Blogbuster

Son of Man

Marcus | 11 Octubre, 2007 02:12 | Compartir:

Finalment ha arribat. L'últim dia del judici ha arribat. La sala està plena a vessar. De sobte el jutge entra. Tothom es posa de peu esperant que el jutge digui:

-Poden seure.

Se sent la remor de les cadires grinyolant quan els culs reposen de nou sobre les cadires.

-Lletrada el seu torn.

-Amb la vènia, senyoria. M'agradaria presentar una nova prova. Es un quadre que ens demostrarà com l'acusada és innocent del delicte que se l'acusa des de fa centenars. O fins i tot, milers d'anys.

-Protesto!

-Denegada. Vull veure la prova. Endavant lletrada.

-Gràcies. Senyors i senyores del tribunal mirin amb atenció el següent quadre. Això és el que va veure la meva clienta, la senyora Eva, quan va arrancar la poma de l'arbre sagrat. Un home enganxat a una poma!

La sala va exclamar un oh... de sorpresa en veure el quadre.

-I no un arbre. Per tant, en cap cas se la pot acusar d'incomplir la norma que Deu Nostre senyor li havia imposat. Tan sols volia saber qui hi havia darrera la poma.

De sobte el públic de la sala va començar a cridar indignada.

-Ordre! Ordre a la Sala! Silenci!

Cop de martell.

-A la llum de les noves proves no em queda cap més remei que declarar innocent a la senyora Eva i condemnar a Deu Nostre senyor per manipulació i l'obligo a tornar a Eva i Adam al paradís.

S'aixeca el tribunal.

Una altra proposta de relats conjunts