Blogbuster

El Blog de l'estiu, de la tardor, de l'hivern i de la primavera.

Ca l'Espinaler

Marcus | 19 Març, 2008 17:16 | latafanera.cat

El petit poble de Vilassar de Mar a tocar de la Nacional II existeix una petita botiga anomenada: Ca l’Espinaler. Una petita taberna estanc on la gent va a fer el vermut els dissabtes i diumenges: patates fregides, una tapeta de conserves de marisc acompanyada de la popular salsa de l’Espinaler i alguna cosa per beure.

Bé, de fet no és l’única botiga. Tenen un segon local al polígon industrial els Garrofets que fa de taverna, botiga de delicadeses i magatzem. Òbviament al estar fora del casc antic del poble s’hi pot aparcar millor. No obstant es troba a faltar aquelles vistes al mar. No té el mateix encant.

I tot això per que ho explico? Doncs perquè fa uns dies em vaig assabentar que la meva àvia és cosina segona d’una de les fundadores d’aquest centenari negoci: la Francisca Riera Fornells. Sí, ja sé que es poca cosa però no deixa de tenir gràcia.

Quan estàvem allà fent el vermut va sortir a llum una interessant reflexió. Perquè no s’ha convertit en una franquícia? És un segment de mercat que encara està per explotar. Tenen tots els ingredients  necessari per expandir-se. En primer lloc tenen una marca: l’Espinaler, una espina de sardina amb un bastó. En segon lloc tenen els productes: conserves de marisc en general o conserves de tot el que et puguis imaginar, i la salseta de la casa. I finalment tenen una imatge de local: de taverna de poble pescador. Al local situat al costat de la nacional –II fan servir uns barrils enormes com a taula. Aquest petit detall es podria aprofitar.

Bé, és això no deixa de ser una petita reflexió. Realment s’hauria d’estudiar molt més a fons. Tanmateix no deixa de ser curiós. Estem tan acostumats a veure franquícies de menjars de marques estrangeres com McDonalds, Burger King, etc..  (però que ara són tan nostrats) que se’ns fa difícil veure possibilitats de franquiciar productes catalans.

Sèries de perifèria

Marcus | 10 Març, 2008 18:09 | latafanera.cat

Avui us faré partícips d’una petita reflexió que em dona voltes pel cap sobre les sèries d'èxit de TV3. En general estan ambientades en contexts rurals o de barri (Vent del pla, el cor de la ciutat). No estan ambientades en el que podríem anomenar les perifèries urbanes a diferència de les sèries de les televisions privades com T5 o A3. Aida, Sin tetas no hay paraiso, o el Síndrome de Ulises en serien els exemples perfectes. I aquestes són les que tenen més èxit. Per tant el següent pas és pensar que per tenir una sèrie d’èxit tan sols s’hauria de canviar la ubicació? No crec que sigui tan senzill. Em costa de veure una sèrie de TV3 ambientada a l’Hospitalet on els personatges parlessin perfecte català. Se’m faria molt estrany.No trobeu?

Història d’un vocal suplent

Marcus | 09 Març, 2008 07:46 | latafanera.cat

Avui  diumenge 9 de març  m’he llevat al voltant de les 7:30 per anar al col·legi electoral on m’havien citat com a vocal suplent. He arribat a les 8:00 al col·legi i ja hi havia força gent.  Llavors al cap de poc temps ha vingut una noia jove, que ha donat dos llistes. Una a un home amb el cap rapat i l’altra a un altre de jove (que quan els he vist junts he pensat mira com el començament de Rec: una noia jove i dos bombers ). Seguidament han començat a cantar noms. Hi havia un tal Jordi Pujol. Un nom que ha fet gràcia entre els que estaven reunits allà. Ha trigat una mica en venir però quan finalment ha aparegut l’home amb el cap rapat ha dit: “Hombre...! Jordi Pujol, por fin”.

 Cap al final han cantat el meu. Aleshores he pensat: ja està, el meu vocal no ha vingut. Però no funciona així la cosa. Primer citen a tothom, ens fan firmar. I si es poden constituir les meses als suplents els deixen marxar. I evidentment és el que he fet per venir-vos a explicar aquesta història. I ara que ja ho he fet me’n torno cap al col·legi.

Trobant diners

Marcus | 07 Març, 2008 19:14 | latafanera.cat

Fa uns quants dies anava de camí a la facultat per la diagonal de Barcelona, molt a prop de la seu social de la Caixa (Parlem?) quan de sobte vaig veure un bitllet de color vermellós al terra. Com que havien caigut quatre gotes el terra estava mullat i fastigós i no s’apreciava ben bé que era. M’hi vaig acostar i certament era el que sospitava. Un bitllet de 10 Euros!

Sense cap mena de mania el vaig agafar del terra. Òbviament estava  xop i  fet un fàstic. El vaig escórrer amb la mà i cap a la butxaqueta de la motxilla va anar.

Però aquest no és el bitllet de més valor trobat per atzar. Un cop me’n vaig trobar un de 20 euros al bell mig del Passeig de Gràcia.  Bé, de fet l’Eva el va veure primer (com sempre) però si la memòria no em falla el vaig agafar jo. Amb aquells 20 euros si ho voleu saber ens van servir per pagar un bona fonde de formatge al Restaurant Gades. On vam brindar a la salut del turista que se’ls va deixar caure.

Suposo que us preguntareu què se n’ha fet d’aquests 10 euros trobats. Doncs han anat a parar a una guardiola. Tenim un pot comú on posem totes les monedes i bitllets que trobem pel terra des les festes de Gràcia del 2007. Actualment  tenim prop de 18 Euros. Heu de comptar que un dia l’Eva i jo vam trobar un bitllet de 5 euros a prop de la parada de Urquinaona enrotllat en forma de canut (no pregunteu perquè tenia aquesta forma).  Encara hem de decidir que en farem (si comprar-nos una segona residència, anar a esquiar, viatjar...) però si fos per mi un bon sopar podrien pagar.

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb