Blogbuster

Cada vegada que fan l’anunci de Font Vella Sensación, un nou tipus d’aigua aromatitzada amb diferents gustos, no em puc estar de mirar-lo. I és que hi ha alguna cosa estranya que em crida l’atenció. És la veu d’una de les noies asseguda davant de la taula. La seva frase és: perquè refresca! Però ho diu d’una manera singular: refresgca. Sí, ho heu sentit bé, amb una g intercalada. Realment no entenc perquè ho pronuncia així. La resta de gent de l’anunci pronuncia la seva frase de forma correcta. Això només passa a la versió en català de l’anunci. No se com és castellà, doncs encara no l’he vist.

INSTRUCCIONS:

1) Agafi el llibre més proper.

2) Obri’l per la pàgina 23.

3) Busqui la cinquena oració.

4) Posteji-la al seu blog juntament amb aquestes instruccions

“Darrera la bardissa on m’amagava vaig trobar diverses relíquies de combats anteriors: un munt de cartutxeres buides, una gorra de pell amb un forat de bala i una bandera vermella, evidentment dels nostres.”

George Orwell. Homenatge a Catalunya.

 

INSTRUCCIONES:

1) Tome el libro más cercano.

2) Ábralo en la página 23.

3) Busque la quinta oración.

4) Postéela en su blog junto con estas instrucciones

“Ella llegó hasta él, lo cogió de la mano y se lo llevo de regreso a la cama.”

Milan Kundera. La insoportable levedad del ser.

Existeixen diverses teories sobre l'origen del símbol del dòlar $. La teoria oficial, segons la U.S. Bureau of Engraving and Printing, argumenta que l'origen del $ prové del símbol del Peso mexicà "P^s". D'alguna manera les dos lletres es fusionen de tal manera que el pal de la P acaba formant la línia vertical del $.

Una altre teoria sosté que les lletres U i S es van unir per formar el símbol. En aquest cas les dues línies verticals de la U seran les dues ratlles que marquen el $.

Una tercera teoria suggereix que el símbol prové de les columnes d'Hèrcules de l'escut d'armes d'Espanya que estava a les monedes fabricades a la Nova Espanya. M'estic referint aquelles columnes amb les bandes que posen plus ultra. Si ajuntes les dues columnes d'Hèrcules amb les bandes en forma de S apareix el $.

Però personalment n'hi ha una altre que m'agrada més. Me la va explicar el meu professor de física a l'institut entre problema i problema. Segons ell el dòlar $ provenia de la paraula Slave (esclau en anglès). I les dues ratlles verticals eren per marcar la venta de l'esclau. No m'he arribat mai a creure aquesta història perquè era un professor una mica sonat. No sabies mai si el que explicava era cert o no. Però al cap del temps i veient les altres teories crec que la seva no desentona gaire.

Dissabte els amics em van portar al restaurant Rodamón (c/ Aribau, 159 Barcelona ) per celebrar el meu aniversari. Va ser tota una sorpresa la veritat. Una sorpresa agradable, evidentment. És un d’aquells restaurants ben ambientats, on es mengen plats exquisits i després de sopar fan un espectacle còmico-musical. Està protagonitzat per dos homes que van vestits i semblen dones. El seus noms artístics són Sharonne i Kyra. Potser pels noms no sabeu qui són però segur que les heu vist o bé a Flaix tv presentant un programa de videoclips o bé a la sèrie el Cor de la ciutat. Aquí teniu la foto de les protagonistes de la nit. La morena és la Velmet, l’amiga de l’Iris. L’altre no se si ha arribat a sortir. Suposo que sí.

L’espectacle va ser divertidíssim. Intercalen les cançons em directe amb petits monòlegs semimprovisats. Però clar, el mes divertit és quan es posen a parlar amb el públic. Quan es van dirigir a la nostra taula desprès de preguntar-nos d’on érem, i “acusar-nos” de homosexuals, i drogaaddictes algú li va dir que celebràvem el meu aniversari. Li van oferir el meu cap en safata pràcticament: -Cuantos cumples? -25 -Uy, ya sabes lo que significa, no -Por el culo te la ... -Y todo el año, eh... -Es que nos lo has puesto muy fácil Després de les brometes em dedicar la coneguda cançó Happy Birthday en anglès i en castellà. Un duo molt original. Tot s’ha de dir. Sincerament serà un celebració d’aniversari que no oblidaré fàcilment.

Del local m’agradaria destacar el bonic tapis amb que esta decorat. Es un quadre en blanc i negre d’una ciutat molt internacional. Els edificis dels carrers estan plens de monuments d’arreu del mon. La Torre Eiffel de Paris, el Coliseum de Roma, la Casa Batlló de Barcelona, el Big Ben de Londres i un llarg etcètera. Sincerament, trobo aquest quadre un idea molt original. La idea de passejar pel carrers i trobar un monument a cada cantonada m’encanta. La de viatges que ens estalviaríem, no trobeu?

Un comandant li diu a les seves tropes:

-En aquesta guerra està prohibit morir! És una ordre!!!

Sempre m’ha fet gràcia que l’Hotel Princesa Sofia de Barcelona  estigui ubicat al carrer Sabino de Arana. Aquest home va ser el pare del nacionalisme basc, fundador del PNB i un carlista convençut. No entraré ara a discutir les idees polítiques d’aquest home. Tan sol remarcar com és d’irònic que idees carlistes i borbòniques conflueixin avui dia en un mateix espai.

Fa un quan temps vaig aprofitar unes vacances de setmana santa per anar a Bilbao. I quina va ser la meva sorpresa passejant per aquesta magnifica ciutat descobrir un carrer anomenat Francisco Macià, president de la Generalitat de Catalunya i d’ERC en el seu temps. En aquest mateix carrer també hi havia un hotel. L’hotel Deusto. M’esperava trobar un hotel Princesa Sofia o amb el nom de qualsevol altre membre de la dinastia Borbònica. Hauria sigut irònic que un carrer d’un república com Macià ubiques, com Barcelona, un hotel amb un nom relacionat amb la monarquia. No trobeu?

1        petó per tu

2        un numero maçó

3        són multitud

4        fantàstics

5        estrelles

6        pollastres a cada barra

7        up

8        l’infinit vertical

9        número atòmic del Fluor

10     pel·lícules de Star Trek

11    de setembre

12    post te aquest blog

13    numero favorit dels akelarre (lloc on les bruixes celebraven els seus rituals)

14    llibres

15    dies de vacances

16    lletres te el meu nom complet

17    nombre de síl·labes d’un haiku

18    majoria d’edat

19    cançons

20    century fox

21    un joc de cartes

22    cap i cua

23    parells de cromosomes

24    mesos de felicitat

25    anys

Us heu preguntat mai perquè molts edificis de Barcelona estant estructurats en entresol, baixos, principal i després segueixen un ordre normal: primer pis, segon pis, i així fins l’últim? Quina necessitat hi ha de tenir tres pisos abans del primer pis pròpiament dit? Doncs això es deu senzillament a la picaresca. Segons el que m’han explicat, els anys 30 i 40 l’Ajuntament atorgava llicencies per construir edificis de, per exemple, cinc pisos. Aleshores els constructors molt hàbilment es van inventar aquest pisos fantasma. Com a resultat tenien edificis de fins a vuit pisos quan la llei els permetia fer-ne de cinc, seguint l’exemple anterior. No està malament, oi? Quan l’Ajuntament va veure el que passava per solucionar-ho va donar llicències d’obra amb limitacions d’alçada. Per entendre’ns, va autoritzar a construir edificis de cinc pisos però aquests havien de tenir una alçada màxima de quinze metres, per exemple. Així s’evitava que sortissin pisos de més.

Després de conèixer aquests fets em pregunto si aquest tipus de construcció també es va donar a altres ciutats o és un cas típic de gran ciutat.

 

L’altre dia estava a la platja i va passar quelcom que em va fer somriure. Estirat sobre la tovallola llegint Àngels i dimonis de Dan Brown els crits d’un infant em van fer perdre el fil de la novel•la. Xisclava d’emoció perquè havia vist un home vestit de submarinista sortint del mar. El nen acompanyat d’altres nens i nenes i dels seus pares respectius es van acostar cap al submarinista. El que havia cridat tant l’atenció d’aquell menut eren els peixos pescats pel submarinista.  -Què és el Nemo?- va preguntar el nen amb cara de preocupació a la seva mare. La mare evidentment va somriure i per tranquil•litzar a la criatura va dir: -No és el Nemo, ni la Dory tampoc. Després d’aquest aclariment els nens es van acostar a tocar els peixos. Casualment no era l’únic que estava contemplant l’escena dels nens. A prop meu hi havia un altre grup format per tres dones. Concretament les tres generacions d’una mateixa família: una àvia, una mare i una filla. L’àvia va comentar en veu alta: -Què diu del capità Nemo? No vaig entendre la resposta de la mare. El vent es va endur les paraules Es curiós com cada generació te els seus referents. Pels més petits Nemo és el peix de la pel•lícula de la Disney Buscant a Nemo. Pels més grans Nemo és el capità Nemo de la novel•la de Jules Verne "20.000 llegües de viatge submarí" o la seva versió cinematogràfica amb el James Mason interpretant l’intrèpid capità.

Ni l’amor a primera vista, ni el primer amor, ni un amor d’estiu, ni fins i tot, un rotllet de primavera. El millor amor de tots és l’amor correspost. Quan saps que ella t’estima i tu l’estimes a ella. Quan tot encaixa al seu costat i la unió dels vostres cossos és una obra digne del més gran de tots els mestres.

Quan estic amb ella, amb la Carme, la felicitat que m’omple és tan gran. I és que després de tant buscar em vaig deixar trobar.

Aquesta setmana, la Carme, ha marxat de viatge. Estarà una setmana fora. I sincerament he intentat prendre-m’ho amb calma i serenitat però no he pogut. La trobo tant a faltar. Estic molt sensible. Diria que d’una forma exagerada. Tot ha començat aquest matí mentre em dutxava. No he pogut acabar perquè l’aigua estava congelada. I el més estrany és que l’habitació estava plena de vapor i el calefactor funcionava perfectament. Més tard, mentre esmorzava el meu got de llet fresca, ha tornat a passar. Aquest cop he hagut de escopir la llet de calenta que estava. M’he escaldat la llengua durant el procés. M’he deixat caure sobre el sofà per intentar digerir el que m’estava passant. Però m’he fet un mal al cul increïble. El coixí era tan dur com una pedra. Cada vegada era més estrany el que m’estava passant. M’he mirat al mirall del lavabo. Quina cara que feia. Tenia un aspecte deplorable, no era jo mateix, i tan sols feia un parell d’hores que la Carme era fora. Sense voler he tirat el seu perfum preferit al terra. L’ampolla de cristall s’ha trencat en mil bocins. La fragància, lliure, ha ascendit fins al meu nas.  Inicialment m’ha agradat sentir aquella olor. Semblava que ella tornava estar a casa. Però la intensitat del perfum s’ha anat fent més gran cada cop. Més i més. Ha arribat un punt que ja no respirava aire sinó perfum. Amb grans esforços he arribat fins al menjador. He obert la finestra. Però en fer-ho, per poder respirar aire fresc, el soroll del trànsit del carrer s’ha fet aclaparador. Insuportable. Les orelles m’han començat a xiular desesperades. Tan intens ha sigut el soroll que no he sentit arribar la Carme.

-Hola!

-Què fas aquí? –li he dit mentre tancava la finestra.

-M’han cancel·lat el vol. Et trobes bé?

De sobte tot ha tornat a la normalitat. L’aparent desordre sensitiu s’havia acabat. Els meus sentits tornaven a tenir una correspondència amb la realitat.

-Ara que estàs aquí ja estic bé. Carme, no m’abandonis mai.

-I es clar que no.

• Inici
• Arxius
• Àlbums
• Enllaços
• Bloc de BalearWeb

«	Maig 2008					»
Dl	Dm	Dc	Dj	Dv	Ds	Dg
			1	2	3	4
5	6	7	8	9	10	11
12	13	14	15	16	17	18
19	20	21	22	23	24	25
26	27	28	29	30	31

• Aficionat als Petit Suisse
• Conxita
• Llibres de Sant Jordi
• Ca l'Espinaler
• Sèries de perifèria
• Història d’un vocal suplent
• Trobant diners
• Prison Break vs 13 anys...i un dia
• La junta electoral té una carta per tu
• "Política econòmica"

• Personal [21]
• Música [4]
• Anuncis [22]
• Llibres [3]
• Televisió [8]
• Economia [1]
• Polí­tica [3]
• Curiositats [9]
• General [14]
• Viatges [10]
• Gran Barcelona [14]
• Relats [10]
• Feina [5]
• Sabiduria popular [5]
• Cinema [15]
• Universitat [3]
• Teatre [2]
• Meme [4]
• Records [2]
• Blogsfera [5]

• Guillem Carbonell: A mi m'agraden i em cauen bé però també em cansen, en tinc prou...
• Marcus: EvaDoris se que és un pecat però no n'he provat mai de xocolata....
• Laprí: Jo també era de petit dels que me'n donaven dos, o tres, o...
• caraocreu: A mi també m'agraden molt i avegades em fa gràcia veurem amb 23...
• Jordi: Estic d'acord amb tu, em de reclamar el retorn del natural sense...
• ANGEL: Gracies Toni per haver.nos portat a tants llocs del planeta, per...
• EvaDoris: M'acaba de caure un mite!! ohhh! Són formatges? jo pensava...
• Marcus: Jo també vull participar!!! El meu grup candidat és:...
• best: Yes.Thats true.
• EvaDoris: Després d'escoltar "musica de gossos" ja tinc un altre concepte...

• RSS 0.90
• RSS 1.0
• RSS 2.0
• Atom
• Comentaris recents