Marcus | 28 Octubre, 2005 00:23 |
Reproducció aproximada de dues converses malinterpretades:
La primera d’elles va ser amb una noia del país basc que viu a Catalunya (que ha après el català de forma pràcticament autodidacte), un amic meu i un servidor. El diàleg va tenir lloc al sortir d’una projecció de curtmetratges del festival de cinema de Sitges.
-Ei, hola!
-Hola, com ha anat? Que heu vist?- va dir ella.
-Buf, moltes coses. Entre elles un documental basc.
-De que anava?
-Sobre rem.
-Ah,... sobre el son.
-Eh?
-Rapid Eye Movement: REM.
-No, no. Sobre rem (amb el braços imito el moviment d’un remer). Remo.
-Ah...
Riures.
La segona va tenir lloc fa bastant temps entre el mateix amic i un servidor. Feia referència a la recent caiguda de l’escenari del dirigent cubà Castro.
-Ei, ja has vist la caiguda de Castro?
-Que fort, l’han enderrocat?
-Eh...? No, em refereixo a l’aparatosa caiguda de l’escenari de Castro. Ho han ensenyat per les noticies. A l’acabar un discurs.
-Ah, encara no les he vist.
Riures.
| « | Juliol 2008 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | |
| 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 |
| 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 |
| 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 |
| 28 | 29 | 30 | 31 | |||
Re: Tot es pot interpretar
Laia | 30/10/2005, 00:43