Blogbuster

El Blog de l'estiu, de la tardor, de l'hivern i de la primavera.

Brokeback mountain

Marcus | 01 Febrer, 2006 17:11 | latafanera.cat

Aquesta és una pel·lícula que vaig veure un dia abans de la seva estrena gràcies a unes invitacions per la seva preestrena als cines Maremagnum. Però fins avui no he pogut comentar que em va semblar.

El film ens mostra com dos cowboys del l’Amèrica profunda es coneixen un estiu quan demanen feina al granger de la ciutat. Durant el dies que passen a les muntanyes de Brokeback sorgeix un amor que els durararà la resta de les seves vides. Quan baixen de les muntanyes deixen enrere els seus sentiments cap a l’altre i continuen amb la seva vida: es casen, tenen fills i una feina. Però inevitablement es tornaran a trobar i a partir d’aleshores mantindran una història d’amor en secret.

I ara com sempre unes petites reflexions:

-Que bonic és Brokeback Mountain. Un paisatge idíl·lic. Fins i tot podríem dir que es paradisíac.

-Petita reflexio: és injust que pràcticament sense esforçar-se tots dos acabin casats i amb fills.

-Aquesta és la tercera pel·lícula que conte un flashback.

-Detecto un detall curiós: el cowboy que fa de dominant en la relació homosexuals després també la fa en la relació heterosexual. I això ho lligo amb una idea que em van explicar una vegada sobre els fills i les parelles. En una relació (tant en heterosexuals com homosexuals) n’hi ha un que domina i un altre de sumis. Segons la teoria el dominant tindrà un fill del sexe oposat. Per posar un exemple. Si en una parella l’home és el dominant tindran filles. I si ho és la dona tindran fills. En aquesta pel·lícula es compleix perfectament aquesta teoria.

-Frase de la pel·lícula: Nunca hay suficiente tiempo. Nunca.

-Sorprenent Anna Faris fent un paper de rossa tonteta que no para de xerrar molt semblant al de Lost in translation.

En definitiva es una historia d’amor impossible de portar a terme i en conseqüència frustrant. Tant és que sigui entre dos homes, el sentiment que tenen l’un envers l’altre és fàcilment aplicable a qualsevol persona. És per això que la historia commou a l’espectador. Tanmateix no puc parar de preguntar-me perquè si havent trobat a la parella de la teva vida la deixes escapar? Perquè no mostrar realment que l’estimes?

Comentaris

Dominants

Carançà Creek | 08/02/2006, 14:31

Brokeback Mountain és al meu entendre la película que s'apropa de manera més real a les relacions homosexuals entre dos homes. Trenca amb els estereotips del homosexual dèbil i efeminat. La història passa al centre dels EUA, però també a la Catalunya rural. Pel que fa al comentari sobre la dominació... De vegades qui sembla dominant és el dominat. Quant matrimonis, la dona, suposadament sumisa, marca les regles del joc. Ennis és més agressiu, més esquerp. A Jack li costa menys expressar els seus sentiments. Però en realitat Ennis és un pobre atormentat per la seva incapacitat per reconèixer-se a sí mateix i dirigir la seva vida cap on vol. I s'enfonsa només de pensar que Jack l'abandoni. Ennis tant li és que Jack s'ho faci amb les ties però l'amenaça de mort si descubreix que li posa banyes amb un altre tío. No sé d'on has tret aquesta teoria però em sembla un conte de velles (no vui ofendre, només és un comentari). A casa meu, el meu home és més tranquil, més sumís. Jo, que també sóc home, sóc més agressiu, més dominant com diries tu. Però hi ha aspectes en el que ell té la paella pel manec. I en el sexe, no et deixis enganyar per les aparences... Que els fills siguin mascles o femelles depèn dels cromosomes i de l'atzar... Les preguntes que fas al final del teu comentari són relativament senzilles de respondre si t'has vist en la pell dels personatges. Els rols, els tabús de la societat i el paper dels seus membres estan encara molt marcats. I sortir-se'n no es gens fàcil. Ennis es mor per en Jack, però s'ha de casar perquè és el que toca. No pot viure amb en Jack perquè ell mateix va veure un home, al que li havien arrencat la polla per viure amb un altre tío... Si resulta que tu ets un paio ben plantat, masculí i t'agraden els homes, i vols evitar els problemes...portaràs una doble vida o hauràs de trencar amb moltes coses. No crec que es tracti d'un amor impossible. Perquè, de fet, aquest amor es desenvolupa durant 20 anys. Molt més temps de que moltes parelles heteros o homos aguanten. Hi veus més amor en la relació de Jack amb la seva dona, amb la que viu molt més dia a dia durant quasi vint anys? Arreveure

Unes poques respostes

Marcus | 09/02/2006, 19:26

Hola, m'alegra saber que aquest post de la pel·lícula t'hagi inspirat a deixar aquest comentari. A veure per on començar. El millor serà fer unes quantes aclaracions. Sobre la teoria del fills me la van explicar fa temps i em va fer gràcia. No hi crec però em va semblar oportu posar-la. I sobre la parella protagonista per mi és un amor impossible perque el seu amor, en aquell context,no seria aceptat per la resta de la societat. I em sap greu perque prou dificil que es trobar algu amb qui estar, si finalment quan el trobes que ho hagis d'amagar perque la resta no li agradi. Es injust. És un amor impossible en el sentit de comunicar-ho als altres. Res més que això perque si realment no s'estimessin no haurien mantingut aquella relació durant 20 anys. Bé, espero haver-te aclarit alguna cosa. Adeu!!

Amor imposible

Carançà Creek | 10/02/2006, 14:10

Hola Marcus Que el amor no és pugui publicitar. Que s'hagi d'amagar. No vol dir que no existeixi, que hi sigui, que es manifesti, que sigui possible. L'extistència de sentiments i relacions entre persones és un fet, independetment que sigui o no acceptat per la societat.

I doncs que és?

Marcus | 10/02/2006, 17:39

Totalment d'acord amb el que dius. Encara que s'hagi d'amagar no vol dir que no existeixi. Però si em permets una pregunta si no és un amor impossible com ho diries? Va ser l'únic adjectiu que vaig trobar per definir la situació :) A reveure!
Afegeix un comentari
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb