Blogbuster

El Blog de l'estiu, de la tardor, de l'hivern i de la primavera.

Conxita

Marcus | 25 Abril, 2008 17:34 | latafanera.cat

Fa uns dies l’Eva em va preguntar si coneixia una cançó que sonava per la radio. Estava sonant el senzill Nada que perder de la cantant Conchita. Li vaig haver de dir que no. A continuació em va explicar que era una cantautora valenciana. Va fer èmfasi en el fet que era una cantautora. Uns dies més tard em va entrar el dubte de si realment era valenciana. Més que res perquè no tenia gens d’accent, tanmateix avui en dia això no significa res. L’exemple més absurd és del president Montilla. Un home que parla castellà amb accent català i català amb accent castellà (aquest és el futur del bilingüisme?). Però tornant a Conchita vaig buscar per internet Conxita. Sí, amb x amb comptes de ch. Va ser un lapsus idiomàtic però gràcies a aquest error i al fet que tinc el cercador google configurat amb el català com a idioma principal vaig anar a parar a la web del grup de música en català : Conxita.

Va ser un descobriment formidable. Diuen que canten pop trist. N’havia sentit a parlar per les festes Mercè però no hi havia prestat atenció. Finalment quan l’atzar me l’ha portat fins aquí puc dir que m’encanta. Les cançons parlen de les coses quotidianes però la veu i la melodia de les cançons traspuen melancolia per tot arreu. La tristesa d’un passat millor. Dels vells temps que ja no tornaran.

Després d’haver escoltat gratuïtament totes les cançons del disc "Amb lletra petita" a la seva pàgina web destaco tres cançons: Música de gossos, la tieta Asunción i Al darrera la nevera. Durant un parell de setmanes les vaig tenir voltant pel meu cap sense poder treure-me-les de sobre. En especial aquesta última.
 

Des d’aquí només em queda dir que estic esperant amb il·lusió el pròxim disc. Marxo amb “música de gossos”.

 


 

P.D. Per cert, si algú ho volia saber Conchita és de Madrid encara que va néixer a Finlàndia.

Llibres de Sant Jordi

Marcus | 24 Abril, 2008 18:09 | latafanera.cat

Cada any per Sant Jordi aprofito per passejar pel centre de la ciutat: Portal de l’Àngel, Plaça Catalunya, Passeig de Gràcia i Rambla Catalunya. Entre empentes i rodolons vaig mirant i fullejant els llibres de les diferents parades i si n’hi algun que m’agrada me’l compro. Aquest any m’he decantat per dos llibres un de narrativa històrica i un altre de narrativa contemporània. En català i curiosament de la mateixa editorial: Proa.

El cabaler de Cerdanya 1844-1875 amb el subtítol cent anys que van transformar Catalunya de Francesc Cabana.

Text de contraportada

“A partir del personatge fictici d'un pagès que arriba a Barcelona cap a la meitat del segle XIX, Francesc Cabana traça un panorama dels anys de l'esclat de la Revolució Industrial d'un gran interès i amenitat. El lector descobreix les claus del miracle econòmic i la transformació de la societat catalana de l'època a través del testimoni actiu del cabaler que abandona la Cerdanya rural i es troba una Barcelona en una ebullició apassionant, tant des del punt de vista social, com econòmic o polític.”

Aquest llibre l’he escollit per deformació professional. Com a economista últimament em captiva el tema de la revolució industrial a Barcelona. Tinc curiositat per saber els misteris que hi ha darrera la construcció de l’Eixample i de l’evolució d’una Catalunya rural cap a una Catalunya burgesa. A veure si aquest llibre em satisfà.

 

 

I el segon llibre s’anomena: Dormir amb Winona Ryder d’Edgar Cantero.

Text de contraportada

Un aspirant a escriptor que vol reciclar els seus somnis en contes descobreix, per una estranya epifania, que la font de la seva inspiració és una persona que només ha vist en un parell de pel·lícules, que no ha conegut mai, que viu a més de cinc mil quilòmetres i que es diu Winona Ryder. Així el protagonista comença un viatge rere el rastre de la seva musa al llarg d'una cadena de personatges estrafolaris: amics, professors, artistes, punks, creadors de fanzines, una ideòloga feminista, un cantant de heavy metal, un productor, un caçatalents i tot el repartiment d'una road movie sobre amor, cinema i cultura pop. Jorge Luis Borges va establir el 1941 les pautes d'una hipotètica novel·la filosòfica i policial que ara pren cos amb Dormir amb Winona Ryder: una història feta de somnis, pel·lícules i diàlegs insòlits sobre «la recerca d'una ànima a través dels reflexos que deixa en les altres».

Aquest perquè enganyar-nos tan sol l’he escollit per una raó evident el títol. M’ha agradat. Després m’he llegit la contraportada. I he pensat, un viatge cap als EUA real però a la vegada espiritual, pot estar bé. A veure que en surt de tot plegat.

 

 

 

 

Però sense dubte el llibre que més il·lusió m’ha fet és el que m’ha regalat l’Eva: Si menges una llimona sense fer ganyotes de Sergi Pàmies. Amb dedicatòria inclosa. Realment no es pot demanar res més.

 I ara a gaudir de la lectura!

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb