Blogbuster

No em puc queixar, la setmana passada vaig tenir cinema per partida doble. Dimarts va ser Crimen organizado com ja sabeu i la preestrena de dijous va ser: Todo está iluminado (Every thing is illuminated) als cinemes Icaria (el meu temple particular de les pel·lícules en VOSE) a la sala 15 a les 20:00, una hora poc usual en aquest tipus d’actes ja normalment son a les 22:00. La pel·lícula Todo está iluminado narra el viatge d’un jove jueu dels EUA, Jonathan Safer (interpretat per Elijah Wood) per la Ucraïna actual en busca de la dona que va salvar el seu avi de morir en un camp de concentració nazi. L’expedició del viatge estarà formada per un avi cec, el seu net rapero i un gos boig.

I ara com és habitual comentaris sense sentit sobre la pel·lícula:

-Una molt  original banda sonora. Des del començament t’introdueix en l’ambientació de la pel·lícula.

-Aposto amb mi mateix (i guanyo) que la pel·lícula consta de 5 capítols al veure a la pantalla un pla d’una mà escrivint: chapter 1.

-Em fascina el passat arquitectònic de la Ucraïna soviètica: estacions de trens, les seves places, els cotxes, les antigues indústries...

- Frase de la pel·lícula: Porque haces una muy rígida busqueda?

-Sense voler ser racista em sorprèn sentir com un dels personatges diu la paraula “negro” en referència als afroamericans. Si tal com sentiu: “negro” en castellà.

-Aquesta també es una pel·lícula amb flashbacks, molt reveladors per cert. I la noia que hi surt es d’un bellesa angelical sorprenent.

-Divertidíssim diàleg sobre els vegetarians

-Els paisatges de la Ucraïna rural son increïblement bells. Semblen un idíl·lic fons de pantalla del windows.

-Soberbi pla d’un camp de gira-sols rodejant una típica casa de fusta.

-Em sorpren agradablement l’escena final de l’aeroport

-I finalment, el millor de tot és (l’intencionat?) guinyo pels fans del Senyor del anells: l’actor protagonista (Elijah Wood) acaba amb un anell a les mans i el gos que l’acompanya es diu Sammy o Sam, com el company de viatge del Frodo, si preferiu.

En definitiva una pel·lícula independent, intimista i interessant de veure per aquelles persones que gaudeixen de la bellesa de viatjar.

L’altre dia mentre fèiem un exercici d’econometria el meu professor de l’acadèmia va fer un comentari sarcàstic (ell és així, fa bromes de tot i tothom) sobre les dones i els homes. El resultat de l’exercici evidenciava que estadísticament els homes cobren més que les dones per anys d’estudi realitzat. És a dir, un home amb 4 anys de carrera universitària cobra més que  una dona amb els mateixos anys de carrera universitària. Segons el professor, ja està bé que això sigui així, doncs, els homes sempre hem d’anar convidant a les dones a sopar o prendre una copa. En conseqüència els homes han de cobrar més.

Em va fer gràcia perquè aquest raonament mai surt als manuals ni en les conclusions dels estudis que es fan sobre la discriminació salarial de les dones.

El dimarts vaig tenir l’oportunitat d’anar a la preestrena de la pel·lícula Crimen Organizado (Layer Cake) als cinemes AMC Diagonal Mar. Aquesta ha sigut la meva primera pel·lícula de l’any i de ben segur en vindran més que espero poder anar comentant. Com molt bé diu el títol aquesta és una pel·lícula del crim organitzat en la que el protagonista, un traficant de drogues, vol deixar el negoci. Però abans ha de fer un últim encàrrec pel seu cap. No us penso explicar de què va el film sinó que prefereixo relatar-vos tot un seguit de reflexions que vaig memoritzar mentre anava veient la pel·lícula. Aquí van:

-L’actor que fa de protagonista, Daniel Craig; serà el pròxim James Bond però per mi no es prou guapo per fer aquest personatge. Encara que a les escenes d’acció resulta força creïble.

- M’agraden les pel·lícules que comencen amb una veu en off que presenta els personatges i ens introdueix en la història del film.

-A Londres tenen una altre torre Agbar. Encara que allà no li diuen així.

-Les noies que surten en aquestes pel·lícules tenen un paper simbòlic. Son senzillament un florero. Bonic no obstant.

- S’ha d’estar atent en aquest tipus de pel·lícula per recordar tots els noms del personatges. N’hi ha molts i és important recordar-los sobretot per entendre qui traeix a qui.

-Frase de la pel·lícula: “márcate un objetivo y no te desvies de él”.

-No entenc quina satisfacció tenen els mafiosos en veure pel·lícules pornogràfiques en comunitat.

-La policia no s’adona de res del que passa.

-Hi ha flasbacks que expliquen coses transcendentals dels personatges. És la moda Lost, potser?

-Reconec la veu de l’actor/doblador Eduard Farelo. M’encanta la seva veu.

-La pel·lícula te estil videoclip i certs aspectes argumentals recorden a una peli del Brian De Palma.

-En general quedo satisfet amb la pel·lícula encara que no és d’aquelles que pagaria per veure.

Com anècdota final: a la sala hi havia una dona que s’espantava i cridava per sobre de la mitjana de la sala. M’agrada que la gent visqui amb intensitat les pel·lícules que va a veure.

Quan vaig estar de becari a un ajuntament del Maresme l'interventor del consitori (un home amb la mirada de l'actor Robert Forster però més baixet i gras) em va dir en una de les nostres converses: Ante el vicio de pedir hay la virtud de no dar.

La propietaria de la botiga on treballo mentre mirava com començava a ploure ha sentenciat amb tristesa als ulls: carrers mullats, calaixos eixuts.

Un dels records més curiosos que tinc de la meva relació amb Ella te a veure amb la pel·licula: La meva noia. Va succeir més o menys el següent: jo estava amb ella a la cuina menjant alguna cosa, aleshores va aparèixer la resta de la família. És a dir, la seva germana petita, el pare, la mare, la mare d’aquesta (la seva àvia per entendren’s) i la seva germana mitjana acompanyada del seu nòvio. Per la tele feien, com ja he dit, La meva noia concretament l’escena més trista de la pel·licula. Aquella en què li diuen la mala noticia a la noia. En aquell moment el nòvio de la germana mitjana es gira cap a mi per dir-me: mira el sector femení. Observa que passarà. I així ho vaig fer. I què va passar? Totes les dones de la família van començar a plorar d’emoció. Ara una, ara l’altra. Des de la més gran a la més petita vessaven llàgrimes sense poder-se contenir. I totes juntes feien una escena magnífica. No m’hauria fet res vessar alguna llàgrima davant d'aquell panorama tan emotiu.

De nou estic aquí per comentar un anunci de Bosch. En aquest cas es tracta de la batidora sense fils Mixxo. A l’anunci es veu una noia jove que va a casa de la veina del costat per demanar-li sal. Mentre la veina li va a buscar la sal ella es queda a la cuina, continua batent i aprofita per provar el menjar que s’esta cuinant. I ara ve la meva pregunta: es pot saber on va a buscar la sal la veina? No tenen la sal a l’abast a l’enorme cuina?  Ja se que és un petit detall insignificant però no puc evitar fixar-me en aquest coses. Hi ha un altre detall que també m’ha cridat l’atenció. I és que la veïna te una retirada a la Linda Fiorentino. No trobeu?

Al nostre voltant hi ha persones especials. Són aquelles que es distingeixen per alguna qualitat en particular. La Laura era una d’elles. Tenia una mirada que la feia molt especial. Els seus ulls marrons avellana destacaven per sobre de tots el altres ulls coneguts. Quan et mirava tenies la sensació que no et podries escapar. T’atrapaven i no et deixaven anar. Literalment. Cada vegada que mirava algú als ulls n’atrapava la seva escència i la feia seva. I això feia augmentar la bellesa dels seus ulls cada cop més. El dia que la vaig veure no podia deixar de mirar els seus ulls. Tan gran era la seva força d’atracció que per uns moments vaig veure’m a mi mateix des dels seus ulls. I de la mateixa manera que em va atrapar em va deixar anar. D’aleshores ençà he sigut incapaç d’oblidar aquella mirada. Aquells ulls.

En època de nadal apareixen multitut d’anuncis de perfums i colònies. Aquest any l’anunci que més m’ha agradat és el de Promesse de Cacharel. Molts el recordaran perque és aquell on surt la Laetitia Casta. Per mi aquest anunci irradia romanticisme per tot arreu. Tot és de color rosa i lila, un bonic model fa moxaines i abraça una altre bonica model i de sobte tots dos comencen a girar sobre si mateixos. I per si això no fos poc de fons se sent una dolça música cantada en francès, obviament (1, 2, 3 de Camile per si tenieu curiositat). Tot és tan bonic en aquest anunci. Per això m’agrada mirar-lo cada cop que el fan. Son vint segons de la il·lusió d'estar enamorat.

  

Ara que aquest dies tothom parla del tabac i la seva prohibició he recordat una bonica cançó del disc Mils d’ocells que passen pel teu cap del grup Aquitamxé. A veure si us inspira per deixar de fumar.

NEGRO VICIO

Ay, este vicio
amor tienes que dejarlo
que de tan negro oscurece tu voz
y si oscurece el azul de tu mirada
cuando amanezca ya no podré ver el mar.

Y entre el humo se esconde tu ritmo
el latido de tu corazón
y si se pierde el pulso de la música
yo ya no puedo seguir esta canción.

Ay, este vicio
amor tienes que dejarlo
Ay me parece que me contaminó
ante mis ojos humo veo aunque estés lejos
aquí en Lleida, la niebla se quedó.

Y entre el humo se esconde tu ritmo
el latido de tu corazón
y si se pierde el pulso de la música
yo ya no puedo seguir esta canción.

Puedes pedirme que te cuente un cuento
pero esta noche no que está muy fría.
Puedes pedirme que te de un beso, o dos,
pero en la calle no que está muy fría.

• Inici
• Arxius
• Àlbums
• Enllaços
• Bloc de BalearWeb

«	Maig 2008					»
Dl	Dm	Dc	Dj	Dv	Ds	Dg
			1	2	3	4
5	6	7	8	9	10	11
12	13	14	15	16	17	18
19	20	21	22	23	24	25
26	27	28	29	30	31

• Aficionat als Petit Suisse
• Conxita
• Llibres de Sant Jordi
• Ca l'Espinaler
• Sèries de perifèria
• Història d’un vocal suplent
• Trobant diners
• Prison Break vs 13 anys...i un dia
• La junta electoral té una carta per tu
• "Política econòmica"

• Personal [21]
• Música [4]
• Anuncis [22]
• Llibres [3]
• Televisió [8]
• Economia [1]
• Polí­tica [3]
• Curiositats [9]
• General [14]
• Viatges [10]
• Gran Barcelona [14]
• Relats [10]
• Feina [5]
• Sabiduria popular [5]
• Cinema [15]
• Universitat [3]
• Teatre [2]
• Meme [4]
• Records [2]
• Blogsfera [5]

• Guillem Carbonell: A mi m'agraden i em cauen bé però també em cansen, en tinc prou...
• Marcus: EvaDoris se que és un pecat però no n'he provat mai de xocolata....
• Laprí: Jo també era de petit dels que me'n donaven dos, o tres, o...
• caraocreu: A mi també m'agraden molt i avegades em fa gràcia veurem amb 23...
• Jordi: Estic d'acord amb tu, em de reclamar el retorn del natural sense...
• ANGEL: Gracies Toni per haver.nos portat a tants llocs del planeta, per...
• EvaDoris: M'acaba de caure un mite!! ohhh! Són formatges? jo pensava...
• Marcus: Jo també vull participar!!! El meu grup candidat és:...
• best: Yes.Thats true.
• EvaDoris: Després d'escoltar "musica de gossos" ja tinc un altre concepte...

• RSS 0.90
• RSS 1.0
• RSS 2.0
• Atom
• Comentaris recents