Blogbuster

• Qui va decidir que posar els seient al reves a un autobús era una bona idea? Que no saben que hi ha gent que es mareja si no se seu a la mateixa direcció en que va l'autobús?

• Qui va decidir posar de moda les samarretes de qualsevol color topus blancs a sobre?

• Qui va decidir escurçar les jaquetetes que es porten per sobre les samarretes a l'altura de les costelles?
• Qui va decidir combinar les dues peces?

• Per què el meu word (de merda) no entén que vull el definir el català com a predeterminat? Per què encara que li digui centenars de vegades ell passa de mi i per defecte ho posa en castellà?

• Per què no em vaig fixar que la propaganda electoral del PP arribava en sobres sense identificar? Perquè em vaig haver d'assabentar d'això a traves d'un bloc poc polític com el de l'Alepsi?
• Per què els lavabos d'homes, aquells que es pot pixar dret, hi ha gent que es dedica a tirar-hi paper o altres objectes com xiclets, sí tenen una reixa amb foradets minúsculs? No van aprendre al parvulari a col·locar la figura triangle al forat amb forma de triangle?

Cada matí agafo un autobús per anar a la feina. La parada està situada al costat d'un semàfor i el seu corresponent pas zebra. Mentre espero l'autobús escolto minoria absoluta al meu iPod ("publicitat gratuïta, alerta!") i em dedico a contemplar la gent que travessa el pas de peatons. Amb el temps algunes persones esdevenen  familiars, doncs passen cada dia a la mateixa hora per allà.

Fa tans sols unes quantes hores que he anat a veure l'obra de teatre Mika i el paradís de Francesc Cerrö a la recent remodelada Sala Muntaner i ara em disposo a fer-ne la crítica. O si més no a donar la meva opinió.

Es possible que si alguns l'aneu a veure no acabeu d'entendre el final. A mi m'ha passat. Però un cop me l'han explicat encara m'ha agradat més del que ja m'havia agradat sense haver entès el final. Per entendre el final és necessari saber qui es realment el misteriós senyor Kamen. Un cop saps qui és totes les peces del trencaclosques encaixen a la perfecció.

Qui m'ho havia de dir que passaria més d'un mes sense escriure res al bloc. Es curiós com s'han encadenat tota una sèrie d'esdeveniments impedint que escrivís. Primer vaig estar un parell de setmanes sense internet. Després de les vacances vam decidir canviar de companyia. Vam passar de Wanadoo (ara orange) a ya.com. I mentre et passen d'una companyia a l'altre i esperes un nou router va passant el temps. Sí, ja se que podria haver publicat des d'altres llocs on hi ha internet gratis, com ara les biblioteques o les universitats però no m'inspiro gaire en aquests llocs. Quan finalment semblava que tindríem internet em vaig posar malalt.

Tot va començar el divendres 22 de setembre al vespre amb gran mal de cap. Em vaig prendre un gelocatil que no em va fer efecte. Dissabte 23 vaig continuar amb el mal de cap i una sensació de malestar. Finalment el meu cos va dir prou i diumenge 24 va fer aparèixer la febre. Vaig estar amb febre al llit i el dilluns 25 vaig anar al CAP. Allà em van receptar un medicament que em va treure la febre. El mal de cap va anar disminuint però no del tot i a més continuava tenint una sensació de abatiment i malestar. Vaig estar dos dies per cas fent repòs i finalment dijous 28 vaig tornar a la feina. Un cop allà va aparèixer un nou símptoma: la sensació de mareig. Era una sensació molt estranya perquè tenia ganes de vomitar però mai eren prou intenses com per fer-ho de veritat. I així vaig passar la setmana fins que em vaig cansar de tenir aquesta sensació i vaig anar al CAP un altre cop. Allà em van dir que el medicament contra el mal de cap i la febre que m'havia pres m'havien provocat la sensació de mareig. Resulta que la membrana que ens protegeix de l'acidesa de l'àcid clorhídric que hi ha a l'estomac per digerir el aliments estava danyada. A conseqüència d'això l'àcid traspassava la membrana i em provocava la sensació de vòmit. Em van receptar un protector d'estomac. Quan finalment semblava que em començava a recuperar dijous 5 em va agafar un terrible mal de coll. Tan dolorós que empassar saliva era una tortura. Vaig anar a la farmàcia perque em donessin Lizipaina. Em van vendre un spray que actuava directament a la gola. Van passar un parell de dies però el dolor no disminuïa. Dissabte 7 vaig tornar al CAP. Em van mirar la gola i em van dir que tenia plaques de pus i per això em feia tant de mal. Em van receptar antibiòtics i a la tarda ja estava un altre cop em febre. Tres dies de febre prenent antibiòtics i efferelgan  1g (com les pastilles de sempre però el doble de grans). Dimarts va desaparèixer la febre però tenia un gran abatiment i sensació de mareig. Em vaig passar dimarts fent repòs i dimecres vaig anar a buscar la baixa. A la feina me la demanaven ja que pots estar dos dies a casa per malaltia però si te n'hi estàs tres has de demanar la baixa. I finalment dos dies després ja estava totalment recuperat. I avui divendres ha sigut el primer dia absolutament normal. No us podeu imaginar quina alegria es tornar a estar sa. 

I per acabar unes reflexions personals. Qui m'hauria de dir que...

- em podia passar un dia sencer dormint, menjant, mirant la televisió i res més.

- la programació matinal es tan avorrida.

- les meves dues avies tinguessin una embòlia cadascú en setmanes diferents.

