Blogbuster

Després de passar-nos  4 dies viatjant per Holanda vam decidir que potser ja era de fer turisme per Amsterdam.  Així que vam pensar: quina és la manera més turística de visitar la ciutat per aquelles persones que no els ve de gust anar amb bicicleta? Resposta: en barqueta pels canals. Vam comprar un bitllet del Canal Bus que et permet moure't tot el dia per les tres línies de turístiques: la blava, la verda i la vermella. El bitllet també oferia la possibilitat d'anar a uns dels museus de la ciutat. Nosaltres vam triar el museu de la Heineken: Heineken experience. Aquest museu és l'antiga fàbrica del coneguda marca cervesera i es caracteritza per ser un museu poc clàssic. Recorda al museu de la ciència per la seva interactivitat amb el visitant. La visita consisteix en veure quin és el procés d'elaboració de la cervesa (que t'han d'explicar sinó?). Veus com amb una mica de d'ordi, aigua i temps s'elabora cervesa. Veus com són les tines on fan cervesa, veus vídeos amb seients que és mouen, etc.. Però la veritat és que molta gent li agrada perquè pot beure cervesa al mig del museu. De fet pots arribar-te a beure dos o tres cerveses als diferents bars que et trobes pel camí. Nosaltres que som abstemis ens vam dedicar a beure Cocacola. Una altra de les coses que es poden fer és enviar fotos i vídeos per internet als teus amics i familiars. I també hi ha l'opció de cantar en un espècie de Karaoke. La veritat és que amb la cervesa que beu la gent pel camí quan arribes a aquesta atracció no costa gaire veure a gent cantant i rient. Al final de la visita et donen un obsequi. Una ampolla a l'interior de la qual hi ha... un obridor d'ampolles de cervesa. Tot un detall. Però tinc entès que canvien el regal cada cert temps. La resta del dia la vam passar passejant per la ciutat amb el canal bus (vam fer servir les tres rutes) i posant-nos a cobert quan plovia. Sí, ens va tornar a ploure.

L'últim dia a Amsterdam vam tornar a prop del museu Heineken, doncs molt museus estan situats en el que es denomina el barri del museus. Aquest cop en vam visitar un de clàssic: el Rijksmuseum. Que vindria a ser el Louvre d'Amsterdam. Un museu enorme però lamentablement tan sols una petita ala era visitable (això sí, el preu era de museu sencer).  Del poc que vam veure destacaria els quadres de Vermeer i la Ronda de nit de Rembrandt

Sortint del museu hi ha un immens parc de fina gespa verda molt agradable per estirar-s'hi. I més si fa bon temps, com feia aquell dia. Però a més en aquest parc també hi ha un monument molt curiós. Són unes lletres de mida enorme que posa I Amsterdam. Les lletres I Am estan en vermell i sterdam en blanc. Així que si es llegeix per colors es fa visible el joc de paraules I am Amsterdam.

Finalment l'últim que vam visitar a abans de marxar va ser el Vondel Park. Un parc de dimensions desproporcionades on els holandesos hi fan molta vida social. Quan va ser l'hora vam agafar les maletes i cap a l'aeroport. Destinació: Barcelona.

Primer de tot un avís a viatgers. La Haia no existeix o més ben dit el nom de la Haia. Allà es coneix com a Den Haag. Realment aquesta és una ciutat curiosa. És la seu del govern però no és la capital del país (que és Amsterdam). A la vegada és la capital de la Holanda Meridional. Acostumats a Catalunya que Barcelona ho és tot: capital de comarca, de província, i de país que se't fa estrany no veure-ho tot junt. Deixant de banda aquest fet administratiu la Haia continua sent una ciutat curiosa. Després de passar-hi tot el dia tens la sensació que són com dues ciutats en una. Per una banda tens la ciutat antiga, amb esglésies i palaus. I per l'altre cantó hi ha la ciutat turística de platja amb pisos a prop del mar i un passeig marítim. I en mig de tot això hi ha uns grans parcs, Madurodam, (és com una Holanda en miniatura que després algun català es va emportar a casa i en va fer Catalunya en miniatura) i seus d'organitzacions internacionals. Nosaltres tan sols vam veure una petita part del que hi ha realment. El Tribunal Internacional de Justícia, situat al Vredespaleis és un lloc preciós, un palau de postal però quan hi vam anar estava tancat. Ens vam conformar en veure'l des de fora i fer-hi unes fotos.  Al costat del tribunal hi ha un banc amb "les mans del fòrum" i un monument a favor de la pau construït amb les pedres de tots els països del món o de la ONU. Des d'aquesta tribuna animo a que si algú va a La Haia porti una pedra de Catalunya i la deixi per allà. Altres organismes internacionals que vam veure per fora van ser la Organització per la Prohibició d'Armes Químiques, l'Europol i evidentment un munt d'ambaixades de països d'arreu del món. Un munt sincerament. I totes elles molt mones.

La nostra ruta va consistir en arribar a l'estació central, passejar pel casc antic i quan ja el vam veure ens vam posar a caminar cap a la platja. I aquesta no és una distància curta. Pel camí vam veure, com ja he dit, ambaixades i seus d'organismes internacionals. Però finalment cap a l'hora de dinar vam arribar a la platja. Abans però ens vam aturar a dinar a un italià.  Un cop dinats vam passar la tarda passejant pel passeig marítim i pel que sembla una mena d'espigó apte per a la circulació de peatons amb botiguetes. Al final de tot hi havia com un bar o restaurant i una grua on la gent feia "puenting". Quan ja ho havíem vist tot vam enfilar el camí de tornada a l'estació central. Però lamentablement no vam calcular quan cansats estàvem. I ja us dic ara que ho estàvem massa per tornar-hi a peu. Però com que som tossuts de mena no vam agafar cap transport públic. Finalment morts de cansament vam arribar a l'estació central. El tren ens va portar a Amsterdam de nou.

Els pròxims dies: Amsterdam.

A mitja hora en tren trobem la bonica localitat d'Alkmaar on cada divendres de 10 a 12:30 celebren el típic mercat del formatge. El casc antic de la ciutat s'omple de paradetes que venen diferents varietats de formatge holandès. Cada un més bo que l'altre. Però a més de les parades també escenifiquen l'antic mercat del formatge. És recomanable arribar-hi una mica abans de les 10 per agafar lloc. Nosaltres vam arribar sobre les 9:30 i ja ens va costar trobar una bona ubicació.  L'espectacle consisteix en apilar al mig de la plaça tots els formatges que es volen vendre. Aleshores venen uns homes amb bata blanca, el tasten i es posen d'acord en el preu o alguna cosa per l'estil. Després el porten a pesar a la bàscula oficial. La gràcia de tot això és que ho fan portant els típics vestits de l'època i  amb unes carretes molt especials. Són com unes lliteres amb unes cordes als extrems. Aquestes es posen a les espatlles de les dues persones per aixecar la llitera i transportar el formatge. La veritat és que si no es veu una foto es fa difícil d'explicar. En conjunt és un espectacle molt pintoresc però té la seva gràcia veure-ho en directe. El millor de tot és veure la gent amb els seus vestits tradicionals. Sobretot les noies, amb els típics esclops holandesos. I finalment després de pesar el formatge el porten a uns carros de l'època. I quan acaba l'espectacle ho porten a uns camions de grans dimensions dels actuals.

Després de veure l'espectacle no ho vam poder evitar i vam caure en la temptació de comprar formatge. Primer un tastet de tot tipus de formatges en una de les parades al voltant de la plaça i després en van caure uns quants de sencers com a record per la família. Molt bons la veritat.

Acabat l'espectacle es canvia el formatge per les taules dels bars i restaurants de la plaça impacients per atendre als turistes amb ganes de escarxofar-se al sol i prendre alguna cosa. Nosaltres, en canvi, vam aprofitar per passejar per les paradetes i després per la resta del casc antic. Aquell dia vam acabar dinant a un restaurant que recordava a un palau medieval, ple de catalans per cert. Ni fet expressament. Com que el casc antic és petit vam aprofitar a la tarda per acabar de recorre'l i cap al tard vam tornar a Amsterdam.

El pròxim dia: La Haia

El tercer dia en terres holandeses anem a visitar una de les ciutats més riques del país: Utrecht. Coneguda pels molts catalans per ser la ciutat del Tractat d'Utrecht (i Menorca ho poso o ho trec del tractat?)

A part d'un tractat en aquesta ciutat tenen canals, cases típiques baixes holandeses i una torre enorme anomenada Dom, al costat d'un conjunt d'esglésies. Llàstima que el matí que vam visitar la ciutat plovia. De fet ja es feia estrany que després de tres dies no plogués en un país tan plujós com aquest.

A més de passejar pels canals també vam anar a la part comercial plena de botigues per locals i turistes com nosaltres. Per atzar vam anar a petar a una botiga de còmics. Em va fer molta gràcia veure còmics de Bob i Bobet de l'autor belga  Willy Vandersteen. De petit només en vaig llegir un i des d'aleshores m'he quedat amb les ganes de llegir-ne més. 

Passeja que passejaràs se'ns va fer l'hora de dinar. Però aquell dia vam fugir del típic restaurant argentí, xinès o italià. En vam escollir un d'holandès on vam menjar una espècie de entrepà. Després de dinar ens vam encapritxar d'una pastisseria-bar molt ben adornada amb els seus pastissos de xocolata, cremes i fruites diverses. Lamentablement estava plena, així que vam agafar els pastissets que volíem per emportar. Ingenus de nosaltres vam pensar que seria fàcils de menjar. Però no. Així que ja ens veieu a asseguts a un banc al costat d'una església empastifant-nos com nens. Sort que l'Eva portava tovalloletes humides. La de vegades que ens van servir.
 
Amb la panxa plena vam visitar la resta de la ciutat. Passejant vam veure diferents ubicacions de la universitat d'Utrecht. Res de grans campus sinó cases una mica més grans que la mitjana. Però, tanmateix, massa petites per identificar-les amb les típiques universitats. Cansats de passejar ens vam estirar a un parc lluny del centre i després vam continuar la ruta fins a l'estació central. Prèviament, ens vam desviar de la ruta per veure el museu del ferrocarril. No hi vam poder entrar perquè a les 5 ho tanquen tot. Ens vam limitar a veure-ho des de fora. Pel curiosos si us en voleu fer una idea us diré que em va recordar el museu del ferrocarril de Vilanova.

I de fet això és el més destacable del viatge a la ciutat. L'endemà: Alkmaar.

Finalment ha arribat. L'últim dia del judici ha arribat. La sala està plena a vessar. De sobte  el jutge entra. Tothom es posa de peu esperant que el jutge digui:

-Poden seure.

Se sent la remor de les cadires grinyolant quan els culs reposen de nou sobre les cadires.

-Lletrada el seu torn.

-Amb la vènia, senyoria. M'agradaria presentar una nova prova. Es un quadre que ens demostrarà com l'acusada és innocent del delicte que se l'acusa des de fa centenars. O fins i tot, milers d'anys.

-Protesto!

-Denegada. Vull veure la prova. Endavant lletrada.

-Gràcies. Senyors i senyores del tribunal mirin amb atenció el següent quadre. Això és el que va veure la meva clienta, la senyora Eva, quan va arrancar la poma de l'arbre sagrat. Un home enganxat a una poma!

 
La sala va exclamar un oh... de sorpresa en veure el quadre.

-I no un arbre. Per tant, en cap cas se la pot acusar d'incomplir la norma que Deu Nostre senyor li havia imposat. Tan sols volia saber qui hi havia darrera la poma.

De sobte el públic de la sala va començar a cridar indignada.

-Ordre! Ordre a la Sala! Silenci!

Cop de martell.

-A la llum de les noves proves no em queda cap més remei que declarar innocent a la senyora Eva i condemnar a Deu Nostre senyor per manipulació i l'obligo a tornar a Eva i Adam al paradís.

S'aixeca el tribunal.

Una altra proposta de relats conjunts 

Ens llevem ben aviat amb l'objectiu de visitar la ciutat de Rotterdam, prèviament però, esmorzem a l'hotel. Tenen un d'aquells bufets on serveixen els típics esmorzars continentals amb la diferència que el formatge es holandès (un gouda diferent cada dia) i un variat repartiment de pa de motllo holandès: oblideu el típic Panrico o Bimbo, blanc "sosu", amb sense crosta. El pa d'allà sempre té més o menys cereals integrats a la molla que es veuen i a més és més gustós (com veureu no soc amant del pa de motllo sinó del pa artesà de sempre però amb l'holandès faig una excepció). Buf, quina introducció més llarga. No se perquè però em perdo en els detalls i m'oblido de l'essencial. Tornem al viatge.

Arribem a l'estació central per comprar els bitllets cap a Rotterdam. Aquest cop els comprem a una màquina amb monedes. Uns amics ens avien avisat que no es podien fer servir bitllets per tant un servidor que és previsor va pensar que abans de marxar seria recomanable passar per la caixa i demanar 50 euros en monedes d'un i dos euros cadascú (teníem previst agafar molt el tren durant aquest viatge). Se que molts us preguntareu perquè si teníem tantes monedes no vam pagar el tren de l'aeroport a Amsterdam amb les monedes. La veritat és que encara m'ho pregunto.

Finalment, després de comprar el bitllets com si estiguéssim jugant a una màquina escurabutxaques, agafem el tren.  Amb una hora més o menys ens plantem a la segona ciutat d'Holanda. Rotterdam és una ciutat diferent d'Amsterdam i de ben segur de la majoria de ciutats holandeses. Per començar te un immens port, el més gran d'Europa, tot i que no tens la sensació que sigui tan gran. Però el que sobta més és que no te el típic casc antic amb les seves casetes vora als canals. Durant la segona guerra mundial la van arrasar i en l'actualitat s'ha convertit en una ciutat ple d'edificis de disseny alguns amb més bona fortuna que altres. A destacar l'edifici cúbic, la biblioteca, l'edifici de la KPN que sembla aguantar-se amb un escuradents, entre altres exemples. Durant la nostra estada al matí ens vam dedicar a passejar per la ciutat, visitar un jardinet a prop de l'ajuntament, una església amb un bar a l'interior i una figura d'Erasme de Rotterdam al costat, entre altres edificis singularment moderns. Quan va ser l'hora de dinar vam anar a petar a un restaurant xinès (doncs, teníem ganes de menjar oriental). Atenció que ens van portar el menjar en una caixeta de fusta amb tota la teca en diferents compartiments: l'arròs per un cantó, les verduretes a l'altra, una salsa, la carn fregida i tallada a trossets. Una presentació impecable la veritat.

Ben nodrits van decidir acabar de passejar pels molls i el que semblava un petit barri amb antigues cases tradicionals holandeses que d'alguna manera havien sobreviscut al bombardeig. També aprofitarem per visitar el parc més gran on se situa l'Eutomast. Un  enorme pirulí amb funcions de mirador que et permet contemplar la ciutat i aquest cop sí l'immens port que tenen allà muntat. Riu-te'n tu del de Barcelona. Per cert a aquella altura fa vent i fred (no oblideu abrigar-vos quan pugeu). Sobta molt la vista des d'allà. Tot és tan pla, per tot arreu hi ha casetes i de forma anàrquica s'escampen uns quan edificis alts.

Després de la visita al "Euromastil" decidim tornar cap a la central Station de Rotterdam per agafar el tren de tornada. Pel camí ens aturem a un supermercat i comprem unes maduixes per berenar (uns 2 euros aproximadament). Agafem de nou el tren i quan arribem a Amsterdam com que encara és aviat decidim sopar i anar a passejar per la ciutat de nit. Aquest cop ho fem be i visitem el barri vermell de veritat. De nit, amb tot de llums de neó vermell i rosa encesos i grups de turistes que ho visiten com si fos un museu. És una sensació estranya la d'estar passejant i que les prostitutes des de les habitacions donin copets als vidres per cridar-te l'atenció. S'ha de destacar que no és el mateix visitar el barri vermell a les 6 de la tarda que les 11 de la nit. A la tarda no hi ha res de l'altre món en canvi, a les hores punta treuen a l'aparador les noies més guapes i voluptuoses.  Per cert, no vaig veure ningú que entrés a cap habitació però si que hi havia habitacions amb la cortina passada, sinònim de que estan "treballant".

Quan ens vam cansar de passejar pel barri vermell vam tornar cap a l'hotel, ja que l'endemà marxàvem cap a Utrecht.

Continuarà

Ens llevem al voltant de les 4:00 del matí per agafar un taxi a les 4:30 que ens porta a l'aeroport del prat a les 5:00. Facturem maletes (uns 30kg entre els dos ,"felicitats ha sigut nena"). Abans de passar el control decidim seure una mica i prendre un suc de préssec. Un cop ben nodrits passem el control de seguretat (anti ampolles d'aigua) i ens esperem fins a les 6:10 per embarcar. Una estona més tard ens enlairem. Per si us interessa volem amb clickair, tot i que a la targeta d'embarcament posa Iberia. Sobre les 9:30 arribem a l'aeroport de Schipool. Allà decidim comprar un bitllet de tren fins a Amsterdam. Atenció! avis per a viatgers. Les maquines expenedores de bitllets de tren només funcionen amb monedes. Res de bitllets. També es pot pagar amb targeta de crèdit (àlies Visa) però després et cobren una comissió de 30 euros. Nosaltres vam pagar el bitllet de 3,60 per persona amb Visa. Quan vam tornar a Barcelona descobrirem que existia aquesta comissió. No repetiu el mateix error que nosaltres.

Agafem al tren i no parem fins a Central Station. Obrim parèntesis per parlar sobre els ferrocarrils d'Holanda. No us deixeu enganyar per l'aparença antiga del vagons i els seu color blau-groc, ja que per dintre són força confortables. I el més important: puntuals. Ni un minut abans ni un minut després. Una altra característica és que els tren no vibren, ni sacsegen, ni cap altra programa de rentadora. Són fins a més no poder. Tanquem parèntesis.

Arribem a Central Station i després d'una mitja hora per fer cua a l'oficina d'atenció al viatger, comprar els bitllets i trobar la parada de tramvia agafem la línia que toca. Arribem a l'hotel: Leidse Square Hotel. Ens registrem i ens donen l'habitació: 359 (o zri-faif-nain) Hora d'arribada a l'habitació: aproximadament les 11:00. Per tant, temps de desplaçament pis de Barcelona- hotel Amsterdam: 7 hores.

Equipats amb una motxilla, aigua, menjar en forma de magdalenes i galetes, dos paraigües, diversos mapes de ciutat, una guia d'holanda i molta il·lusió comencem a visitar la ciutat. Abans però esmorzem al primer banc que trobem. Carregats d'energia anem cap al centre (o direcció central Station) aquest cop a peu. En cap dels dies que vam estar per Holanda vam agafar una bicicleta. Per una raó (o com diria aquell: guant rison, because he is my friend): el respecte que ens feia circular per allà amb bicicleta. Ara direu: tenen carril bici i el que vulguis però van tan a la seva que fa por i tot. Allà el peato és l'últim mico de l'asfalt.

Durant el primer dia vam fer el que s'espera de tot turista: passejar pels carrers principals, fer fotos Dam Square, mirar botigues de souvenirs, veure per fora el coffee shops, provar les varietats locals de fanta, comprar xupa-xups de maria, visitar la casa d'Anna Frank (tan guapa com la Carolina del Cor de la ciutat) passejar per la perifèria del barri vermell a les sis de la tarda, arribar fins al museu Nemo, sopar a un argenti i un llarg etcètera. Sobre les 11 de la nit rebentats vam decidir tornar a l'hotel.

Continuarà.

L'altre dia, assegut en un dels bancs de la parada de metro de plaça Espanya mirant les noticies que emetien pel canal de televisió del metro, vaig llegir els subtítols d'una noticia sorprenents. Però prèviament potser que us expliqui la noticia en qüestió. I aquesta és que a Vitòria havien decidit fer una desfilada de vestit de paper, típics de la ciutat de Mollerussa. Fins ara res estrany. Però vet aquí que mentre ensenyaven models (entre els quals en va semblar veure a la filla petita del Peris, la Carolina) portant vestits de paper que no semblen de paper van aparèixer el següents subtítols: Tots el vestits són fets de papers fins i tots els pendents i les sabates.

I llavors vaig pensar: un moment, pendents? Que són el pendents? No serà una trista traducció de "pendientes"? Per favor. Em sembla que català és el que li va quedar pendent al periodista de la noticia. I és que definitivament el montillesc s'escampa per tot arreu.

Després de molt de temps i a petició popular faig una breu incursió al bloc per penjar una foto de Madrid on vaig passar unes boniques i divertides vacances de setmana santa (gràcies, Eva). I ara l'explicació de la foto. Passejant per Madrid vaig trobar un divertit cartell que es podia llegir de dues maneres: Compre aquí, no vendemos muy caro. O com ho vaig llegir jo. No compre aquí, vendemos muy caro. Si no recordo malament era una d'aquelles botigues que compra i ven or. O alguna cosa per l'estil. La veritat és que està envoltat de dos cartells que li fan la competència. Per tant, havia de cridar l'atenció com fos. A mi em van venir ganes d'entrar però em sembla que estava tancant perquè era bastant d'hora. I fins aquí Madrid. Algun dia potser m'animo a explicar més coses. I pensar que em queden pendents per explicar els viatges de París i Roma. S'acumula la feina!

• Inici
• Arxius
• Àlbums
• Enllaços
• Bloc de BalearWeb

• Aficionat als Petit Suisse
• Conxita
• Llibres de Sant Jordi
• Ca l'Espinaler
• Sèries de perifèria
• Història d’un vocal suplent
• Trobant diners
• Prison Break vs 13 anys...i un dia
• La junta electoral té una carta per tu
• "Política econòmica"

• Personal [21]
• Música [4]
• Anuncis [22]
• Llibres [3]
• Televisió [8]
• Economia [1]
• Polí­tica [3]
• Curiositats [9]
• General [14]
• Viatges [10]
• Gran Barcelona [14]
• Relats [10]
• Feina [5]
• Sabiduria popular [5]
• Cinema [15]
• Universitat [3]
• Teatre [2]
• Meme [4]
• Records [2]
• Blogsfera [5]

• Guillem Carbonell: A mi m'agraden i em cauen bé però també em cansen, en tinc prou...
• Marcus: EvaDoris se que és un pecat però no n'he provat mai de xocolata....
• Laprí: Jo també era de petit dels que me'n donaven dos, o tres, o...
• caraocreu: A mi també m'agraden molt i avegades em fa gràcia veurem amb 23...
• Jordi: Estic d'acord amb tu, em de reclamar el retorn del natural sense...
• ANGEL: Gracies Toni per haver.nos portat a tants llocs del planeta, per...
• EvaDoris: M'acaba de caure un mite!! ohhh! Són formatges? jo pensava...
• Marcus: Jo també vull participar!!! El meu grup candidat és:...
• best: Yes.Thats true.
• EvaDoris: Després d'escoltar "musica de gossos" ja tinc un altre concepte...

• RSS 0.90
• RSS 1.0
• RSS 2.0
• Atom
• Comentaris recents