Blogbuster

El Blog de l'estiu, de la tardor, de l'hivern i de la primavera.

Conxita

Marcus | 25 Abril, 2008 17:34 | latafanera.cat

Fa uns dies l’Eva em va preguntar si coneixia una cançó que sonava per la radio. Estava sonant el senzill Nada que perder de la cantant Conchita. Li vaig haver de dir que no. A continuació em va explicar que era una cantautora valenciana. Va fer èmfasi en el fet que era una cantautora. Uns dies més tard em va entrar el dubte de si realment era valenciana. Més que res perquè no tenia gens d’accent, tanmateix avui en dia això no significa res. L’exemple més absurd és del president Montilla. Un home que parla castellà amb accent català i català amb accent castellà (aquest és el futur del bilingüisme?). Però tornant a Conchita vaig buscar per internet Conxita. Sí, amb x amb comptes de ch. Va ser un lapsus idiomàtic però gràcies a aquest error i al fet que tinc el cercador google configurat amb el català com a idioma principal vaig anar a parar a la web del grup de música en català : Conxita.

Va ser un descobriment formidable. Diuen que canten pop trist. N’havia sentit a parlar per les festes Mercè però no hi havia prestat atenció. Finalment quan l’atzar me l’ha portat fins aquí puc dir que m’encanta. Les cançons parlen de les coses quotidianes però la veu i la melodia de les cançons traspuen melancolia per tot arreu. La tristesa d’un passat millor. Dels vells temps que ja no tornaran.

Després d’haver escoltat gratuïtament totes les cançons del disc "Amb lletra petita" a la seva pàgina web destaco tres cançons: Música de gossos, la tieta Asunción i Al darrera la nevera. Durant un parell de setmanes les vaig tenir voltant pel meu cap sense poder treure-me-les de sobre. En especial aquesta última.
 

Des d’aquí només em queda dir que estic esperant amb il·lusió el pròxim disc. Marxo amb “música de gossos”.

 


 

P.D. Per cert, si algú ho volia saber Conchita és de Madrid encara que va néixer a Finlàndia.

Llibres de Sant Jordi

Marcus | 24 Abril, 2008 18:09 | latafanera.cat

Cada any per Sant Jordi aprofito per passejar pel centre de la ciutat: Portal de l’Àngel, Plaça Catalunya, Passeig de Gràcia i Rambla Catalunya. Entre empentes i rodolons vaig mirant i fullejant els llibres de les diferents parades i si n’hi algun que m’agrada me’l compro. Aquest any m’he decantat per dos llibres un de narrativa històrica i un altre de narrativa contemporània. En català i curiosament de la mateixa editorial: Proa.

El cabaler de Cerdanya 1844-1875 amb el subtítol cent anys que van transformar Catalunya de Francesc Cabana.

Text de contraportada

“A partir del personatge fictici d'un pagès que arriba a Barcelona cap a la meitat del segle XIX, Francesc Cabana traça un panorama dels anys de l'esclat de la Revolució Industrial d'un gran interès i amenitat. El lector descobreix les claus del miracle econòmic i la transformació de la societat catalana de l'època a través del testimoni actiu del cabaler que abandona la Cerdanya rural i es troba una Barcelona en una ebullició apassionant, tant des del punt de vista social, com econòmic o polític.”

Aquest llibre l’he escollit per deformació professional. Com a economista últimament em captiva el tema de la revolució industrial a Barcelona. Tinc curiositat per saber els misteris que hi ha darrera la construcció de l’Eixample i de l’evolució d’una Catalunya rural cap a una Catalunya burgesa. A veure si aquest llibre em satisfà.

 

 

I el segon llibre s’anomena: Dormir amb Winona Ryder d’Edgar Cantero.

Text de contraportada

Un aspirant a escriptor que vol reciclar els seus somnis en contes descobreix, per una estranya epifania, que la font de la seva inspiració és una persona que només ha vist en un parell de pel·lícules, que no ha conegut mai, que viu a més de cinc mil quilòmetres i que es diu Winona Ryder. Així el protagonista comença un viatge rere el rastre de la seva musa al llarg d'una cadena de personatges estrafolaris: amics, professors, artistes, punks, creadors de fanzines, una ideòloga feminista, un cantant de heavy metal, un productor, un caçatalents i tot el repartiment d'una road movie sobre amor, cinema i cultura pop. Jorge Luis Borges va establir el 1941 les pautes d'una hipotètica novel·la filosòfica i policial que ara pren cos amb Dormir amb Winona Ryder: una història feta de somnis, pel·lícules i diàlegs insòlits sobre «la recerca d'una ànima a través dels reflexos que deixa en les altres».

Aquest perquè enganyar-nos tan sol l’he escollit per una raó evident el títol. M’ha agradat. Després m’he llegit la contraportada. I he pensat, un viatge cap als EUA real però a la vegada espiritual, pot estar bé. A veure que en surt de tot plegat.

 

 

 

 

Però sense dubte el llibre que més il·lusió m’ha fet és el que m’ha regalat l’Eva: Si menges una llimona sense fer ganyotes de Sergi Pàmies. Amb dedicatòria inclosa. Realment no es pot demanar res més.

 I ara a gaudir de la lectura!

Ca l'Espinaler

Marcus | 19 Març, 2008 17:16 | latafanera.cat

El petit poble de Vilassar de Mar a tocar de la Nacional II existeix una petita botiga anomenada: Ca l’Espinaler. Una petita taberna estanc on la gent va a fer el vermut els dissabtes i diumenges: patates fregides, una tapeta de conserves de marisc acompanyada de la popular salsa de l’Espinaler i alguna cosa per beure.

Bé, de fet no és l’única botiga. Tenen un segon local al polígon industrial els Garrofets que fa de taverna, botiga de delicadeses i magatzem. Òbviament al estar fora del casc antic del poble s’hi pot aparcar millor. No obstant es troba a faltar aquelles vistes al mar. No té el mateix encant.

I tot això per que ho explico? Doncs perquè fa uns dies em vaig assabentar que la meva àvia és cosina segona d’una de les fundadores d’aquest centenari negoci: la Francisca Riera Fornells. Sí, ja sé que es poca cosa però no deixa de tenir gràcia.

Quan estàvem allà fent el vermut va sortir a llum una interessant reflexió. Perquè no s’ha convertit en una franquícia? És un segment de mercat que encara està per explotar. Tenen tots els ingredients  necessari per expandir-se. En primer lloc tenen una marca: l’Espinaler, una espina de sardina amb un bastó. En segon lloc tenen els productes: conserves de marisc en general o conserves de tot el que et puguis imaginar, i la salseta de la casa. I finalment tenen una imatge de local: de taverna de poble pescador. Al local situat al costat de la nacional –II fan servir uns barrils enormes com a taula. Aquest petit detall es podria aprofitar.

Bé, és això no deixa de ser una petita reflexió. Realment s’hauria d’estudiar molt més a fons. Tanmateix no deixa de ser curiós. Estem tan acostumats a veure franquícies de menjars de marques estrangeres com McDonalds, Burger King, etc..  (però que ara són tan nostrats) que se’ns fa difícil veure possibilitats de franquiciar productes catalans.

Sèries de perifèria

Marcus | 10 Març, 2008 18:09 | latafanera.cat

Avui us faré partícips d’una petita reflexió que em dona voltes pel cap sobre les sèries d'èxit de TV3. En general estan ambientades en contexts rurals o de barri (Vent del pla, el cor de la ciutat). No estan ambientades en el que podríem anomenar les perifèries urbanes a diferència de les sèries de les televisions privades com T5 o A3. Aida, Sin tetas no hay paraiso, o el Síndrome de Ulises en serien els exemples perfectes. I aquestes són les que tenen més èxit. Per tant el següent pas és pensar que per tenir una sèrie d’èxit tan sols s’hauria de canviar la ubicació? No crec que sigui tan senzill. Em costa de veure una sèrie de TV3 ambientada a l’Hospitalet on els personatges parlessin perfecte català. Se’m faria molt estrany.No trobeu?

Història d’un vocal suplent

Marcus | 09 Març, 2008 07:46 | latafanera.cat

Avui  diumenge 9 de març  m’he llevat al voltant de les 7:30 per anar al col·legi electoral on m’havien citat com a vocal suplent. He arribat a les 8:00 al col·legi i ja hi havia força gent.  Llavors al cap de poc temps ha vingut una noia jove, que ha donat dos llistes. Una a un home amb el cap rapat i l’altra a un altre de jove (que quan els he vist junts he pensat mira com el començament de Rec: una noia jove i dos bombers ). Seguidament han començat a cantar noms. Hi havia un tal Jordi Pujol. Un nom que ha fet gràcia entre els que estaven reunits allà. Ha trigat una mica en venir però quan finalment ha aparegut l’home amb el cap rapat ha dit: “Hombre...! Jordi Pujol, por fin”.

 Cap al final han cantat el meu. Aleshores he pensat: ja està, el meu vocal no ha vingut. Però no funciona així la cosa. Primer citen a tothom, ens fan firmar. I si es poden constituir les meses als suplents els deixen marxar. I evidentment és el que he fet per venir-vos a explicar aquesta història. I ara que ja ho he fet me’n torno cap al col·legi.

Trobant diners

Marcus | 07 Març, 2008 19:14 | latafanera.cat

Fa uns quants dies anava de camí a la facultat per la diagonal de Barcelona, molt a prop de la seu social de la Caixa (Parlem?) quan de sobte vaig veure un bitllet de color vermellós al terra. Com que havien caigut quatre gotes el terra estava mullat i fastigós i no s’apreciava ben bé que era. M’hi vaig acostar i certament era el que sospitava. Un bitllet de 10 Euros!

Sense cap mena de mania el vaig agafar del terra. Òbviament estava  xop i  fet un fàstic. El vaig escórrer amb la mà i cap a la butxaqueta de la motxilla va anar.

Però aquest no és el bitllet de més valor trobat per atzar. Un cop me’n vaig trobar un de 20 euros al bell mig del Passeig de Gràcia.  Bé, de fet l’Eva el va veure primer (com sempre) però si la memòria no em falla el vaig agafar jo. Amb aquells 20 euros si ho voleu saber ens van servir per pagar un bona fonde de formatge al Restaurant Gades. On vam brindar a la salut del turista que se’ls va deixar caure.

Suposo que us preguntareu què se n’ha fet d’aquests 10 euros trobats. Doncs han anat a parar a una guardiola. Tenim un pot comú on posem totes les monedes i bitllets que trobem pel terra des les festes de Gràcia del 2007. Actualment  tenim prop de 18 Euros. Heu de comptar que un dia l’Eva i jo vam trobar un bitllet de 5 euros a prop de la parada de Urquinaona enrotllat en forma de canut (no pregunteu perquè tenia aquesta forma).  Encara hem de decidir que en farem (si comprar-nos una segona residència, anar a esquiar, viatjar...) però si fos per mi un bon sopar podrien pagar.

Prison Break vs 13 anys...i un dia

Marcus | 15 Febrer, 2008 17:30 | latafanera.cat

Només una petita reflexió:

Els dimarts per la FOX emeten “Prison Break”.  A Catalunya, TV3 emet “13 anys...i un dia”. Una sèrie també de fugitius que s’escapa de la presó amb el Joan Pera de protagonista. Però el més impactant és que té un 18,4% de share i 575.000 espectadors. Perquè us en feu una idea l’audiència de “Escenas de matrimonio” és de 601.000 persones.

 Només  puc dir una cosa: l’audiència de TV3 és la d’un país de iaies i iaios.

La junta electoral té una carta per tu

Marcus | 13 Febrer, 2008 19:41 | latafanera.cat

L’altre dia arribo a casa i em trobo una carta de la Junta electoral de Barcelona. No cal pensar gaire el que significa això. Senzillament m’han designat vocal suplent. Vocal suplent número 1 per ser més exactes.

I això què significa? Doncs que un servidor haurà d’anar un diumenge 9 de març a les 8 del matí a l’escola del barri, veure com es constitueix la mesa. I aleshores podré tornar cap a casa.

És curiós que l’atzar m’hagi seleccionat com a vocal suplent. M’he passat uns 8 anys treballant cada cap de setmana pel matí. I ara que fa relativament poc (des del desembre de 2007) que he recuperat la llibertat de descansar els dissabte i diumenges és quan m’han seleccionat.

Bé, tot això té una cosa positiva com a mínim. Seré dels primers a votar. Abans era sempre dels últims.

Per cert, qui tria els membres de la Junta Electoral? 

"Política econòmica"

Marcus | 07 Febrer, 2008 18:15 | latafanera.cat

Permeteu-me ara que s’acosten les eleccions Generals un anàlisi que no trobareu enlloc més. I és el següent : com serien els partits politics si fos un dipòsit bancari o un fons d’inversió? Quin perfil tindrien?  quina seria la composició de la seva cartera? Etc...

I ara suposo que us preguntareu quin és l’objectiu de tot això? Doncs la resposta és cap. Tan sols és un divertiment. Comencem

Iniciativa per Catalunya: seria un dipòsit solidari, és a dir, part de la rendibilitat obtinguda se cediria a una fundació de caire humanitari, i els diners s’utilitzarien per a fer microcrèdits. Valdria qualsevol aportació, no hi hauria límits. Tan és un dipòsit de 100 euros com un de 10.000.

I si fos un fons d’inversió la seva cartera estaria formada per empreses responsables mediambientalment, responsables socialment amb els homes i les dones treballadores. Tampoc hi hauria empreses dedicades a la guerra directa o indirectament.

Partit Popular: seria un dipòsit on la seva rendibilitat estaria vinculada a Espanya o al castellà. Per exemple, la rendibilitat del dipòsit serà del 5% si el Reial Madrid guanya la copa d’Europa, o bé si l’Alonso es proclama campió.

Si fos un fons d’inversió seria de perfil espanyolista i agressiu. És a dir, prometia altes rendibilitats però amb un gran risc. La seva cartera estaria formada per empreses que no respecten els drets humans, els treballadors, el medi ambient. I empreses que sí. Això no és l’important. L’important és que donessin beneficis. I si pot ser espanyoles òbviament.

Partit Socialista Obrer Espanyol: essencialment seria un dipòsit que et prometria un rendibilitat altíssima al primer mes però la resta de mesos seria baixíssima. Per tant, oferiria una rendibilitat convencional. Una altra característica seria l’ incompliment de terminis. Prometria un tipus de rendibilitat, després el canviaria, i després el tornaria a modificar de tal forma que ja no és el que et van prometre.

Si fos un fons d’inversió estaria format per empreses aparentment responsables socialment i de l’Espanya plural. Però a l’hora de la veritat no tant. Tot seria pur maquillatge. Això sí, vendrien aquests productes com si fossin el millor del món i a la vegada també dirien que són la antítesis dels del Partit Popular.

Esquerra Republicana de Catalunya: si fos un dipòsit la rendibilitat estaria vinculada al concepte de Catalunya o el català. O per ser més precisos als Països Catalans i totes les variants dialectals del català. Per exemple, es podria vincular la rendibilitat del dipòsit a la independència de Catalunya el 2014.

El fons d’inversió estaria format per una cartera d’empreses catalanes obtinguessin una alta o una baixa rendibilitat. Tant és l’important és que fossin catalanes.

Convergència i Unió: si fos un dipòsit la rendibilitat estaria vinculada al concepte de Catalunya o el català. Seria un dipòsit dirigit a petites i mitjanes empreses i només per a imports elevats.

Si fos un fons d’inversió la seva cartera estaria formada per empreses catalanes que operen al mercat català, i espanyol (l’europeu també). O bé empreses espanyoles amb representació catalana al consell d’administració. L’important és manar. Encara que sigui poc i en contra d’empreses catalanes.

Espero que us hagueu divertit llegint-lo tant com jo escrivint-lo.

mileurista

Marcus | 31 Gener, 2008 18:11 | latafanera.cat

Finalment després de més d'un any i mig a l'empresa i gràcies a la inflació (i la seva revisió salarial) ja puc dir amb molt d'orgull que formo part de la gran familia dels mileuristes.

Ara a pels dos mil.

«Anterior   1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 ... 18 19 20  Següent»
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb