Blogbuster

El Blog de l'estiu, de la tardor, de l'hivern i de la primavera.

En pausa

Marcus | 22 Febrer, 2007 15:54

Fa quasibé un mes que no escric res al bloc. I no és per falta de ganes sinó per falta de temps. Actualment, entre la feina de dilluns a divendres, la classes a la universitat per les tardes, més les classes de l'autoescola quan puc i la feina de caps de setmana que m'he quedat sense temps. És per aquest motiu que aquest bloc romandrà en pausa durant temps indefinit.
A reveure!

Personal | Enllaç permanent | Comentaris (5) | Retroenllaços (0)

Fred

Marcus | 29 Gener, 2007 13:59

Aquests dies en què per fi ha arribat l'hivern es donen les típiques converes sobre el temps. En vaig tenir una amb la "jefa" de la meva feina de caps de setmana que em va sorprendre. Només entrar a la botiga frengant-me les mans li vaig dir:

-Buf, quin fred que fa, eh? I ella em va contestar:

-Fred? Potser és que no vas prou abrigat.

Llavors em vaig quedar de pedra o, en aquest context, glaçat. Mira que m'esperava la tipica frase: ui, sí quin fred que s'ha girat. Però no. Ara resulta que si tenia fred és perque no vaig prou abrigat. Cosa que no era certa perquè sota l'anorac portava tres peces de roba.

O sigui lleuger de roba no anava. Ara ja ho sabeu, si voleu trencar amb les tipiques converses sobre el temps critiqueu al vostre interlocutor. A veure com reacciona.

Feina | Enllaç permanent | Comentaris (5) | Retroenllaços (0)

El nostre enemic és fort però nosaltres sóm més

Marcus | 18 Gener, 2007 00:45

 

 

Cada cop que veig aquest anunci se'm posa la pell de gallina. Literalment. No se si és per la música, de la qual desconec l'autor, o bé per la profunda veu de fons que ens parla dels records, la nostàlgia i el passat que ja no tornarà. Senzillament m'emociona. Tot i que es tracta d'un anunci de Caja Madrid, entitat financera presidida per un "amic" d'Aznar, s'ha de reconèixer que és una petita joia artística. L'anunci, eh?

Tot això, en el fons, només és una excusa per anunciar que per setmana santa me'n vaig a Madrid de turisme. Si algú li bé de gust em pot recomanar llocs per visitar. Els vostres comentaris seran benvinguts i llegits amb atenció.

Anuncis | Enllaç permanent | Comentaris (4) | Retroenllaços (0)

Bon(d) any 2007!

Marcus | 03 Gener, 2007 01:22

Comença l'any 2007, o en altres paraules el 007. I com no podiem evitar els meus amics i jo ens vam muntar un festa temàtica sobre el mític espia britànic. Alguns s'ho van pendre seriosament i es van vestir per l'ocasió. És a dir, amb smoking i tirants per portar una arma (ficticia) a sobre que en realitat no era res més que un led blau. D'altres, com jo, no s'ho van pendre tant seriosament i es van vestir de qualsevol manera.

La casa estava decorada amb motius "bondians" i per animar el sopar l'amfitrió va ajuntar tots els teaser de les 21 pelicules oficials en un video que es reproduia al televisor a traves del iPod video (això sí que és aprofitar les noves tecnologies). El sopar havia d'estar ambientat amb plats típics dels països de l'última pel·licula de james bond, Casino Royal, però al final ens vam limitar a fer uns entremesos amb gambes, pate, salmó fumat i altres ingredients de primer i una fonde de formatge de segon.

Després de les campanades per arrodonir la nit vam muntar una timba de pòker. Però no un pòker qualsevol sinó la mateixa modalitat que juguen a Casino Royal, el pòker Texas Hold'em. Obviament amb diners falsos ja que sóm amics i volem continuar sent-ho.

La veritat és que així explicat queda una mica friki però m'ho vaig passar molt bé, bevent vodka amb martini (1 sola copa amb les seves olivetes que no soc amant de l'alcohol), jugant a cartes i gaudint de la companyia dels amics. I és que et pares un moment i penses: que potser podrem celebrar algun altre any 2007? Era ara o mai.

Tot això em fa pensar que hem posat el llistó molt alt. Que farem per l'any 2008?

Personal | Enllaç permanent | Comentaris (7) | Retroenllaços (0)

Surfejant les festes nadalenques

Marcus | 21 Desembre, 2006 15:49

 

Sé que només jo em fixo en aquestes coses però cada vegada que veig l'anunci del Corte Ingles i la Charlize Theron al metro me la imagino fent surf. Encara que porti vestit de nit negre i porti un regal a la mà. Deu ser per la posició en que està.

Anuncis | Enllaç permanent | Comentaris (1) | Retroenllaços (0)

Interior a l’aire lliure

Marcus | 06 Desembre, 2006 02:07

Aquesta història és el que m'ha suggerit el quadre. Si voleu llegir més relats inspirats en aquest quadre mireu aquí.

Sona un telèfon però ningú l'agafa. La Maria continua remenant tranquil·lament la tassa de cafè ignorant de forma voluntària aquell so. Finalment es deixen de sentir els rings. En Tomàs sembla que no s'ha despertat. Millor. Deu estar tant cansat pensa la Maria. Un any més acaben de tornar del Rally de cotxes antics Barcelona-Sitges. S'han vestit per l'ocasió especialment i no se l'han tret encara. Ella porta el vestit dels diumenges de la seva avia de quan encara vivia. En canvi ell se ha fet fer el vestit especialment per la cursa. El de l'any passat s'havia tornat groc de tant rentar-lo.

La Maria aixeca el cap de taula i se'l queda mirant una estona. Finalment deixarà de veure aquella maleïda barba. No us podeu imaginar com rasca. Fa un mes just que en Tomàs va decidir deixar-se barba per lluir-la el dia del Rally de Sitges. Volia que tot fos el més realista possible. Ella en canvi s'ha fet un monyo, cosa que li ha anat molt bé mentre corrien per les corbes del Garraf i sentien el vent a la cara. I parlant de vent. No se si ha estat per un cop de vent o perquè anaven molt de pressa però en Tomàs ha perdut el barret. Sort que no s'ha aturat a recollir-lo sinó no haurien guanyat el Rally de Sitges. O hauria de dir ralli, amb elle, tal i com ho pronuncia la seva filla Laura que només te un parell d'anys. L'hauríeu d'haver vist amb quina il·lusió deia: hem guanyat el ralli! El ralli de Sitges!

En Tomàs ara sembla que es desperta.

-Com et sents?

-Feliç. I tu?

-També.

La Maria s'aixeca amb suavitat i s'acosta cap al seu marit. Li fa un petó a la galta i després l'agafa de la mà.

-Anem a tallar aquesta barba ara mateix.En Tomàs somriu i crida:

-Laura! Vine que veuràs com li prenen el pèl al teu pare.

 

Relats | Enllaç permanent | Comentaris (9) | Retroenllaços (0)

Perfums

Marcus | 27 Novembre, 2006 20:02

Fa uns dies llegint un post sobre olors em va venir al cap un dubte que fa temps que arrossego. Aprofitant aquesta gran xarxa que és l'esfera de blocs llenço la pregunta per resoldre el meu dubte, a veure si algú la sap contestar.

- De quina marca és el perfum que fa olor a vainilla?

Moltes vegades l'he sentit pel carrer, a la biblioteca o a qualsevol altre lloc però clar, no m'he atrevit a preguntar-li a una desconeguda: ei, quin perfum portes? M'hauria pres per boig. La veritat és que quan ho sàpiga tampoc me'n compraré però com a mínim ja sabrè quin perfum és.

Personal | Enllaç permanent | Comentaris (6) | Retroenllaços (0)

Els viatgers de la gran anaconda

Marcus | 25 Novembre, 2006 19:21

Hi havia una vegada un noi, és a dir jo, que des de l'any 1999 treballava cada diumenge al matí. Entrava al seu lloc de treball a les 9 del matí i ja de seguida es posava a treballar. La feina era molt rutinària, sobretot la primera hora, és per això que tenia la radio posada per fer més amena l'estona. Tant ell com el seu cap els agradava escoltar un programa de radio que feien a Catalunya radio. Es deia Els viatgers de la gran anaconda. Darrera aquest títol tan curiós s'amagava un esplèndid programa sobre viatges arreu del mon. Des de l'Àfrica misteriosa, a l'Amèrica salvatge passant per l'Àsia enigmàtica i arribant a la Austràlia desconeguda. Tots els viatges narrats per les pròpies persones que els havien viscut em permetien imaginar els llocs que descrivien amb tot luxe de detalls. Gràcies a aquest programa m'he submergit a les illes del pacífic, he escalat muntanyes, he descobert que significa fer la volta en mon en vaixell de carrega, he fet el camí de Santiago i he passejat pels Pirineus. La veritat és que aquell era el meu moment d'introspecció. Acabat el programa de viatges o continuàvem escoltant Catalunya radio o be posàvem música. Però un dia, tot això, es va acabar. Van canviar l'horari d'emissió del programa. Van traslladar la gran anaconda al paupèrrim horari de 6 a 7 del mati. Jo em pregunto: de qui va ser la genial idea? Qui va pensar que en aquesta franja horària la seva audiència milloraria? Suposo que la mateixa persona que va decidir el programa substitut: eduqueu les criatures. Que tal com indica el seu títol versa sobre els problemes i vivències dels pares amb les criatures narrat amb un toc d'humor. En iniciar-se la nova temporada 06-07 el vaig escoltar un parell de vegades i com tots els programes de Catalunya radio esta presentat amb gracia i professionalitat. Però no era el meu programa de viatges. Me l'havien pres i ja res el podria substituir. Molts pensareu que no tot estava perdut. Que gràcies a internet podria baixar-me els programes i escoltar-los a l'iPod. I teniu raó però el problema continuava sense solució: de 9 a 10 del mati continuava sense poder escoltar els viatgers de la gran anaconda que és quan jo els volia escoltar.

Personal | Enllaç permanent | Comentaris (13) | Retroenllaços (0)

A l'interior de la roba

Marcus | 24 Novembre, 2006 19:30

Com molts de vosaltres ja sabreu els d'Abanderado han llançat, fa relativament poc, una nova campanya de roba interior que es pot veure sobretot a les parades d'autobús. El que el distingeix de les altres campanyes de roba interior masculina és que per vendre el producte no surten homes sinó dones. Suposo que per aquest motiu quan vaig veure l'anunci per primer cop no em vaig considerar objectiu de la campanya. Després vaig caure que els d'abanderado feien roba interior masculina, així que potser sí que era l'objectiu  Ara tornem a la campanya. Les noies gratuïtament espectaculars tan sols porten la roba interior en qüestió i per tapar-les estratègicament i no es vegi res hi han posat un petit text. El primer cop que vaig llegir el text de l'anunci de la morena (després de pensar que no em deixaven veure be la noia de darrera), em van dur a la confusió. El text deia així: cambio mi sexto sentido por un instinto bàsico. Vaig pensar: mirar fan referències cinèfiles. Però no era aquesta la intenció. Quan vaig veure l'altre anunci, el de la rossa,: "cambio mi complejidad por una mente simple" vaig veure de que anava la cosa. Que les noies voldrien ser homes per portar aquells calçotets.

I ara per acabar dos apunts absurds. El primer: l'anunci on surt la noia rossa sempre em recorda a la maduixeta potser perquè es rossa com ella, potser per la frase que posa, la veritat no ho se. Segon: des d'aquí recomano a les empreses de roba interior femenina que no facin una campanya inversa: homes vestits amb roba interior femenina. Em sembla que alguns ho agrairíem. Tot i que segurament alguns ho trobarien divertit.

Anuncis | Enllaç permanent | Comentaris (3) | Retroenllaços (0)

Rareses del carril bici

Marcus | 10 Novembre, 2006 15:52

L'altre dia al voltant de les nou de la nit passejant per la diagonal de camí al Cinesa Diagonal vaig veure una cosa curiosa. Però primer us poso en situació. Com molt de vosaltres sabreu per la diagonal serpenteja un carril bici, força transitat tot s'ha de dir. Hi circula tot tipus de gent amb bicis grans, bicis petites, fent footing amb reproductor MP3 enganxat a l'orella, patinadors entre d'altres. Doncs, ja em veieu allà caminant tranquil·lament quan de sobte a la llunyania veig un home que sembla portar uns esquís al peus i un pals d'esquiar a les mans. Vaig pensar: no pot ser ho veig malament. Després quan el vaig veure passar pel meu costat no hi va haver cap dubte. Era un home que portava patins als peus en forma d'esquís, no gaire llargs. Sorprenent. I per acompanyar uns pals d'esquiar a les mans que feia servir per  impulsar-se. Realment sorprenent. I és que són aquestes petites rareses per les quals val la pena viure a Barcelona

Gran Barcelona | Enllaç permanent | Comentaris (5) | Retroenllaços (0)

«Anterior   1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16  Següent»
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb