Blogbuster

El Blog de l'estiu, de la tardor, de l'hivern i de la primavera.

Espai gratuït de crítica electoral: PP

Marcus | 13 Juny, 2006 13:16 | latafanera.cat

L’anunci del PP apareixen unes fruites ben col·locades en una parada del mercat. Ara uns préssecs, ara alguna verdura. I de fons se sent la musiqueta del PP, molt tranquil·la, tocada a piano. Algú compra fruita i paga amb euros. Aleshores sentim la veu d’un home, suposadament el comerciant de la parada de fruita i verdura, que ens diu: la lliure iniciativa és bona. Però com que l’estatut és intervencionista va en contra de la lliure iniciativa i per això hem de votar no a l’estatut. Sentim veus de dones bàsicament, una en castellà donant-li la raó. Que ella votarà que no. Per cert, en cap cas es veu la cara de la gent. S’amaguen potser? No tenen el valor de fer sortir a uns actors dient que no? Quan ja ha quedat clar que l’estatut es intervencionista (tant com la Constitució i l’estatut vigent) apareix el lema de la campanya: Pensa en Catalunya: Digues no. 

Personalment no trobo realista aquesta situació plantejada a l’anunci. Els botiguers que conec poques vegades van dient a la gent el que ha de votar. I menys si no són clients de tota la vida amb qui tenen confiança. Si jo voto un partit i cada vegada que vaig a comprar amb diu que he de votar ja pots estar segur que no hi tornaré a comprar. Els botiguers procuren ser simpàtics i agradables amb els seus clients. I si algun client els pregunta que votaran surten amb l’excusa: jo no hi entenc de política o estic cansat del tema de l’estatut. Quan en realitat tots sabem que es mentida i que estan ben enterats del que passa al barri o al poble. I és més saben que han de votar.

Per acabar sempre que veig el lema de campanya del PP en castellà: Piensa en Catalunya: Di No, acabo pensant amb dinosaures. Perquè serà?

Anuncis | Enllaç permanent | Comentaris (2) | Retroenllaços (0)

Espai gratuït de crítica electoral: ERC

Marcus | 12 Juny, 2006 13:05 | latafanera.cat

L’anunci d’ERC comença amb tres fragments de polítics parlant sobre l’estatut: Zapatero prometent que aprovaria l’estatut que sortís del Parlament de Catalunya, Mas dient que defensaria l’estatut que sortís del Parlament de Catalunya i Guerra presumint d’haver-se “cepillao” l’estatut. A continuació apareix un avi sentat en un banc del parc dubtant quina papereta posar en un sobre. Aleshores arriba la seva neta que li explica les raons per votar no en el referèndum (impostos i nació). Finalment apareixen Puigcercós i Carod-Rovira sobre un fons blanc dient que aquest no és l’estatut que Catalunya es mereix perquè ha estat retallat. Tots dos curiosament col·loquen les mans de la mateixa manera. I per acabar apareix el lema de la campanya: Ara toca no. Catalunya mereix més.

Anuncis | Enllaç permanent | Comentaris (5) | Retroenllaços (0)

Espai gratuït de crítica electoral: PSC

Marcus | 09 Juny, 2006 15:06 | latafanera.cat

L’anunci del PSC només començar apareix un cartell anunciant-nos que les persones que apareixen a continuació han expressat lliurement la seva opinió. I això és el que realment surt a continuació. Gent del carrer divagant sobre l’estatut: que si la posició d’ERC no és la mes correcta, que si molesta el PP deu ser per alguna cosa. Que l’estatut te coses bones, que és un pas endavant, etc... La que més m’agrada es la d’un home que diu: només per deixar de parlar del tema de l’estatut ja val la pena votar que sí.

Em sembla molt bé que es vulgui donar veu a la gent del carrer però penso que algun dirigent hauria de sortir i donar la cara. Ens haurien d’explicar les virtuts de l’estatut i no dir-nos que és bo que votem sí per portar la contraria al PP. Finalment l’anunci acaba amb un d’aquell enormes cartells publicitaris que trobem per la ciutat amb el polèmic lema de campanya: Sí guanya Catalunya, no guanya el PP.

  

Anuncis | Enllaç permanent | Afegeix un comentari | Retroenllaços (0)

Espai gratuït de crítica electoral: CIU

Marcus | 08 Juny, 2006 13:48 | latafanera.cat

Fa uns dies que ha començat la campanya pel referèndum de l’estatut de Catalunya i com és tradicional la televisió s’omple de petits espai gratuïts de propaganda electoral. (Però que en fons no són gratuïts perquè algú els deu haver pagat, és a dir, els diferents partits politics finançats per impostos i per aportacions dels afiliats). Finalment, avui ja he vist els anuncis dels cinc partits politics i per això els següents dies us en faré la meva particular anàlisis. L’ordre serà els següent: CIU, PSC, ERC, PP i ICV en funció del nombre d’escons al parlament.

CIU

Els anuncis de CIU comencen amb imatges de l’any 1979 acompanyades d’una bonica música com si d’un episodi de Cuéntame es tractes. I de sobte apareix el lema de la campanya en forma de pregunta: 1979 o futur? A continuació és quan apareix Artur Mas a la vora del mar parlant amb una altre persona sobre el nou estatut. Curiosament no mira la càmera. Serà que no s’atreveix a mirar-nos a la cara? Quan l’Artur ja ha dit la seva intervé Josep Duran i Lleida parlant amb una altre persona (en aquest cas més baixeta que ell) sobre les virtuts de l’estatut. Aquest sí que mira la càmera un moment, com per accident. Finalment apareixen tots dos xerrant amb el vent que despentina lleugerament l’Artur Mas i lentament sobre la seva imatge apareix la senyera que es va tornant de color taronja i així donar pas al lema final: Sí al futur, a l’estatut, a Catalunya.

Anuncis | Enllaç permanent | Afegeix un comentari | Retroenllaços (0)

El codi da vinci

Marcus | 01 Juny, 2006 16:55 | latafanera.cat

 

Sí, jo també he caigut en la temptació i he vist el Codi da Vinci. Però sense pagar res com ja porta sent habitual des de fa un temps. Aquest cop no va ser el dia de la preestrena sinó el de la estrena als cinemes de Diagonal Mar a les 19:00 de la tarda. Em van tocar dues entrades però amb tan mala fortuna que estaven separades per les escales. Un seient estava al final de la fila i l’altre al principi d’una altre fila. Sort que hi havia llocs de sobra i vam poder seure junts.

I ara uns quants comentaris de la pel·lícula:

-La presentació dels personatges és mínima. No passa res si t’has llegit el llibre. Si no te l’has llegit crec que es troba a faltar.

-M’agrada l’accent francès que li posen al personatge de la Sophie Neveu. Com  molts sabeu tinc debilitat pels accents estranys o fora del normal.

-Em sembla veure el rellotge del Mickey Mouse que segons el llibre porta el Robert Langdon, amb el qual te una relació molt especial.

-Les millors escenes són totes aquelles en què s’explica i es resolen els codis i enigmes plantejats pel pare de la Sophie. També m’agraden les explicacions sobre el Sant Grial (amb presentació tipus power point inclòs).

-Les millors actuacions són sense dubte les de Ian McKellen i les de Paul Bettany. En canvi la parella protagonista deixa bastant a desitjar.

-La pel·lícula és una fidel adaptació del llibre (almenys en les seves línies bàsiques). Ho és tant que es converteix en un simple trasllat en imatges de les escenes del llibre.

En definitiva una pel·lícula poc interessant si ja t’has llegit el llibre ja que no aporta gran cosa de nou. Tanmateix, era difícil que m’agradés perquè encara no he gaudit d’una pel·lícula de la qual m’hagi llegit el llibre abans. No així el reves.

No puc dir el mateix del llibre ja que en tinc un bonic record quan el vaig llegir en el seu moment (curiosament uns dies abans d’anar a París). No per la forma en que està escrita (de lectura amena i senzilla) sinó per la historia que explica en forma de misteri i conspiració religiosa.

Cinema | Enllaç permanent | Comentaris (4) | Retroenllaços (0)

«Anterior   1 2
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb