Blogbuster

El Blog de l'estiu, de la tardor, de l'hivern i de la primavera.

Tria i Remena

Marcus | 25 Gener, 2006 18:37 | latafanera.cat

A la biblioteca del meu barri tenen una secció anomenada Tria i Remena formada per llibres descatalogats, vells o que la gent ha cedit amablement. Si n’hi ha algun que t’agrada l’agafes i te l’emportes tranquil·lament. És la gràcia del tria i remena.

Sempre que passo per allà me’ls miro per si hi ha alguna cosa interessant. Normalment són llibres d’autors desconeguts o de temàtiques poc interessants. Però un dia de sobte en va aparèixer un: Los mitos de Cthulhu de HP Lovecraft y otros d’Alianza Editorial en una edició de butxaca de 1980. Curiosament ja l’havia llegit. Es una selecció de relats curts de terror i misteri de diferents autors pre-Lovecraft post Lovecraft i de Lovecraft mateix. Immediatament el vaig agafar. En obrir-lo em vaig trobar una sorpresa. Hi havia una dedicatòria. Va ser impossible evitar llegir-la. Us la transcric aquí perquè la pugueu compartir: 

Para Dolores, Niña de la Luna 

Para que te acuerdes un poquito de mí,

en esas horas en que los gatos negros

se cruzan en tu camino, en esas horas

en las que las calles devuelven burlonas

el eco de tus pisadas y extraños revo-

loteos se oyen por los tejados; cuando

te encuentres con una gàrgola escon-

dida en alguna chimenea y las es-

trellas brillan muy, muy lejos. Piensa

que los duendes existen y siente este

beso que le he dicho a un duende

que te dé, de mi parte.

Antonio        (Pierrot)

5/4/81

Després de llegir-la no puc evitar preguntar-me: qui era la Dolores? I l’Antonio? Quina tipus de relació tenien? Li va agradar el llibre? I la dedicatòria? I una pregunta molt important. Com ha arribat aquest llibre a la secció de Tria i Remena de la biblioteca? Si algú regala un llibre amb una dedicatòria significa que d’alguna manera t’importa. I més tractant-se d’una dedicatòria d’aquest tipus. És trist que la Dolores no se l’hagi guardat. No puc evitar donar voltes a l’assumpte.A dintre del llibre hi havia més sorpreses: un bitllet de tren dels FGC. Però dels antics. De cartró marró, rectangular i amb dos forats de quan els revisors els marcaven amb la seva perforadora manual. De Sant Cugat a Barcelona. Tercera classe. Amb un curiós missatge: doneu-lo a l’arribada. Llàstima que no posi el preu. Tan sols diu preu segons tarifes vigents.

Es de suposar que aquest bitllet el feia servir de punt de llibre. Potser la Dolores portava aquest llibre per llegir al tren durant el trajecte. Segueixo donant voltes a l’assumpte. M’intento imaginar com eren ells dos. Però no puc estar segur de res. Senzillament m’agradaria saber com va anar tot. Qui sap si encara estan vius i llegeixen això. Seria prodigiós. 

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb