Blogbuster

El Blog de l'estiu, de la tardor, de l'hivern i de la primavera.

Prison Break vs 13 anys...i un dia

Marcus | 15 Febrer, 2008 17:30 | latafanera.cat

Només una petita reflexió:

Els dimarts per la FOX emeten “Prison Break”.  A Catalunya, TV3 emet “13 anys...i un dia”. Una sèrie també de fugitius que s’escapa de la presó amb el Joan Pera de protagonista. Però el més impactant és que té un 18,4% de share i 575.000 espectadors. Perquè us en feu una idea l’audiència de “Escenas de matrimonio” és de 601.000 persones.

 Només  puc dir una cosa: l’audiència de TV3 és la d’un país de iaies i iaios.

La junta electoral té una carta per tu

Marcus | 13 Febrer, 2008 19:41 | latafanera.cat

L’altre dia arribo a casa i em trobo una carta de la Junta electoral de Barcelona. No cal pensar gaire el que significa això. Senzillament m’han designat vocal suplent. Vocal suplent número 1 per ser més exactes.

I això què significa? Doncs que un servidor haurà d’anar un diumenge 9 de març a les 8 del matí a l’escola del barri, veure com es constitueix la mesa. I aleshores podré tornar cap a casa.

És curiós que l’atzar m’hagi seleccionat com a vocal suplent. M’he passat uns 8 anys treballant cada cap de setmana pel matí. I ara que fa relativament poc (des del desembre de 2007) que he recuperat la llibertat de descansar els dissabte i diumenges és quan m’han seleccionat.

Bé, tot això té una cosa positiva com a mínim. Seré dels primers a votar. Abans era sempre dels últims.

Per cert, qui tria els membres de la Junta Electoral? 

"Política econòmica"

Marcus | 07 Febrer, 2008 18:15 | latafanera.cat

Permeteu-me ara que s’acosten les eleccions Generals un anàlisi que no trobareu enlloc més. I és el següent : com serien els partits politics si fos un dipòsit bancari o un fons d’inversió? Quin perfil tindrien?  quina seria la composició de la seva cartera? Etc...

I ara suposo que us preguntareu quin és l’objectiu de tot això? Doncs la resposta és cap. Tan sols és un divertiment. Comencem

Iniciativa per Catalunya: seria un dipòsit solidari, és a dir, part de la rendibilitat obtinguda se cediria a una fundació de caire humanitari, i els diners s’utilitzarien per a fer microcrèdits. Valdria qualsevol aportació, no hi hauria límits. Tan és un dipòsit de 100 euros com un de 10.000.

I si fos un fons d’inversió la seva cartera estaria formada per empreses responsables mediambientalment, responsables socialment amb els homes i les dones treballadores. Tampoc hi hauria empreses dedicades a la guerra directa o indirectament.

Partit Popular: seria un dipòsit on la seva rendibilitat estaria vinculada a Espanya o al castellà. Per exemple, la rendibilitat del dipòsit serà del 5% si el Reial Madrid guanya la copa d’Europa, o bé si l’Alonso es proclama campió.

Si fos un fons d’inversió seria de perfil espanyolista i agressiu. És a dir, prometia altes rendibilitats però amb un gran risc. La seva cartera estaria formada per empreses que no respecten els drets humans, els treballadors, el medi ambient. I empreses que sí. Això no és l’important. L’important és que donessin beneficis. I si pot ser espanyoles òbviament.

Partit Socialista Obrer Espanyol: essencialment seria un dipòsit que et prometria un rendibilitat altíssima al primer mes però la resta de mesos seria baixíssima. Per tant, oferiria una rendibilitat convencional. Una altra característica seria l’ incompliment de terminis. Prometria un tipus de rendibilitat, després el canviaria, i després el tornaria a modificar de tal forma que ja no és el que et van prometre.

Si fos un fons d’inversió estaria format per empreses aparentment responsables socialment i de l’Espanya plural. Però a l’hora de la veritat no tant. Tot seria pur maquillatge. Això sí, vendrien aquests productes com si fossin el millor del món i a la vegada també dirien que són la antítesis dels del Partit Popular.

Esquerra Republicana de Catalunya: si fos un dipòsit la rendibilitat estaria vinculada al concepte de Catalunya o el català. O per ser més precisos als Països Catalans i totes les variants dialectals del català. Per exemple, es podria vincular la rendibilitat del dipòsit a la independència de Catalunya el 2014.

El fons d’inversió estaria format per una cartera d’empreses catalanes obtinguessin una alta o una baixa rendibilitat. Tant és l’important és que fossin catalanes.

Convergència i Unió: si fos un dipòsit la rendibilitat estaria vinculada al concepte de Catalunya o el català. Seria un dipòsit dirigit a petites i mitjanes empreses i només per a imports elevats.

Si fos un fons d’inversió la seva cartera estaria formada per empreses catalanes que operen al mercat català, i espanyol (l’europeu també). O bé empreses espanyoles amb representació catalana al consell d’administració. L’important és manar. Encara que sigui poc i en contra d’empreses catalanes.

Espero que us hagueu divertit llegint-lo tant com jo escrivint-lo.

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb