Marcus | 07 Gener, 2006 23:51 | 
Un dels records més curiosos que tinc de la meva relació amb Ella te a veure amb la pel·licula: La meva noia. Va succeir més o menys el següent: jo estava amb ella a la cuina menjant alguna cosa, aleshores va aparèixer la resta de la família. És a dir, la seva germana petita, el pare, la mare, la mare d’aquesta (la seva àvia per entendren’s) i la seva germana mitjana acompanyada del seu nòvio. Per la tele feien, com ja he dit, La meva noia concretament l’escena més trista de la pel·licula. Aquella en què li diuen la mala noticia a la noia. En aquell moment el nòvio de la germana mitjana es gira cap a mi per dir-me: mira el sector femení. Observa que passarà. I així ho vaig fer. I què va passar? Totes les dones de la família van començar a plorar d’emoció. Ara una, ara l’altra. Des de la més gran a la més petita vessaven llàgrimes sense poder-se contenir. I totes juntes feien una escena magnífica. No m’hauria fet res vessar alguna llàgrima davant d'aquell panorama tan emotiu.
| « | Juliol 2008 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | |
| 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 |
| 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 |
| 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 |
| 28 | 29 | 30 | 31 | |||