Blogbuster

El Blog de l'estiu, de la tardor, de l'hivern i de la primavera.

Viatge a Holanda – Utrecht – dia 3 de 7

Marcus | 13 Octubre, 2007 23:15 | latafanera.cat

El tercer dia en terres holandeses anem a visitar una de les ciutats més riques del país: Utrecht. Coneguda pels molts catalans per ser la ciutat del Tractat d’Utrecht (i Menorca ho poso o ho trec del tractat?)

A part d’un tractat en aquesta ciutat tenen canals, cases típiques baixes holandeses i una torre enorme anomenada Dom, al costat d’un conjunt d’esglésies. Llàstima que el matí que vam visitar la ciutat plovia. De fet ja es feia estrany que després de tres dies no plogués en un país tan plujós com aquest.

A més de passejar pels canals també vam anar a la part comercial plena de botigues per locals i turistes com nosaltres. Per atzar vam anar a petar a una botiga de còmics. Em va fer molta gràcia veure còmics de Bob i Bobet de l’autor belga  Willy Vandersteen. De petit només en vaig llegir un i des d’aleshores m’he quedat amb les ganes de llegir-ne més. 

Passeja que passejaràs se’ns va fer l’hora de dinar. Però aquell dia vam fugir del típic restaurant argentí, xinès o italià. En vam escollir un d’holandès on vam menjar una espècie de entrepà. Després de dinar ens vam encapritxar d’una pastisseria-bar molt ben adornada amb els seus pastissos de xocolata, cremes i fruites diverses. Lamentablement estava plena, així que vam agafar els pastissets que volíem per emportar. Ingenus de nosaltres vam pensar que seria fàcils de menjar. Però no. Així que ja ens veieu a asseguts a un banc al costat d’una església empastifant-nos com nens. Sort que l’Eva portava tovalloletes humides. La de vegades que ens van servir.
 
Amb la panxa plena vam visitar la resta de la ciutat. Passejant vam veure diferents ubicacions de la universitat d’Utrecht. Res de grans campus sinó cases una mica més grans que la mitjana. Però, tanmateix, massa petites per identificar-les amb les típiques universitats. Cansats de passejar ens vam estirar a un parc lluny del centre i després vam continuar la ruta fins a l’estació central. Prèviament, ens vam desviar de la ruta per veure el museu del ferrocarril. No hi vam poder entrar perquè a les 5 ho tanquen tot. Ens vam limitar a veure-ho des de fora. Pel curiosos si us en voleu fer una idea us diré que em va recordar el museu del ferrocarril de Vilanova.

I de fet això és el més destacable del viatge a la ciutat. L’endemà: Alkmaar.

Frankfurt i "Pel riu dels ulls"

Marcus | 13 Octubre, 2007 18:55 | latafanera.cat

Aprofitant la fira del llibre de Frankfurt TV3 i la resta de la corporació catalana ha fet un gran desplegament de mitjans per acostar-nos la informació del que a fa a la ciutat alemanya. De fet emeten una promo explicant això mateix. Però quina ha estat la meva sorpresa quan veient aquesta promo se sent la música de Relk. Si no vaig mal errat en els últims segons de la promo s’escolta un fragment de la cançó: Pel rius dels ulls (branques, 2004, editat per musica global). Una de les meves preferides, per cert. No he trobat l’anunci en qüestió però si us puc posar la cançó de Relk. Gaudiu-la aquí
 
 

Son of Man

Marcus | 11 Octubre, 2007 00:12 | latafanera.cat

Finalment ha arribat. L’últim dia del judici ha arribat. La sala està plena a vessar. De sobte  el jutge entra. Tothom es posa de peu esperant que el jutge digui:

-Poden seure.

Se sent la remor de les cadires grinyolant quan els culs reposen de nou sobre les cadires.

-Lletrada el seu torn.

-Amb la vènia, senyoria. M’agradaria presentar una nova prova. Es un quadre que ens demostrarà com l’acusada és innocent del delicte que se l’acusa des de fa centenars. O fins i tot, milers d’anys.

-Protesto!

-Denegada. Vull veure la prova. Endavant lletrada.

-Gràcies. Senyors i senyores del tribunal mirin amb atenció el següent quadre. Això és el que va veure la meva clienta, la senyora Eva, quan va arrancar la poma de l’arbre sagrat. Un home enganxat a una poma!

  

 

 
La sala va exclamar un oh... de sorpresa en veure el quadre.

-I no un arbre. Per tant, en cap cas se la pot acusar d’incomplir la norma que Deu Nostre senyor li havia imposat. Tan sols volia saber qui hi havia darrera la poma.

De sobte el públic de la sala va començar a cridar indignada.

-Ordre! Ordre a la Sala! Silenci!

Cop de martell.

-A la llum de les noves proves no em queda cap més remei que declarar innocent a la senyora Eva i condemnar a Deu Nostre senyor per manipulació i l'obligo a tornar a Eva i Adam al paradís.

S’aixeca el tribunal.

 

Una altra proposta de relats conjunts 

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb