Blogbuster

Qui m’ho havia de dir

Marcus | 14 Octubre, 2006 01:10 | Compartir:

Qui m'ho havia de dir que passaria més d'un mes sense escriure res al bloc. Es curiós com s'han encadenat tota una sèrie d'esdeveniments impedint que escrivís. Primer vaig estar un parell de setmanes sense internet. Després de les vacances vam decidir canviar de companyia. Vam passar de Wanadoo (ara orange) a ya.com. I mentre et passen d'una companyia a l'altre i esperes un nou router va passant el temps. Sí, ja se que podria haver publicat des d'altres llocs on hi ha internet gratis, com ara les biblioteques o les universitats però no m'inspiro gaire en aquests llocs. Quan finalment semblava que tindríem internet em vaig posar malalt.

Tot va començar el divendres 22 de setembre al vespre amb gran mal de cap. Em vaig prendre un gelocatil que no em va fer efecte. Dissabte 23 vaig continuar amb el mal de cap i una sensació de malestar. Finalment el meu cos va dir prou i diumenge 24 va fer aparèixer la febre. Vaig estar amb febre al llit i el dilluns 25 vaig anar al CAP. Allà em van receptar un medicament que em va treure la febre. El mal de cap va anar disminuint però no del tot i a més continuava tenint una sensació de abatiment i malestar. Vaig estar dos dies per cas fent repòs i finalment dijous 28 vaig tornar a la feina. Un cop allà va aparèixer un nou símptoma: la sensació de mareig. Era una sensació molt estranya perquè tenia ganes de vomitar però mai eren prou intenses com per fer-ho de veritat. I així vaig passar la setmana fins que em vaig cansar de tenir aquesta sensació i vaig anar al CAP un altre cop. Allà em van dir que el medicament contra el mal de cap i la febre que m'havia pres m'havien provocat la sensació de mareig. Resulta que la membrana que ens protegeix de l'acidesa de l'àcid clorhídric que hi ha a l'estomac per digerir el aliments estava danyada. A conseqüència d'això l'àcid traspassava la membrana i em provocava la sensació de vòmit. Em van receptar un protector d'estomac. Quan finalment semblava que em començava a recuperar dijous 5 em va agafar un terrible mal de coll. Tan dolorós que empassar saliva era una tortura. Vaig anar a la farmàcia perque em donessin Lizipaina. Em van vendre un spray que actuava directament a la gola. Van passar un parell de dies però el dolor no disminuïa. Dissabte 7 vaig tornar al CAP. Em van mirar la gola i em van dir que tenia plaques de pus i per això em feia tant de mal. Em van receptar antibiòtics i a la tarda ja estava un altre cop em febre. Tres dies de febre prenent antibiòtics i efferelgan 1g (com les pastilles de sempre però el doble de grans). Dimarts va desaparèixer la febre però tenia un gran abatiment i sensació de mareig. Em vaig passar dimarts fent repòs i dimecres vaig anar a buscar la baixa. A la feina me la demanaven ja que pots estar dos dies a casa per malaltia però si te n'hi estàs tres has de demanar la baixa. I finalment dos dies després ja estava totalment recuperat. I avui divendres ha sigut el primer dia absolutament normal. No us podeu imaginar quina alegria es tornar a estar sa.

I per acabar unes reflexions personals. Qui m'hauria de dir que...

- em podia passar un dia sencer dormint, menjant, mirant la televisió i res més.

- la programació matinal es tan avorrida.

- les meves dues avies tinguessin una embòlia cadascú en setmanes diferents.

- tingues somnis estranys sobre biblioteques i nens vestits de capellans amb sotanes negres que ploren perquè els estudiants se'n riuen de la seva fe.

- estar malalt i no saber perquè em fa enfadar terriblement.

- tothom del teu entorn sap que et passa i et recomana antibiòtics i altres medicaments.- m'agradés un episodi de Bonanza.

- acabaria veient l'actor Biel Duran al CAP del meu barri.

- el programa en antena de antena 3 és el pitjor engendre televisiu de la tarda. Proposo formalment la seva incineració de la graella televisiva.

- m'obsessionés amb la idea de comprar-me més còmics de Bob i Bobet de Willy Vandersteen (una parella de germans i la seva família que viatgen pel mon passant tota mena d'aventures) quan estigues sa.

- la tornada de l'ultima cançó de David "Quien me lo iba a decir" Bisbal m'inspires per escriure.