Blogbuster

El Blog de l'estiu, de la tardor, de l'hivern i de la primavera.

Records de nen petit

Marcus | 16 Desembre, 2005 13:04 | latafanera.cat

Quan era un petit infant de 4 o 5 anys jugava a un joc particular al pati del parvulari. Els meus dos dits de la ma, l’índex i l’anul·lar, es convertien en les cames d’un personatge que vivia milers d’aventures. Saltava, corria i per sobre de tot caminava per una petita superfície rectangular del pati. El parvulari estava situat en un bloc de pisos de l’eixample de Barcelona que tenia un pati interior força gran amb terra de rajoles terroses, parets blanques i reixes altes perquè les pilotes i els neumàtics negres no caiguessin als patins veïns. Infructuosament, tot s’ha de dir. En el terra del pati de tant en tant hi havia petits rectangles amb rajoles transparents per a que la llum de les bombetes subterrànies pogués sortir. Aquests rectangles estaven organitzats en forma de quadricula (com un Eixample qualsevol) i per les ratlles de la quadricula els meus dos dits recorrien carrers imaginaris. Primer jugava sol però un bon dia uns altres dos dits em van acompanyar a l’hora del pati. Una noia amb la seva bata rosa i blanca, de cabells llargs i bruns però de cara desconeguda en el meu record també va decidir compartir la mateixa afició. Tot això m’ha fet pensar. Que se’n deu haver fer d’ella? Encara jugarà amb els dits? Encara guardarà aquell record d’infància?

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb