Blogbuster

El Blog de l'estiu, de la tardor, de l'hivern i de la primavera.

Parades al metro

Marcus | 29 Juny, 2006 21:33 | latafanera.cat

Ahir tornant de la facultat amb un company classe vam acabar parlant de les absurdes situacions que ens acaben passant al metro. Tot va començar quan em comentava que a l’hora que ell havia agafat el metro tres de les cinc línies estaven espatllades: la 2 la 3 i la 4. La dona de megafonia tenia una feina dient que tot era per causes alienes a l’empresa...

Obert el tema del metro li he recordat quan llarg es fa el trajecte quan el metro s’està una bona estona a cada parada sense cap raó aparent. En comptes d’estar-se el escassos segons perquè la gent pugi i baixi es pot estar un parell de minuts a cada parada (en la teva ment és una eternitat però molts sabem que no pot ser tant doncs el trajecte acaba durant uns 10 minuts més de l’habitual. Uns 10 minuts que ens destrossen els esquemes, doncs, molts anem als llocs amb el temps just confiant que tot funcionarà a la perfecció).

De vegades en canvi el metro s’està a la parada una bona estona sense que pels altaveus se senti res. T’estàs allà, assegut (si tens sort), esperant que el metro es posi en funcionament. I no es mou. Mires el rellotge. I no es mou. Sents el nerviosisme de la gent que fa tard a la feina, a la universitat o a on sigui. I continua sense moure’s. S’obren les portes i la gent treu el cap per veure si diuen res. El metro no es mou. I aleshores algú perd la paciència i baixa del vagó. Just en aquell instant quan ja ets fora i penses en el transport alternatiu veus com es tanquen les portes i el metro marxa cap a la seva destinació.

Aleshores ell m’ha comentat lo divertit que és, en aquest casos que el metro esta aturat a una estació una bona estona, veure a la gent com entra corrents al vagó quan fa minuts que està aturat. Els veus entrar esbufegant però amb la satisfacció d’haver arribat a temps. Però ai, no triguen en canviar la cara en veure que el metro no es mou. I per això tant d’espectacle? Es deuen preguntar tots. Els temps passa i arriba més gent que veu el vagó aturat i entra corrents pensant-se que marxarà de seguida. I es queden amb un pam de nas en veure que no. Finalment al cap d’una estona el metro es mou cap a la seva destinació.

Gran Barcelona | Enllaç permanent | Comentaris (22) | Retroenllaços (0)

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb