Blogbuster

Sudoku

Marcus | 23 Abril, 2006 01:31 | Compartir:

Fa unes quantes setmanes que m’he aficionat a fer sudokus. Alguns potser us preguntareu: ara s’hi ha aficionat? Quan fa mesos que estan de moda? Doncs sí. M’enganxo a les modes tard.

Tot va començar gràcies a un company d’universitat aficionat al joc (al sudoku s’entén, no és un ludòpata eh) que me’n va ensenyar. Li vaig demanar que m’expliques com es feien els sudokus perquè un cop que ho havia provat no em sortia bé, me’n vaig cansar i ho vaig deixar estar. Només quan em va dir que havia d’anar provant números fins a trobar un (i només un) número assignat per aquella casella ho vaig veure clar. Perquè abans ho feia a l’atzar, sense seguir cap regla i així no hi havia manera d’escriure correctament el numero a les caselles. Un cop descoberta la mecànica del joc va ser tot mes fàcil. Aviat vaig acabar el meu primer sudoku. Actualment em dedico a fer els sudokus dels diaris gratuïts durant el trajecte de metro o tren. Dels dos diaris que es dediquen a posar sudokus El metro i l’ADN m’agraden els del Metro perquè son generalment molt senzills. En canvi els del diari ADN acostumen a ser més complicats encara que posi fàcil.

Si hi ha una cosa que no m’agrada dels sudokus és quan et quedes encallat. Quan no hi ha manera de trobar el número que et permet continuar. Els dels diari ADN et permeten veure la solució del sudoku el mateix dia, tan sols has de girar el diari. En canvi els del diari Metro són més espavilats i te la donen el dia següent. Tanmateix no l’he necessitat mai ja que acostumen a ser fàcils de resoldre. Els que si he necessitat solució algun cop per desencallar-me són els del diari ADN. Però llavors no em produeix la mateixa satisfacció. Perquè la gràcia del joc és solucionar-ho un mateix i amb paciència. El que s’ha de fer quan estàs encallat és deixar-ho aparcat i agafar-ho més tard. Per sorprenent que sembli normalment és més fàcil trobar la solució.

Amb el temps he arribat a deduir quin és perfil de jugador de sudokus. Crec que és gent ordenada (o aprecien l’ordre) i que gaudeixen amb les feines mecàniques. Doncs la mecànica per trobar el número que falta sempre és la mateix.

Per acabar una petita anècdota personal. Sempre que busco el número que falta per omplir una casella compto: 1, 2, 3,4,....8, 9 i 10.