- tingues somnis estranys sobre biblioteques i nens vestits de capellans amb sotanes negres que ploren perquè els estudiants se'n riuen de la seva fe.

- estar malalt i no saber perquè em fa enfadar terriblement.

- tothom del teu entorn sap que et passa i et recomana antibiòtics i altres medicaments.- m'agradés un episodi de Bonanza.

- acabaria veient l'actor Biel Duran al CAP del meu barri.

- el programa en antena de antena 3 és el pitjor engendre televisiu de la tarda. Proposo formalment la seva incineració de la graella televisiva.

- m'obsessionés amb la idea de comprar-me més còmics de Bob i Bobet de Willy Vandersteen (una parella de germans i la seva família que viatgen pel mon passant tota mena d'aventures)  quan estigues sa.

- la tornada de l'ultima cançó de David "Quien me lo iba a decir" Bisbal m'inspires per escriure. 

Un pastís amb forma de senyera acompanyat de la cola catalana (molt bona i amb un gust semblant a la Cocacola tradicional) que m’han regalat sortint de la feina.

Avui us explicaré una petita anècdota als lavabos de la universitat. De fet és ridículament insignificant però em fa gràcia explicar-la.

Eren al voltant de les 8 del vespre quan he decidit fer una pausa dels estudis a la biblioteca i anar al lavabo. A aquella hora els lavabos de la facultat estaven absolutament deserts perquè la majoria de gent ja havia marxat cap a casa. O això creia jo perquè mentre estava fent les meves necessitats a un dels urinaris per pixar drets he sentit una veu que venia dels lavabos convencionals amb portes blau UB. Resulta que era un noi que estava parlant per telèfon!

Llavors no ho he pogut evitar i me l’he imaginat assegut a la tassa del wàter fent les seves necessitats mentre anava parlant per telèfon: aha..., sí, em sembla bé, després ens veiem...

Realment no es podia esperar uns minuts a contestar el telèfon? Sabia l’altre persona que estava al lavabo? Aconseguia identificar que els sorolls estranys que se sentien eren cisternes de lavabo que es buidaven?

Són preguntes absurdes que m’han vingut al cap però és que fins ara no havia vist ningú que contestes el telèfon des del lavabo.

Ahir 7 de setembre es va acabar la promoció “primer client l’Illa “ emmarcada dintre de la nova campanya de renovació d’imatge dels supermercats Caprabo. El premi d’aquesta promoció m’ha fet molta gràcia ja que consisteix en una compra gratis en un d’aquest establiments. Després m’he llegit les bases del concurs i aquesta compra s’ha de fer en un temps màxim de 30 minuts i no ha de superar el límit de 3000 Euros. Quan ho he acabat de llegir m’ha vingut el cap el mític programa Supermarket que Antena 3 emetia a principis dels anys 90. Quins temps aquells en que van aparèixer les privades.

El programa Supermarket sinó recordo malament consistia en que una parella de concursants rivals equipats amb una carro de la compra havien de buscar uns productes determinats per un immens supermercat abans que s’esgotés el temps o que l’altre els trobes. Em sembla recordar una altre prova en que havien d’omplir el carro de la compra fins a rebentar. La veritat es que no ho recordo gaire be, ja que era força petit (tenia uns 12 o 13 anys). Tan sols tinc el record d’aquell patiment pels concursants que no trobaven el producte que els faltava o que tenien molt poc temps per omplir tot el carro. I és que córrer per un supermercat i agafar tots els productes que volgués sense haver de pagar res és un dels meu somnis d’infantesa.

Per cert, veient el panorama televisiu actual és probable que algun il·luminat decideixi donar-li una nova oportunitat, tal com han fet ara amb el Precio justo. Però ara, atenció, serà amb euros.

• Inici
• Arxius
• Àlbums
• Enllaços
• Bloc de BalearWeb

• Aficionat als Petit Suisse
• Conxita
• Llibres de Sant Jordi
• Ca l'Espinaler
• Sèries de perifèria
• Història d’un vocal suplent
• Trobant diners
• Prison Break vs 13 anys...i un dia
• La junta electoral té una carta per tu
• "Política econòmica"

• Personal [21]
• Música [4]
• Anuncis [22]
• Llibres [3]
• Televisió [8]
• Economia [1]
• Polí­tica [3]
• Curiositats [9]
• General [14]
• Viatges [10]
• Gran Barcelona [14]
• Relats [10]
• Feina [5]
• Sabiduria popular [5]
• Cinema [15]
• Universitat [3]
• Teatre [2]
• Meme [4]
• Records [2]
• Blogsfera [5]

• Guillem Carbonell: A mi m'agraden i em cauen bé però també em cansen, en tinc prou...
• Marcus: EvaDoris se que és un pecat però no n'he provat mai de xocolata....
• Laprí: Jo també era de petit dels que me'n donaven dos, o tres, o...
• caraocreu: A mi també m'agraden molt i avegades em fa gràcia veurem amb 23...
• Jordi: Estic d'acord amb tu, em de reclamar el retorn del natural sense...
• ANGEL: Gracies Toni per haver.nos portat a tants llocs del planeta, per...
• EvaDoris: M'acaba de caure un mite!! ohhh! Són formatges? jo pensava...
• Marcus: Jo també vull participar!!! El meu grup candidat és:...
• best: Yes.Thats true.
• EvaDoris: Després d'escoltar "musica de gossos" ja tinc un altre concepte...

• RSS 0.90
• RSS 1.0
• RSS 2.0
• Atom
• Comentaris recents