Blogbuster

El Blog de l'estiu, de la tardor, de l'hivern i de la primavera.

Solament amics

Marcus | 02 Març, 2006 01:05 | latafanera.cat

La pel·lícula de preestrena de fa un parell de setmanes va ser Solo amigos, al Cinesa Diagonal de Barcelona, al voltant de les 22:30 de la nit. En aquesta pel·lícula el protagonista, Chris, un noi divertit però gras decideix declarar-se al seu amor de tota la vida, Jaime. Però ella tan sols l’estima com un amic. Frustrat decideix marxar del poble natal per anar a los Angeles on triomfa com a productor musical al cap d’uns anys. Allà es converteix en un atractiu home de negocis capaç de lligar amb qualsevol dona. Quan per qüestions de negocis acompanyant a la nova estrella musical Samantha James es veu obligat a passar un dies al seu poble el retrobament amb el seu antic amor li plantejarà nous reptes.

I sense mes preàmbuls anem als comentaris: 

-No em deixa de sorprendre l’actriu Anna Faris. Aquest cop interpretant a la cantant Samantha James. Una espècie de Britney Spears molt sexy però exageradament excèntrica, gairebé boja.

-Observació: la mare del protagonista sembla estar permanent drogada, addicta als valiums possiblement.

-Em sento identificat amb la relació dels germans protagonistes. Reprodueix, encara que de forma exagerada, aquella barreja sentimental d’amor/ràbia que existeix entre germans. Et pots barallar amb el teu germà per la cosa mes absurda però en el fons te l’estimes.

-L’actriu Amy Smart torna afer una paper semblant al de la noia idealment inabastable de: El efecto mariposa

-Pitjor moment de la pel·lícula: Quan un jove i gras Chris canta un playback en primer pla de la cançó: I Swear de All 4 one. Per cert, un individuo que seia al meu costat li feia moltíssima gràcia aquesta escena.

-Millors moments de la pel·lícula: Sempre que surt el personatge de Samantha James. És tan excèntrica, exagerada i boja que no deixa de sorprendre. Divertidíssims els temes musicals que canta. En especial Forgiveness.

-Una altre pel·lícula sense flashbacks.

-M’agrada comprovar quin és el tractament de les dones en aquest tipus de pel·lícules. Em pregunto perquè fan uns personatges femenins tan poc intel·ligents. Perquè es deixen enlluernar per tipus falsos, mesquins que tan sols les volen utilitzar. Perquè no ho veuen venir?

En definitiva una pel·lícula senzilla sense gaires pretensions. Tan sols passar-ho bé.

Bona nit i bona sort

Marcus | 02 Març, 2006 01:02 | latafanera.cat

Una setmana més a les meves mans van caure unes entrades per la preestrena de Good Nigth, Good Luck als cinemes Icària a les 22:30 de la nit. Pel·lícula dirigida per George Clooney ens situa als EUA dels anys 50 durant la cacera de bruixes del senador Mc Carthy contra els comunistes. En aquest ambient un programa de noticies i reportatges de la cadena televisiva CBS, Good Nigth, Good Luck informarà a la ciutadania dels mètodes poc ortodoxos utilitzats pel senador en la seva cacera de comunistes.

I com sempre uns quants comentaris:

-La mirada del presentador del programa Good Nigth, Good Luck, David Strathairn, em recorda a l’actorJordi Boixaderas de la sèrie Vent del pla.

-S’agraeix la presència del sempre inquietat Ray Wase.

-Finalment una pel·lícula sense flashbacks.

-Frase de la pel·lícula: Good Nigth, Good Luck pronunciada pel presentador cada vegada que s’acomiada del programa.

-Advertència per aquells que van a veure pel·lícules en VOSE i no tenen un nivell fluid d’angles: uns subtítols blancs sobre una pel·lícula en blanc i negre provoca que no es puguin veure els subtítols massa bé. I més quan la pel·lícula està ambientada a l’Amèrica dels anys 50 plena de camises blanques.

-I per acabar una petita reflexió:  seria interessant fer un programa similar al de la pel·lícula quan mostra les opinions contradictòries del propi senador Mc Carthy amb els nostres politics. Ja valdria la pena només per veure com diuen una cosa aquí i després quan van a la capital canvien el seu discurs.

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb