Blogbuster

El Blog de l'estiu, de la tardor, de l'hivern i de la primavera.

Perfums

Marcus | 27 Novembre, 2006 19:02 | latafanera.cat

Fa uns dies llegint un post sobre olors em va venir al cap un dubte que fa temps que arrossego. Aprofitant aquesta gran xarxa que és l’esfera de blocs llenço la pregunta per resoldre el meu dubte, a veure si algú la sap contestar.

- De quina marca és el perfum que fa olor a vainilla?

Moltes vegades l’he sentit pel carrer, a la biblioteca o a qualsevol altre lloc però clar, no m’he atrevit a preguntar-li a una desconeguda: ei, quin perfum portes? M’hauria pres per boig. La veritat és que quan ho sàpiga tampoc me’n compraré però com a mínim ja sabrè quin perfum és.

Els viatgers de la gran anaconda

Marcus | 25 Novembre, 2006 18:21 | latafanera.cat

Hi havia una vegada un noi, és a dir jo, que des de l’any 1999 treballava cada diumenge al matí. Entrava al seu lloc de treball a les 9 del matí i ja de seguida es posava a treballar. La feina era molt rutinària, sobretot la primera hora, és per això que tenia la radio posada per fer més amena l’estona. Tant ell com el seu cap els agradava escoltar un programa de radio que feien a Catalunya radio. Es deia Els viatgers de la gran anaconda. Darrera aquest títol tan curiós s’amagava un esplèndid programa sobre viatges arreu del mon. Des de l’Àfrica misteriosa, a l’Amèrica salvatge passant per l’Àsia enigmàtica i arribant a la Austràlia desconeguda. Tots els viatges narrats per les pròpies persones que els havien viscut em permetien imaginar els llocs que descrivien amb tot luxe de detalls. Gràcies a aquest programa m’he submergit a les illes del pacífic, he escalat muntanyes, he descobert que significa fer la volta en mon en vaixell de carrega, he fet el camí de Santiago i he passejat pels Pirineus. La veritat és que aquell era el meu moment d’introspecció. Acabat el programa de viatges o continuàvem escoltant Catalunya radio o be posàvem música. Però un dia, tot això, es va acabar. Van canviar l’horari d’emissió del programa. Van traslladar la gran anaconda al paupèrrim horari de 6 a 7 del mati. Jo em pregunto: de qui va ser la genial idea? Qui va pensar que en aquesta franja horària la seva audiència milloraria? Suposo que la mateixa persona que va decidir el programa substitut: eduqueu les criatures. Que tal com indica el seu títol versa sobre els problemes i vivències dels pares amb les criatures narrat amb un toc d’humor. En iniciar-se la nova temporada 06-07 el vaig escoltar un parell de vegades i com tots els programes de Catalunya radio esta presentat amb gracia i professionalitat. Però no era el meu programa de viatges. Me l’havien pres i ja res el podria substituir. Molts pensareu que no tot estava perdut. Que gràcies a internet podria baixar-me els programes i escoltar-los a l’iPod. I teniu raó però el problema continuava sense solució: de 9 a 10 del mati continuava sense poder escoltar els viatgers de la gran anaconda que és quan jo els volia escoltar.

A l'interior de la roba

Marcus | 24 Novembre, 2006 18:30 | latafanera.cat

Com molts de vosaltres ja sabreu els d’Abanderado han llançat, fa relativament poc, una nova campanya de roba interior que es pot veure sobretot a les parades d’autobús. El que el distingeix de les altres campanyes de roba interior masculina és que per vendre el producte no surten homes sinó dones. Suposo que per aquest motiu quan vaig veure l’anunci per primer cop no em vaig considerar objectiu de la campanya. Després vaig caure que els d’abanderado feien roba interior masculina, així que potser sí que era l’objectiu  Ara tornem a la campanya. Les noies gratuïtament espectaculars tan sols porten la roba interior en qüestió i per tapar-les estratègicament i no es vegi res hi han posat un petit text. El primer cop que vaig llegir el text de l’anunci de la morena (després de pensar que no em deixaven veure be la noia de darrera), em van dur a la confusió. El text deia així: cambio mi sexto sentido por un instinto bàsico. Vaig pensar: mirar fan referències cinèfiles. Però no era aquesta la intenció. Quan vaig veure l’altre anunci, el de la rossa,: “cambio mi complejidad por una mente simple” vaig veure de que anava la cosa. Que les noies voldrien ser homes per portar aquells calçotets.

I ara per acabar dos apunts absurds. El primer: l’anunci on surt la noia rossa sempre em recorda a la maduixeta potser perquè es rossa com ella, potser per la frase que posa, la veritat no ho se. Segon: des d’aquí recomano a les empreses de roba interior femenina que no facin una campanya inversa: homes vestits amb roba interior femenina. Em sembla que alguns ho agrairíem. Tot i que segurament alguns ho trobarien divertit.

Rareses del carril bici

Marcus | 10 Novembre, 2006 14:52 | latafanera.cat

L’altre dia al voltant de les nou de la nit passejant per la diagonal de camí al Cinesa Diagonal vaig veure una cosa curiosa. Però primer us poso en situació. Com molt de vosaltres sabreu per la diagonal serpenteja un carril bici, força transitat tot s’ha de dir. Hi circula tot tipus de gent amb bicis grans, bicis petites, fent footing amb reproductor MP3 enganxat a l’orella, patinadors entre d’altres. Doncs, ja em veieu allà caminant tranquil·lament quan de sobte a la llunyania veig un home que sembla portar uns esquís al peus i un pals d’esquiar a les mans. Vaig pensar: no pot ser ho veig malament. Després quan el vaig veure passar pel meu costat no hi va haver cap dubte. Era un home que portava patins als peus en forma d’esquís, no gaire llargs. Sorprenent. I per acompanyar uns pals d’esquiar a les mans que feia servir per  impulsar-se. Realment sorprenent. I és que són aquestes petites rareses per les quals val la pena viure a Barcelona

Per la seva seguretat...

Marcus | 03 Novembre, 2006 14:46 | latafanera.cat

Avui, quan he agafat el metro de la línia 3, he sentit una nova advertència del servei de megafonia. Ara ja no diuen:  “ per la seva seguretat aquesta estació te càmares de videovigilancia”. No senyor, ara han posat un missatge que fa posar els pel de punta. Més o menys diuen: “per la seva seguretat està prohibit baixar a les vies”. Quan ho he sentit he pensat: ja està, el metro està espatllat. Però no, resulta que ara et prohibeixen una cosa obvia. A qui se li acut baixar a les vies? Només algú sense sentit comú. Tothom sap que es molt perillós. Tan malament estem que han d’advertir a la gent que no es posi en perill? Que potser és un prohibició pel suïcides? La veritat no ho entenc.

I per quŔ?

Marcus | 01 Novembre, 2006 19:05 | latafanera.cat

En honor a la parodia de l’excel·lent periodista Mònica Terribas avui m’ha vingut de gust escriure uns quants per què sense resposta. 
  • Qui va decidir que posar els seient al reves a un autobús era una bona idea? Que no saben que hi ha gent que es mareja si no se seu a la mateixa direcció en que va l’autobús?

  • Qui va decidir posar de moda les samarretes de qualsevol color topus blancs a sobre?

  • Qui va decidir escurçar les jaquetetes que es porten per sobre les samarretes a l’altura de les costelles?
  • Qui va decidir combinar les dues peces?
  • Per què el meu word (de merda) no entén que vull el definir el català com a predeterminat? Per què encara que li digui centenars de vegades ell passa de mi i per defecte ho posa en castellà?

  • Per què no em vaig fixar que la propaganda electoral del PP arribava en sobres sense identificar? Perquè em vaig haver d’assabentar d’això a traves d’un bloc poc polític com el de l’Alepsi?
  • Per què els lavabos d’homes, aquells que es pot pixar dret, hi ha gent que es dedica a tirar-hi paper o altres objectes com xiclets, sí tenen una reixa amb foradets minúsculs? No van aprendre al parvulari a col·locar la figura triangle al forat amb forma de triangle?
 Hi haurien mols altres per què, aquests només son uns quants. Algú en sap més?
     
    Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
    Powered by LifeType - Design by BalearWeb