seguir l’argument de la pel·lícula s’ha de prestar atenció als noms i personatges que van desfilant. N’hi ha molts i de molts llocs.

- Inesperada escena de tortura, explicita i dolorosa. Reconec que vaig apartar la mirada, per estalviar-me el patiment i comprovar com més d’una (i un) van fer el mateix que jo.

- Em fa gràcia veure a l’actor Alexander Siddig interpretant al príncep Nasir. Se’m fa estrany veure’l així acostumat a veure’l de metge a ST:DS9.

- M’espanto exageradament en una de les explosions de cotxes.

- Comprovo quan important és la separació entre estat i religió. Plantejament de la pel·lícula: si un estat és incapaç de procurar el benestar dels seus ciutadans: educació, treball, vivenda, seguretat i la religió sí, existeix el perill d’utilitzar els fidels per causes més polítiques (atemptats suïcides) que no religioses.

- Obligar a vestir de negre a les dones i de blanc als homes a l’Iran, un país amb temperatures elevades, és d’una discriminació sexual sorprenent.

- Pregunta: si et donessin l’opció d’escollir entre salvar un país (i per extensió una part del món) o el teu matrimoni què faries?

- Sí, una altre pel·lícula amb flasbacks. Molt breu però efectiu.

- Circular per  carreteres desertes al desert és una imatge sorprenent.

- En definitiva Syriana és una pel·lícula molt interessant i reveladora per aquells que vulguin comprendre una mica més el fosc mon del negoci del petroli

iPod

Marcus | 23 Març, 2006 12:20 | latafanera.cat

Aquest Nadal em van regalar un iPod Nano de 2G de color negre i personalitzat, és a dir, amb el nom de Kitus inscrit a la part de darrera (un detall possible gràcies a la intervenció del meu germà). I sincerament n’estic molt satisfet. Des de que el porto sempre amb mi, els viatges en metro cap a la facultat són més entretinguts, l’esperes de l’autobús menys avorrides, en definitiva qualsevol oportunitat és bona per fer-lo servir. Últimament a més d’escoltar música m’he aficionat a escoltar alguns programes de radio a traves del sistema podcast, com el de Minoria absoluta de Rac 1 o Alguna pregunta més de Catalunya radio. I això quan vaig pel metro s’està convertint en un problema perquè m’entren unes ganes terribles de riure. I com que per mi és una situació vergonyosa encara m’entren més ganes de riure. Però el pitjor de tot és que un servidor quan riu sovint acaba plorant o sigui que intentar dissimular-ho és pràcticament impossible.

A part d’aquesta anècdota he observat com la meva freqüència lectora ha disminuït proporcionalment a l’ús de l’iPod. Ara llegeixo menys perquè totes les estones mortes que tinc (viatges amb metro o tren) les aprofito per utilitzar l’iPod i abans les aprofitava per llegir. Tanmateix no em preocupa perquè quan em caigui un bon llibre a les mans no dubtaré a llegir-lo.

Aposta pels Oscars

Marcus | 03 Març, 2006 19:25 | latafanera.cat

Aquest any m’ha vingut apostar amb mi mateix quins seran els guanyadors dels Oscar. Però si es fa es fa be. És a dir, de tots els premis encara que en alguns no en tingui ni idea. Aquí tenim el resultat. Comprovarem els resultats quan se sàpiga. 

Millor actor: Philip Seymour Hoffman (Capote)

Millor actor secundari: Paul Giamatti (Cinderella Man)

Millor actriu: Reese Witherspoon (Walk the line)

Millor actriu secundaria: Michelle Williams (Brokeback Mountain)

Millor pel·lícula animada: Wallace & Gromit In The Curse Of The Were-Rabbit

Millor direcció artística: King Kong

Millor director de fotografia: Brokeback Mountain

Millor disseny de vestuari: Charlie and the chocolate factory

Millor director: Ang Lee (Brokeback Mountain)

Millor pel·lícula documental: March of the penguins

Millor curtmetratge documental: The mushroom club

Millor edició: Crash

Millor pel·lícula de llengua estrangera: Sophie Scholl - The Final Days

Millor maquillatge: The chronicles of narnia: the lion, the witch and the wardrobe

Millor banda sonora: Munich

Millor cançó: In the deep (Crash)

Millor pel·lícula: Brokeback Mountain

Millor curtmetratge animació: The mysterious geographic explorations of jasper morello

Millor curtmetratge Live action: Our time is up

Millor edició de so: King Kong

Millor muntatge de so: King Kong

Millors efectes visuals: King Kong

Millor guio adaptat: Brokeback Mountain

Millor guio original: Crash

Solament amics

Marcus | 02 Març, 2006 00:05 | latafanera.cat

La pel·lícula de preestrena de fa un parell de setmanes va ser Solo amigos, al Cinesa Diagonal de Barcelona, al voltant de les 22:30 de la nit. En aquesta pel·lícula el protagonista, Chris, un noi divertit però gras decideix declarar-se al seu amor de tota la vida, Jaime. Però ella tan sols l’estima com un amic. Frustrat decideix marxar del poble natal per anar a los Angeles on triomfa com a productor musical al cap d’uns anys. Allà es converteix en un atractiu home de negocis capaç de lligar amb qualsevol dona. Quan per qüestions de negocis acompanyant a la nova estrella musical Samantha James es veu obligat a passar un dies al seu poble el retrobament amb el seu antic amor li plantejarà nous reptes.

I sense mes preàmbuls anem als comentaris: 

-No em deixa de sorprendre l’actriu Anna Faris. Aquest cop interpretant a la cantant Samantha James. Una espècie de Britney Spears molt sexy però exageradament excèntrica, gairebé boja.

-Observació: la mare del protagonista sembla estar permanent drogada, addicta als valiums possiblement.

-Em sento identificat amb la relació dels germans protagonistes. Reprodueix, encara que de forma exagerada, aquella barreja sentimental d’amor/ràbia que existeix entre germans. Et pots barallar amb el teu germà per la cosa mes absurda però en el fons te l’estimes.

-L’actriu Amy Smart torna afer una paper semblant al de la noia idealment inabastable de: El efecto mariposa

-Pitjor moment de la pel·lícula: Quan un jove i gras Chris canta un playback en primer pla de la cançó: I Swear de All 4 one. Per cert, un individuo que seia al meu costat li feia moltíssima gràcia aquesta escena.

-Millors moments de la pel·lícula: Sempre que surt el personatge de Samantha James. És tan excèntrica, exagerada i boja que no deixa de sorprendre. Divertidíssims els temes musicals que canta. En especial Forgiveness.

-Una altre pel·lícula sense flashbacks.

-M’agrada comprovar quin és el tractament de les dones en aquest tipus de pel·lícules. Em pregunto perquè fan uns personatges femenins tan poc intel·ligents. Perquè es deixen enlluernar per tipus falsos, mesquins que tan sols les volen utilitzar. Perquè no ho veuen venir?

En definitiva una pel·lícula senzilla sense gaires pretensions. Tan sols passar-ho bé.

Bona nit i bona sort

Marcus | 02 Març, 2006 00:02 | latafanera.cat

Una setmana més a les meves mans van caure unes entrades per la preestrena de Good Nigth, Good Luck als cinemes Icària a les 22:30 de la nit. Pel·lícula dirigida per George Clooney ens situa als EUA dels anys 50 durant la cacera de bruixes del senador Mc Carthy contra els comunistes. En aquest ambient un programa de noticies i reportatges de la cadena televisiva CBS, Good Nigth, Good Luck informarà a la ciutadania dels mètodes poc ortodoxos utilitzats pel senador en la seva cacera de comunistes.

I com sempre uns quants comentaris:

-La mirada del presentador del programa Good Nigth, Good Luck, David Strathairn, em recorda a l’actorJordi Boixaderas de la sèrie Vent del pla.

-S’agraeix la presència del sempre inquietat Ray Wase.

-Finalment una pel·lícula sense flashbacks.

-Frase de la pel·lícula: Good Nigth, Good Luck pronunciada pel presentador cada vegada que s’acomiada del programa.

-Advertència per aquells que van a veure pel·lícules en VOSE i no tenen un nivell fluid d’angles: uns subtítols blancs sobre una pel·lícula en blanc i negre provoca que no es puguin veure els subtítols massa bé. I més quan la pel·lícula està ambientada a l’Amèrica dels anys 50 plena de camises blanques.

-I per acabar una petita reflexió:  seria interessant fer un programa similar al de la pel·lícula quan mostra les opinions contradictòries del propi senador Mc Carthy amb els nostres politics. Ja valdria la pena només per veure com diuen una cosa aquí i després quan van a la capital canvien el seu discurs.

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb