Blogbuster

El Blog de l'estiu, de la tardor, de l'hivern i de la primavera.

Viatge a Holanda - Amsterdam - dia 1 de 7

Marcus | 30 Agost, 2007 11:01 | latafanera.cat

Ens llevem al voltant de les 4:00 del matí per agafar un taxi a les 4:30 que ens porta a l’aeroport del prat a les 5:00. Facturem maletes (uns 30kg entre els dos ,“felicitats ha sigut nena”). Abans de passar el control decidim seure una mica i prendre un suc de préssec. Un cop ben nodrits passem el control de seguretat (anti ampolles d’aigua) i ens esperem fins a les 6:10 per embarcar. Una estona més tard ens enlairem. Per si us interessa volem amb clickair, tot i que a la targeta d’embarcament posa Iberia. Sobre les 9:30 arribem a l’aeroport de Schipool. Allà decidim comprar un bitllet de tren fins a Amsterdam. Atenció! avis per a viatgers. Les maquines expenedores de bitllets de tren només funcionen amb monedes. Res de bitllets. També es pot pagar amb targeta de crèdit (àlies Visa) però després et cobren una comissió de 30 euros. Nosaltres vam pagar el bitllet de 3,60 per persona amb Visa. Quan vam tornar a Barcelona descobrirem que existia aquesta comissió. No repetiu el mateix error que nosaltres.

Agafem al tren i no parem fins a Central Station. Obrim parèntesis per parlar sobre els ferrocarrils d’Holanda. No us deixeu enganyar per l’aparença antiga del vagons i els seu color blau-groc, ja que per dintre són força confortables. I el més important: puntuals. Ni un minut abans ni un minut després. Una altra característica és que els tren no vibren, ni sacsegen, ni cap altra programa de rentadora. Són fins a més no poder. Tanquem parèntesis.

Arribem a Central Station i després d’una mitja hora per fer cua a l’oficina d’atenció al viatger, comprar els bitllets i trobar la parada de tramvia agafem la línia que toca. Arribem a l’hotel: Leidse Square Hotel. Ens registrem i ens donen l’habitació: 359 (o zri-faif-nain) Hora d’arribada a l’habitació: aproximadament les 11:00. Per tant, temps de desplaçament pis de Barcelona- hotel Amsterdam: 7 hores.

Equipats amb una motxilla, aigua, menjar en forma de magdalenes i galetes, dos paraigües, diversos mapes de ciutat, una guia d’holanda i molta il·lusió comencem a visitar la ciutat. Abans però esmorzem al primer banc que trobem. Carregats d’energia anem cap al centre (o direcció central Station) aquest cop a peu. En cap dels dies que vam estar per Holanda vam agafar una bicicleta. Per una raó (o com diria aquell: guant rison, because he is my friend): el respecte que ens feia circular per allà amb bicicleta. Ara direu: tenen carril bici i el que vulguis però van tan a la seva que fa por i tot. Allà el peato és l’últim mico de l’asfalt.

Durant el primer dia vam fer el que s’espera de tot turista: passejar pels carrers principals, fer fotos Dam Square, mirar botigues de souvenirs, veure per fora el coffee shops, provar les varietats locals de fanta, comprar xupa-xups de maria, visitar la casa d’Anna Frank (tan guapa com la Carolina del Cor de la ciutat) passejar per la perifèria del barri vermell a les sis de la tarda, arribar fins al museu Nemo, sopar a un argenti i un llarg etcètera. Sobre les 11 de la nit rebentats vam decidir tornar a l’hotel.

Continuarà.

"Montillesc"

Marcus | 03 Agost, 2007 17:48 | latafanera.cat

L’altre dia, assegut en un dels bancs de la parada de metro de plaça Espanya mirant les noticies que emetien pel canal de televisió del metro, vaig llegir els subtítols d’una noticia sorprenents. Però prèviament potser que us expliqui la noticia en qüestió. I aquesta és que a Vitòria havien decidit fer una desfilada de vestit de paper, típics de la ciutat de Mollerussa. Fins ara res estrany. Però vet aquí que mentre ensenyaven models (entre els quals en va semblar veure a la filla petita del Peris, la Carolina) portant vestits de paper que no semblen de paper van aparèixer el següents subtítols: Tots el vestits són fets de papers fins i tots els pendents i les sabates.

I llavors vaig pensar: un moment, pendents? Que són el pendents? No serà una trista traducció de “pendientes”? Per favor. Em sembla que català és el que li va quedar pendent al periodista de la noticia. I és que definitivament el montillesc s’escampa per tot arreu.

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb