Blogbuster

En l'anterior entrada vam comentar quins podrien ser els resultats de la consulta d'Arenys de Munt. Vam pronosticar que un 75% dels votants es decantaria per sí. Doncs ens vam equivocar. Al final el sí va obtenir el 96% dels vots (2.569 vots) amb una participació del 41% del cens.

Aquest sóns uns resultats força similars als dels últims dos referèdums realitzats: els del nou estatut d'autonomia,

 i el de la fallida constitució europea.

És interessant observar com la consulta sobre la indepèndencia ha obtingut una participació dels electors molt semblant a la de la referèndum sobre la constitució europea. És una llàstima que no hagi arribat a una participació a la del estatut d'autonomia però no està malament per ser una consulta sense un verdader suport institucional.

Finalment m'agradaria ensenyar-vos un últim gràfic. Les votacions als diferents partits politics segons les eleccions. Com es por observar dels 6.000 votans potencials que té Arenys de Munt uns 2.500 acaben votant partits nacionalistes/independentistes com CIU i ERC. Ha succeit el mateix en aquesta consulta sobre la independencia. Però crec que si haguessin votat els votants de PSC i PP que voten als Congrés de Diputats el resultat hauria estat un altre.

Diumenge 13 de setembre es celebrarà a Arenys de Munt la primera consulta per a la independència de Catalunya. A partir de les dades d’Arenys de Munt publicades a l’Idescat sobre les tres últimes eleccions (Parlament de Catalunya 2006, Municipals 2007 i Congrés de Diputats 2008) intentarem endevinar quin serà el resultat del referèndum.

Però per endevinar-ho hem de fer un supòsit: tots els votants de ERC i CIU i ICV votaran que sí. Els votants de PSC, PP i C’s, votaran que no. Les altres candidatures seran No sap/No contesta. Aquesta és una hipòtesi molt aventurada perquè ser votant de ERC, CIU i IC no significa que després es voti sí a la independencia de Catalunya. Com tampoc exclou que votants del PSC o PP també votin sí a la independència. Per tant recomano llegir aquest resultats amb molta prudència.

A la primera taula es mostren els resultats de les eleccions al Parlament de Catalunya de 2006. Com es pot observar els partits nacionalistes/independentistes guanyen per majoria aclaparadora. Amb el nostre suposit el 73% dels votants d’Arenys de Munt estarien a favor de la independència (CIU, ERC i IC en vermell voten sí i PSC, PP i C’s en blau voten no).

A la segona taula es poden veure els resultats de les eleccions municipals de 2007. En aquest cas els partits nacionalistes/independentistes també guanyen per majoria. Aquest cop és el 75% dels votants els que estan d’acord amb el sí.

Finalment a la tercera taula es poden observar els resultats de les eleccions al Congrés de Diputats 2008. Aquest cop la situació canvia sensiblement.

L’opció nacionalista/independentista (CIU, ERC i IC) representen el 51% dels vots i l’opció espanyolista (PSC i PP) representa el 46%. El 3% restant no podem assignar-lo a cap banda i per tant restarà com a No sap/No contesta.

Ara l’únic dubte que ens queda és saber si l’electorat d’Arenys de Munt es comporarà com si fos una elecció al Parlament de Catalunya i a l’alcaldia o bé al Congrés de Diputats. La resposta d’aquí uns dies en funció dels resultats que es publiquin.

A l’entrada anterior vam parlar sobre els beneficis de les caixes d’estalvis de Catalunya i de la resta d’Espanya. Avui, en canvi, ens centrarem en els beneficis dels bancs catalans i espanyols. Segons les dades de perdues i guanys que he baixat i analitzat de la Asociacion Española de la Banca (AEB) el primer trimestre de 2009 la banca catalana va obtenir uns guanys de 130,2 milions d’euros. Cal tenir en compte que dels 7 bancs amb seu social a Catalunya el Banc Sabadell és el que va obtenir els majors resultats (118,7 milions d’euros) fet que el converteix en el primer banc de Catalunya.

Dels 6 bancs restants amb seu social a Catlunya els que van obtenir beneficis van ser: Deutsche Bank (14,8 milions d’euros), Microbank de la Caixa (1,6 milions) Bankpime i Privat Bank (menys d’un milió d’euros). Les entitats amb pèrdues van ser General Electric Capital Bank (-3,8 milions) i Fibanc (-1,2 milions).

Pel que fa a la resta de l’estat espanyol destaquen els beneficis dels dos grans bancs, Santander (1.636,2 milions d’euros) i BBVA (528,54 milions d’euros), amb la seu social a Cantabria i Pais Basc respectivament però amb les grans seus operatives a Madrid. És en aquesta comunitat on s’ubiquen els altres bancs importants (Banesto, Banco Popular, Bankinter, Barclays Bank) i la major part de la banca estrangera fent de Madrid el gran centre financer de l’estat.

Les altres comunitats autonomes com Galicia (a través del Banco Pastor) o el Pais Valencià (Banco de Valencia) o les Illes Balears (Banca March) queden lluny dels enormes beneficis de la gran banca espanyola.

Per acabar tan sols voldria destacar dos punts. En primer lloc el pes dels beneficis dels bancs catalans tan sols representa un 4% respecte el 96% de la banca espanyola. Una situació molt diferent a la de les caixes d’estalvi on Catalunya representava el 34% dels beneficis.

En segon lloc remarcar que la banca espanyola (3.016,3 milions d'euros) aconsegueix uns 1.000 milions d'euros més de beneficis que les caixes d'estalvi (1.964,3 milions d'euros) tot i que la banca actua mundialment mentre que les caixes operen a nivell bàsicament estatal.

Ara que els diaris apareixen noticies sobre fusions entre les diferents caixes d'estalvi catalanes és interessant conèixer la situació d'aquestes entitats. A partir de les dades d'una noticia publicada al diari Expansión he fet aquest senzill gràfic.

 Com es pot comprovar les 10 caixes d'estalvi catalanes van guanyar 675,3 milons d'euros el primer trimestre del 2009. De les quals la Caixa va obtenir un benefici de 566,7 milions d'euros. Això situa Catalunya com el territori on les caixes d'estalvi han obtingut un major benefici. Per fer-se una idea de la situació només cal mirar aquest altre gràfic. 

Les caixes d'estalvi espanyoles van obtenir un benefici de 1964,3 milions el primer trimestre de 2009. De tota aquesta enorme quantitat de diners les caixes catalanes van guanyar 675,3 milions d'euros. Mentre que la resta de caixes de l'estat espanyol  van guanyar 1289 milions d'euros. Això vol dir que, en termes percentuals, les caixes catalanes s'emporten el 34% del benefici obtingut i la resta de l'estat el 66% restant.

A la pàgina web del PSC expliquen amb un gràfic el nou finançament de Catalunya i el que representarà en termes de recursos per càpita. Diuen que els recursos se situaran cinc punts per sobre de la mitjana de comunitats autònomes (l'any 2012).

M'he mirat el gràfic i hi ha una cosa que m'ha cridat l'atenció. I és l'escala que han fet servir. Per l'any 2007 s'espera que els recursos per càpita siguin de 94 sobre 100. Per tant hi ha 6 punts de diferència entre l'eix i l'extrem de la barra. Si mirem l'últim any (2012) se li assigna el valor 105. És a dir 5 punts per sobre el valor 100. Per tant aquestes dues barres haurien de tenir una mida semblant. I què passa en realitat? Doncs que la barra del 2007 és més petita que la del 2012. Amb quin objectiu? Donar la sensació que s'ha millorat molt o que no s'estava tant malament. Jo d'això en dic manipulació. No se què en penseu vosaltres.

Fa uns dies es va publicar als principals diaris la probable segona fusió de caixes d'estalvis. Aquest cop les protagonistes són les tres caixes d'estalvi catalanes de fundació pública (depenen de les diputacions): Caixa Catalunya, Caixa Tarragona i Caixa Girona. Com a l’anterior entrada us ensenyo uns petits mapes artesanals sobre la distribució d’oficines per comarques. Les dades fan referència a desembre de 2008. No cal que us digui que els nombre d’oficines probablement s’hagi vist alterat per la crisi econòmica.

En primer lloc trobem Caixa Catalunya amb unes 750 oficines repartides per tot el territori català. Destaca per l’elevada concentració d’oficines al Barcelonès (309 oficines), Baix Llobregat (78), Vallès Occidental (71), Vallès Oriental (41) i Maresme (33). També te una presència notable a les comarques de capitals de província (Gironès, Tarragonès i Segrià) i a la resta de comarques de la província de Barcelona. A la resta de comarques te una presència testimonial.

En segon lloc hem de parlar de Caixa Tarragona amb unes 290 oficines la majoria d’elles concentrades a Tarragona. En especial al Tarragonès, i al Baix Camp però també a les terres de l’Ebre. Fora de la província de Tarragona destaquen el Barcelonès i el Segrià.

I finalment la última però no menys important és Caixa Girona amb unes 230 oficines. En podem trobar a tota la província de Girona, sobretot al Gironès i a les comarques del seu voltant. Però també n’hi ha al Barcelonès, Vallès Occidental, Baix Llobregat i Maresme.

A primera vista veient aquest mapes s’observa com les caixes de Girona i Tarragona tenen una presència molt important a les províncies d’origen. Com en l’anterior fusió el possible solapament d’oficines entre les tres caixes es dona a la província de Barcelona. Sobretot al Barcelonès i a les comarques del voltant. No obstant cal recordar que s’ha d’estudiar la viabilitat oficina a oficina.

De moment estan negociant però les patronals de Tarragona i Girona no ho estan posant gens fàcil.

Recentment ha aparegut els diaris la noticia sobre una possible fusió de tres caixes d’estalvi catalanes: Caixa Sabadell, Caixa Terrassa i Caixa Manlleu. També es possible que Caixa Manresa s’hi acabi afegint. La operació donaria lloc a la vuitena entitat d'estalvis espanyola amb uns actius totals de 33.441 milions d'euros a dades de desembre de 2008.

Aprofitant aquesta noticia m’agradaria ensenyar-vos uns mapes que vaig elaborar de forma artesanal. Les dades les vaig extreure de les pròpies entitats a partir de la informació que tenen penjada a les seves pàgines web (ja sigui a partir dels informes anuals o bé dels buscadors d’oficines que ofereixen). Totes les dades es van obtenir el mes de desembre de 2008.

I ara a continuació els 4 mapes.

Com podeu observar totes les caixes presenten certa expansió per tota la geografia catalana, sobretot a les comarques de l’àrea metropolitana i a les comarques de costa catalana. Com era d’esperar les dues caixes del vallesanes concentren un gran nombre d’oficines al Vallès Occidental. Caixa Sabadell (la més gran de les 4) acumula moltes oficines al les comarques del Vallès Occidental, Baix Llobregat i Barcelonès. Mentre que Caixa Terrassa predomina més al Barcelonès i Baix Llobregat.

Caixa Manlleu la més petita es concentra a Osona i a les comarques de la província de Barcelona. I finalment Caixa Manresa és concentra al Bages però també la trobem a les comarques veïnes com l’Anoia, el Berguedà i Baix Llobregat.

Veient aquests mapes no seria estrany que les comarques on més es pot notar la redundància d’oficines sigui les de la província de Barcelona, especialment al Vallès Occidental, Vallès Oriental, Barcelonès i Baix Llobregat.

Quan arriba l’estiu és quan venen més de gust les begudes fresques. I una de les que m’agrada més és el frapuccino de cafè i caramel de l’Starbucks. Una deliciosa combinació de cafè, llet, nata, caramel i gel trinxat. M’encanta quan el gel triturat barrejat amb el cafè amb llet i una mica de caramel i nata puja per la canyeta. És sens dubte un dels plaers més bons i a la vegada cars. Si no recordo malament són 4,30 euros pel vas més petit, el Tall, que equival a unes 12 unces de cafè (el que en unitats del sistema internacional serien uns 350 ml). Com més gran és el vas més puja el preu.

I és que lamentablement l’Starbucks és l’únic lloc on fan aquest tipus de begudes. He vist per internet que corren receptes de com fer un frapuccino casolà però dubto que arribin a l’alçada de l’original. En el fons no deixa de ser com el cas de la cocacola. De que serveix tenir el ingredients quan l’important és saber com es fa? Tanmateix si algun dia m’animo intentaré fer-ho a casa i ja us explicaré el resultat.

-Emperador, aquí té el model que ens havia demanat.

El servent va mostrar la figura d’una soldat xinès uniformat i armat d’uns 20 cm d’alçada. L’emperador visiblement satisfet se la va mirar, la va agafar amb la mà i aleshores se li va desfer entre les mans.  En un primer moment es va quedar sorprès però després de portar-se un bocí del soldat a la boca ho va entendre tot. Visiblement enrabiat va etzibar al seu súbdit:

 -Vaig dir que volia soldats de terracota! No de panacota!

Una altre proposta de relats conjunts.

• Inici
• Arxius
• Àlbums
• Enllaços
• Bloc de BalearWeb

• Evolució de la destrucció d'ocupació entre 2007 i 2010
• Benefici de les caixes d'estalvi catalanes 1er trimestre de 2010
• Beneficis de les caixes d'estalvi per trimestre. Any 2009
• Benefici de les caixes d'estalvi catalanes 4art trimestre de 2009
• Evolució del nombre d'oficines de les caixes d'estalvis i dels bancs 1974-2009
• Benefici de les caixes d'estalvi catalanes 3er trimestre de 2009
• Per pixar-s'hi
• entreacte
• Galets gegants per nadal a Barcelona
• Benefici dels bancs espanyols i catalans 1er semestre de 2009

• Televisió [12]
• Anuncis [22]
• Economia [17]
• Cinema [16]
• Curiositats [13]
• Relats [11]
• Teatre [3]
• Gran Barcelona [18]
• Polí­tica [5]
• Personal [25]
• Relats conjunts [8]
• Llibres [4]
• Viatges [12]
• Sabiduria popular [5]
• Universitat [4]
• Blogsfera [5]
• Música [5]
• Feina [5]
• General [14]
• Records [2]
• Meme [4]

• Marcus: Gràcies pel teu comentari. La veritat és que de moment l'atur no...
• Marc: Molt interessant el gràfic, però a veure què passa en el període...
• Jaume Colomer Costa: Em vaig quedar sorprès. També la vaig veure a TV3. ...
• josé fco. pérez leal: No sabía ni que existia esta pelicula y ayer, 5/5/11, la ví en...
• Marcus: Gràcies pel comentari. Sempre tinc la sensació que ningu s'ho...
• Invercat: Marcus, felicitats! Es molt interessant el post i molt ben...
• Marcus: Hola Marc Gràcies pel teu comentari.Crec que s'ha de...
• Marc: Hola Marcus, Son molts interessants els gràfics i...
• tt: collons de google!
• viktor: dios, jo vull un! 50 cm d'alt, pero quan d'ample? havia llegit...

• RSS 0.90
• RSS 1.0
• RSS 2.0
• Atom
• Comentaris recents