Marcus | 19 Febrer, 2006 00:31 | 
Ha estat del tot improvisat però aprofitant que el meu germà i la seva novia també s’hi apuntaven he decidit anar a la manifestació convocada per la Plataforma pel dret de decidir. Des del moment que hem agafat el tren ja es notava l’ambient independentista al nostre voltant. M’ha cridat l’atenció sobretot una família que tenia un nen d’uns dos o tres anys amb una bandera independentista lligada al coll, una gorra i un mocador tapant la cara. Només li faltava una biberó molotov per semblar un autèntic radical (llegiu això amb ironia, si us plau).
Ha sigut una gran manifestació amb molta gent. Quanta? Com sempre el ball de xifres esta servit. 75.000 segons la guàrdia urbana i 700.000 segons els organitzadors. Quedeu-vos en un punt intermig. Però si us serveix d’alguna cosa. No hi havia tanta gent com a la manifestació en contra de la guerra d’Irak.
Però l’important de la manifestació és l’acció en sí. Envair els carrers normalment ocupats pels cotxes i caminar tranquil·lament entre dos punts de la ciutat. I protestar. Protestar pacíficament.
Quan hem arribat a plaça Espanya al voltant de les 17:30 ja hi havia força gent. De totes les edats i de tots els sexes. Molts portaven banderes independentistes penjades a l’esquena, d’altres senyeres de roba convencionals, senyeres de plàstic, senyeres lligades a un pal de fregar Vileda i totes les varietats que pugueu imaginar.
En un moment de la manifestació el meu germà i jo ens hem preguntat en veu alta d’on treia la gent uns cartells de cartró on posava: Som una nació. I tenim el dret a decidir. Una dona ens ha sentit i ens ha regalat el seu cartell que hem portat de la Gran Via fins a Plaça Catalunya. Ara el tenim a casa.
El millor de la manifestació han sigut quan ens hem col·locat ocasionalment al costat d’un grup de joves independentistes que cantaven consignes per animar a la gent. N’hi havia de molt enginyoses però ara soc incapaç de recordar-les. No han faltat les tipiques consignes de :in-de-pen-dèn-ci-a, visca la terra, visca Catalunya lliure, voti, voti, voti, espanyol qui no voti, amb el PP anem de cul (i mentre pronunciaven aquestes paraules s’han posat d’esquena), entre moltes altres més.
En aquest tipus de manifestacions sempre acabes trobat algú conegut. En el meu cas he vist l’alcade de Cabrera de Mar, i l’actriu Georgina Cardona (interpretant la russa Svetlana). Hem estat una estona discutint entre nosaltres si era realment ella o no. Finalment hem arribat a la conclusió que sí, era ella.
Després d’un parell d’hores caminat hem arribat a Plaça Catalunya, a la gran carpa on l’actor Joel Joan i l’actriu Mercè Martínez feien de presentadors. I com que estavem cansats i ja ho haviem vist tot no hem trigat a marxar cap a casa.
En resum, ha sigut una tarda entretinguda, plena de sensacions que esperem serveixi d’alguna cosa.
Marcus | 22/02/2006, 17:06
| « | Juliol 2008 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | |
| 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 |
| 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 |
| 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 |
| 28 | 29 | 30 | 31 | |||
Re: Petita crònica de la manifestació
Laia | 21/02/2006, 23:52